El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha anunciat aquest dimarts que portarà a Fiscalia el comportament dels alcaldes i representants públics que no faciliten la informació que els sol·licita, igual que fan institucions homòlogues en altres comunitats autònomes.
"No és possible que creguen que tenen el privilegi que la informació és seua. Recorrerem i buscarem la inhabilitació", ha asseverat en la comissió de peticions de les Corts. Lluna ha posat com a exemple una sentència recent de l'Audiència Provincial d'Àvila que condemna a un alcalde a més d'un any d'inhabilitació per no respondre a un requeriment.
Com a balanç de la memòria de 2018, ja presentada, el Síndic ha alertat sobre la situació dels joves extutelats per la Generalitat, lamentant que "quan compleixen 18 anys, solen rebre el regal de posar-los al carrer". "Fins als 18 estan atesos i alimentats, i després els diuen: 'tu vida és teua, arregla't com pugues", ha subratllat, amb el que creu que "queda molt per fer".
També ha advertit que la Comunitat segueix "sense una estratègia valenciana d'infància i adolescència", a pesar que la Conselleria d'Igualtat es va comprometre en 2017 a implantar-la després d'obrir-li una queixa d'ofici. "Falten protocols per a l'atenció dels menors a tots els nivells", ha asseverat, ja que la declaració de risc correspon als ajuntaments i la de desemparament a la Generalitat.
Una altra qüestió que "preocupa especialment" el Síndic són les reclamacions per ajudes de dependència o 'Renda valenciana d'inclusió', ja que "el funcionament s'ha complicat de tal manera que no se sap quina institució és la responsable: si la Conselleria d'Igualtat o els ajuntaments".
L'òrgan consultiu "s'enfronta a una situació en la qual Igualtat delega actuacions als ajuntaments i aquests diuen que no mitjans suficients". "No sabem de qui és la culpa, però sí que hi ha ciutadans que tenen dret a rebre les ajudes en sis mesos i passen dos anys", ha recalcat Lluna.
Ha posat com a exemple una "notícia tremenda" a Alacant que publica 'Informació': "A un ciutadà que acudeix ara als serveis socials per qualsevol problema li donen cita per a novembre perquè l'Ajuntament va haver d'acomiadar a 70 persones quan va acabar 2019". Això reflecteix, al seu judici, que les ajudes de la Generalitat "arriben quan pràcticament ha passat la meitat de l'any".
En el mateix àmbit, ha denunciat els retards "inacceptables" en les declaracions de discapacitat, "pròxims a dos anys en molts casos, amb tot el que suposa per als ciutadans que no poden accedir a institucions i ajudes" sense aquest reconeixement. Ha puntualitzat, tant en aquest cas com en dependència, que no pretén entrar en una "guerra de xifres" amb el departament de Mónica Oltra.
"CAP QUEIXA D'HOMES MALTRACTATS"
Sí que ha insistit que la seua "obligació moral" és atendre els més vulnerables, especialment menors i víctimes de violència masclista, un problema que "no és un invent de ningú" i davant el qual ha promés "no tancar els ulls". Ha replicat a Vox que no va rebre en 2018 cap queixa d'"homes maltractats", garantit que les atendrà si es presenten "exactament igual que amb les dones".
També ha rebutjat el terme 'menes' (menors no acompanyats) i ha reivindicat que no lluitar per la infància "és posar-se una bena en els ulls". Com una de les seues últimes actuacions, ha destacat que aquest mateix dimarts ha obert una queixa d'ofici pel punt de trobada familiar de Gandia (València), davant la intenció de l'Ajuntament de traslladar-lo a unes instal·lacions que "no reuneixen les condicions".
De cara a 2020, Lluna s'ha compromés a treballar per una bona administració com un dret recollit en l'Estatut d'Autonomia. La Generalitat va aprovar en 2016 la Llei de Regulació dels Procediments d'Emergència Ciutadana que estableix el silenci administratiu de caràcter positiu i "no s'aplica per culpa del Consell i dels diputats de les Corts". "Sense una administració correcta, el poder només s'exerceix de manera arbitrària", ha emfatitzat.
Un altre dels seus objectius és "convéncer als qui dubten de la conveniència de la pròpia institució", una postura que ha defensat el grup de Vox i pel que ha convidat a conéixer la seu a Alacant. "El Síndic és útil per a qui ha de ser-ho: els valencians", ha reivindicat, si bé "no pot ser equidistant perquè només arriba la imatge negativa". I ha recalcat: "La Sindicatura és una institució molesta; si no fóra així, seria un problema".
Enfront de les crítiques de l'oposició, Lluna ha posat l'accent que és una institució "absolutament independent que no rep instruccions de ningú". També ha destacat la reducció significativa de les reclamacions, una tendència que augmentarà en 2019 en agrupar queixes sobre una mateixa qüestió, encara que ha remarcat que no s'ocultaran. I s'ha compromés a promocionar la institució a Castelló davant el baix nombre de queixes en aquesta província.
RACIONALITZACIÓ D'HORARIS
D'altra banda, el parlament valencià ha donat llum verda a la comissió especial d'estudi sobre els usos de temps. Estarà presidida per Nathalie Torres (Compromís), amb José Antonio Martínez (Ciutadans) com a vicepresident i Cristina Cabedo (Unides Podem) com a secretària, segons han acordat els diputats en la sessió constitutiva.
Aquest òrgan treballarà amb experts i representants dels sectors interessats, "tenint present que els horaris que regeixen les nostres vides són susceptibles de ser millorats", com ha destacat Torres. L'objectiu, "reorganitzar els temps de l'oci, el treball i la conciliació i corresponsabilitat", ha ressaltat Cabedo, que proposarà traslladar les mesures al Govern central dins del pacte PSOE-Unides Podemos.
Va ser una iniciativa de Compromís per a treballar per uns horaris més "saludables" i una nova cultura del temps, mitjançant mesures basades en una racionalització dels horaris des d'una perspectiva de gènere. La coalició advertia que a Espanya hi ha dues hores de desfasament respecte a la resta de països europeus, amb "conseqüències en els ciutadans familiars, l'oci, el compromís cívic i, evidentment, la salut".