Els dos principals candidats de la dreta valenciana a la Generalitat menteixen sobre la possibilitat de triar centre escolar i llengua vehicular. Segons Toni Canto, de Ciutadans (Cs), i Isabel Bonig, del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV), els valencians han perdut "la llibertat per a triar" centre escolar i llengua per a escolaritzar als seus fills i filles.
Tots dos candidats ignoren o prescindeixen de comentar la legislació actual, que no posa limitacions geogràfiques d'elecció ni en la Comunitat ni en tot l'Estat, ni el mètode pel qual es tria la llengua vehicular de cada centre escolar.
A l'inici del primer debat electoral de cara a les Eleccions Autonòmiques del pròxim 28 d'abril, organitzat per la SER, Cantó ha assegurat que la Comunitat ha patit "atemptats" contra algunes llibertats: "Com la llibertat per a triar col·legi o la llibertat per a triar que llengua vol un que eduquen als seus fills". Segons el candidat de Cs, és una "emergència educativa" acomiadar al Conseller d'Educació, Vicent Marzà, perquè "els pares puguen tornar a triar".
Tant Bonig com Cantó han repetit aquests missatges en diverses de les seues intervencions, tingueren a veure amb economia o amb pactes, en els quals han afirmat la seua intenció de pactar amb els ultradretans de Vox.
La candidata popular ha fet un repàs pel que el Botànic "va prometre i no va fer", en el que també ha emmarcat l'elecció de centre: "No ens va dir que anava a limitar la llibertat dels pares a l'hora de triar centre i llengua a la qual volen educar als seus fills i ho va fer". Ha assegurat, fins i tot, que recuperar aqueixa suposada "llibertat" perduda forma part de la "revolució social" del PP, al costat d'"acabar amb les llistes d'espera".
Majoria de 2/3
Segons la legislació actual, no hi ha cap limitació geogràfica per a triar el centre; els pares i mares poden demanar plaça en qualsevol escola de la Comunitat o, fins i tot, d'Espanya. No obstant això, cada Comunitat Autònoma té la seua pròpia legislació que permet un sistema de puntuació a l'hora d'acceptar els alumnes.En el cas de la Comunitat, un dels barems és la proximitat al centre -dins del mateix districte o confrontant-, al costat d'uns altres com els criteris de renda baixa. Quan Bonig parla de "recuperar la llibertat d'elecció", es refereix a un únic curs escolar, el de l'any 2014/2015. Es va implantar llavors l'anomenat 'districte únic', que eliminava les 'zones d'influència' i la baremació per proximitat. No obstant això, com demostra un informe de la Universitat de València, els pares i mares van triar per un criteri majoritari: la proximitat al centre.
Segons la UV, només un 10% dels sol·licitants busquen plaça en centres allunyats -no en el seu districte ni confrontants-, i un 65% es realitza en el mateix districte que el domicili familiar. Això va ocórrer abans, durant i després del 'districte únic' que proposen Bonig i Toni Cantó. L'informe conclou, de fet, que aquest model "s'ha demostrat ineficaç", i que la millor manera de millorar les possibilitats d'elecció dels pares és incrementar l'oferta d'instituts pròxims.
Quant a l'elecció de la llengua vehicular, aquesta la tria el Consell Escolar. Es tracta de l'òrgan de govern dels centres escolars, i on es decideix el model lingüístic per una majoria de dos terços, el 66,6% dels integrants, en el qual està representat el personal docent i els pares i mares de l'alumnat. Segons la normativa, sempre ha d'haver-hi un mínim del 25% de les hores en castellà i valencià. La llengua vehicular, al costat de la resta d'assignatures, forma part del currículum del centre, alguna cosa que no pot triar-se en sol·licitar plaça, però sí que col·laborar en la seua elaboració des del Consell Escolar any a any.