Les conselleries: eix de debat en les campanyes electorals del 28-A

En pocs dies arranca la campanya electoral i els partits comencen una carrera de fons per a convéncer a l'electorat amb propostes d'allò més reaccionàries o al voltant d'una mateixa qüestió. Exemple d'això són els diferents punts de vista que les formacions valencianes han llançat quant a les conselleries. I és que encara que alguns no han plantejat modificacions, uns altres han optat per separar i ampliar i uns altres, en canvi, prefereixen retallar i unir.

En l'actual legislatura, la del Govern del Botànic, un total de nou conselleries han gestionat polítiques públiques. Hisenda i Model Econòmic (Vicent Soler); Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques (Gabriela Bravo); Sanitat Universal i Salut Pública (Ana Barceló) i Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori (María José Salvador) han sigut les liderades pel PSPV, mentre que Compromís s'ha fet càrrec d'Igualtat i Polítiques Inclusives (Mónica Oltra); Educació, Investigació, Cultura i Esport (Vicent Marzà); Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball (Rafael Climent) i Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació (Manuel Alcaraz). Se suma la d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural (Elena Cebrián), independent.

Podem: noves Conselleries

Així, la confluència formada per Unides Podem-Esquerra Unida (EUPV), van anunciar fa unes setmanes la necessitat que l'administració "estiga a l'altura de les reclamacions de les dones i del col·lectiu LGTBI", per la qual cosa van llançar la proposta de crear una Conselleria de Feminismes i LGTBI. Un organisme que veuen necessari perquè els objectius relacionats amb aquests col·lectius "no queden tapats per altres competències", ja que, per a aconseguir-lo, es necessiten recursos propis i personal expert que treballe en conjunt amb la resta d'àrees, van assegurar Rosa Pérez Garijo (EUPV) i Pilar Lima (Unides Podem).

A més, el pacte d'esquerres considera altres possibilitats quant a la distribució de les conselleries. El periòdic Valencia Plaza, de fet, assegura que en una trobada amb el candidat d'Unides Podem a la Generalitat Valenciana, Rubén Martínez Dalmau va explicar que és partidari de separar Educació i Cultura, la segona com un ens propi, així com fer de Turisme una altra nova àrea.

Ciutadans: concentració

Per la part de Ciutadans, el panorama és molt diferent. En aquest cas, el candidat a la presidència, Toni Cantó, va anunciar el dijous passat que reduiria de deu a set el nombre de conselleries "per a destinar els diners a metges, col·legis i dependència" perquè "la Comunitat Valenciana necessita una Administració a l'altura, amb menys estructures inútils, menys quiosquets i endollats i menys polítics". Amb la seua campanya 'Li done un mos', el polític s'ha compromés a aprimar la Generalitat i destinar 750 milions d'euros a sanitat i educació públiques, ajudes a la discapacitat i dependència.

En aquest sentit, Cantó s'ha centrat especialment en la Conselleria de Transparència perquè "és un quiosquet que no serveix per a res" i "suposa un cost de 49 milions d'euros per a tots els valencians". Això va amb la línia del PP valencià, perquè la candidata a presidir el Consell, Isabel Bonig, va manifestar després d'aquest anunci que també creu que hi ha despeses supèrflues d'"agències contrasentit", com l'Antifrau i l'Agència Valenciana d'Innovació i que per a lluitar contra la corrupció no cal tindre un organisme independent, sinó reforçar mecanismes interns com l'advocacia.

Cantó, així, ha mostrat una reestructuració del Consell. En primer lloc, Presidència estaria unida a Administracions Públiques, que engloba Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques; en segon, Economia, Hisenda i Ocupació, amb economia sostenible, sectors productius, comerç i treball; finalment, es mantindrien la de Cultura, Educació i Esport i canviaria el nom de Vicepresidència i Igualtat i Polítiques Inclusives per Serveis Socials; Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural per Agricultura; i Sanitat Universal i Salut Pública per Sanitat.

VOX: canvi de model

El principal repte amb el qual VOX s'ha presentat a l'electorat és, precisament, canviar de model. Entre els seus "100 mesures per a l'Espanya Viva", es planteja "transformar l'Estat autonòmic en un Estat de Dret unitari" perquè hi ha un sol govern i parlament per a tota Espanya. Com a pas previ, indica, l'objectiu és la devolució immediata a l'Estat de les competències d'Educació, Sanitat, Seguretat i Justícia "limitant en tot el possible la capacitat legislativa autonòmica".

Es considera, per tant, que d'aconseguir una majoria absoluta a nivell estatal, les conselleries (almenys Educació, Sanitat i Justícia) es dissoldrien o, almenys, Les Corts valencianes deixarien de funcionar com han fet fins ara. No obstant això, una altra de les seues propostes estatals que també s'ha traslladat a l'àmbit regional, com ocorre a Andalusia, és la creació d'una Conselleria de Família i Natalitat que se centraria a donar suport a la natalitat i a les famílies nombroses a través d'ajudes.