- Les propostes electorals més incendiàries
- La Conselleria de Feminismes i LGTBI, la primera proposta d'Unides Podem-EUPV
L'ascens de l'extrema dreta i la crisi dels partits tradicionals va quedar latent amb el resultat de les Eleccions Autonòmiques d'Andalusia el passat 2 de desembre i ara, després de l'avançament dels comicis valencians i els de l'Estat, que coincidiran el 28 d'abril, temes com l'avortament o la Llei contra la Violència de Gènere s'han convertit en objecte de debat per a mobilitzar als votants. Per això, les dones van omplir els carrers de València el passat 8-M i ara la Coordinadora Feminista de València ha llançat propostes perquè els partits es comprometen en la seua campanya.
En concret, dilluns passat l'entitat social presentava en La Nau un document amb 15 mesures per a dir basta a les iniciatives "misògines, xenòfobes i lgtbifòbiques" que s'estan presentant de cara a les eleccions locals, autonòmiques, estatals i europees. Perquè són conscients, indiquen en el seu comunicat, que això pot provocar un retrocés quant a drets i llibertats, no solament afectant les dones sinó també a part de la població resident a Espanya. Per això, des de la Coordinació Feminista de València consideren "prioritari que les forces polítiques interpel·lades incloguen en els seus programes electorals" la seua veu.
Així, la primera mesura és la reforma dels textos legals relacionats amb la violència masclista, com la Llei orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere de 2004 i el Codi Penal per a adequar-los a les previsions del Conveni d'Istanbul i millorar la protecció de les dones i xiquetes víctimes. En la mateixa línia se situa la segona mesura, que proposa introduir mesures preventives de la violència de gènere en tots els nivells del sistema educatiu per a plantar cara al sexisme, la violència, la misogínia i la discriminació. També la tercera advoca per garantir la formació inicial, contínua i especialitzada en violències masclistes per a sensibilitzar al personal al servei de l'administració.
En quart lloc, l'entitat demana oferir mesures perquè cap dona es veja obligada a prostituir-se, ser explotada sexualment o ser víctima de tràfic i que siguen inserides sociolaboralment per a garantir la seua independència econòmica, a més de reforçar la persecució i condemna de proxenetes i clients. També pretenen que es prohibisca i penalitze la pornografia "per constituir una eina d'apologia de la violació i denigració de les dones, xiquetes i xiquets". Combatre la gestació subrogada i perseguir legalment aquesta pràctica és una altra de les iniciatives.
A aquestes se sumen la reversió de la privatització de la gestió dels escassos recursos existents dirigits a dones (com les cases d'acolliment), garantir el dret de les dones víctimes de violències masclistes a fixar la seua residència on tinguen per convenient, amb càrrec a fons públics i equiparar la quantia de la Renda Activa d'Inserció (RAI) al Salari Mínim interprofessional (SMI) per a totes les dones víctimes de violències masclistes.
Quant a les figures, el grup feminista demanda la creació d'un càrrec responsable que defense a les dones víctimes de violència de gènere per a vetlar amb les lleis relacionades dins de la Sindicatura de Greuges, així com la d'Inspecció, especialitzada en bretxa salarial, discriminació laboral i assetjament per raó de gènere en Inspecció de Treball. Així mateix, comprometre's amb no legislar a favor de la Custòdia Compartida Imposada.
D'altra banda, han fet una cridada a derogar: les reformes laborals entre 2010 i 2012 per a elaborar un marc de relacions laborals més democràtic i inclusiu que tinga en compte l'impacte de gènere i la joventut i la Llei d'Estrangeria juntament amb el tancament dels CIES "perquè cap ésser humà és il·legal".
Finalment, el moviment ha destacat la necessitat de comprometre's per a preservar la salut de les dones i el sosteniment de la vida i del planeta, impulsant i fomentant amb pressupost específic la visibilització, diferenciació i investigació dels problemes de morbiditat més freqüents en les dones.
A la presentació, no obstant això, no es van presentar els partits que s'han enfrontat al feminisme amb les seues postures. Ho van fer representants de l'esquerra, com les socialistes Gabriela Bravo, consellera de Justícia, i Mercedes Caballero, diputada en Les Corts; Isaura Navarro, també diputada de Compromís; i representants d'Unides Podem, Rosa Pérez Garijo (EUPV) i Cristina Cabedo (Podem). "Volem deixar constància de l'obligació de continuar apostant per la imperiosa unitat de les forces progressistes per a impedir la involució dels nostres drets i llibertats aconseguits en el temps a través de l'àrdua lluita feminista. I per a això estarem alerta per a denunciar l'incompliment de les promeses realitzades hui", van sentenciar les representants de la Coordinadora Feminista de València.