Es podria dir que van ser pioneres. Dones amb un enorme poder que van canviar el rumb de la nostra història. Dones influents que van aconseguir importants aliances i, a vegades, van actuar de mecenes aplanant el camí al tron dels seus esposos. En definitiva, reines valencianes, molt conegudes en la seua època, que van quedar en l'oblit eclipsades per l'androcentrisme de la història. No obstant això, ara, la seua vida i, per què no, les seues gestes tornen a veure la llum gràcies a 'Les Nostres Reines', un projecte impulsat per la Generalitat Valenciana per a visibilitzar el valor de totes aquestes dones.
Germana de Foix
Es rescaten de l'oblit figures com Violant d'Hongria, dona de Jaume I que va exercir de consellera al més alt nivell polític; Maria de Castella, més coneguda com la 'regna governanta; o Germana de Foix. Elles van ser algunes de les monarques medievals del Regne de València que van quedar relegades a "filles de" o "esposes de". Amb aquesta proposta cultural, no només s'intenta recuperar a les reines valencianes, sinó donar a conéixer de quina manera les seues decisions polítiques van canviar el rumb dels seus regnes. "Són les nostres reines medievals, les més llunyanes, de les que menys sabem".
I és que malgrat que les dones van quedar excloses de la línia de successió reial – totes elles van ser reines per matrimoni -, no va impedir que tingueren un paper determinant en el futur del poble valencià. Van ser altes conselleres i, des de meitat del segle XIV, també van assumir importants tasques de govern que van repercutir directament en la nostra història.
Aquest va ser el cas de Violant d'Hongria, el consell del qual va ser clau per a la conquesta de València; o el d'Elionor de Sicília, la primera reina que va exercir competències governatives com a lloctinenta del rei en la seua absència, i a la qual li van seguir altres reines com Maria de Castella o Maria de Lluna, que va tindre un paper clau en els inicis de la guerra civil catalana. Reines decidides, dones fortes que van prendre decisions contundents per a salvaguardar el seu regne, i que no poden quedar en l'oblit.
Isabel la Catòlica
Sens dubte, Isabel de Castella, més coneguda com a Isabel la Catòlica, és una de les figures més reconegudes per les seues polítiques d'enfortiment del poder reial, però, sobretot, per ser, juntament amb Ferran el Catòlic, els impulsors de la Inquisició o de les Capitulacions de la Santa Fe, que van ser l'origen de l'arribada de Cristòfol Colón a les illes del Carib. No obstant això, hi ha hagut altres reines que també han deixat una important petjada en la història valenciana, com a Germana de Foix que no només es va convertir en la primera virreina moderna del Regne de València, sinó que va fundar el monestir de Sant Miquel dels Reis, on encara es conserven les seues restes mortals.
I és, precisament, l'essència d'aquestes reines medievals valencianes el que ens porta a fer un viatge pel passat i el present per a descobrir algunes de les dones rellevants de la nostra ciutat com Guillermina Medrano, la primera regidora de l'Ajuntament de València, en 1936, durant la República o, per exemple, Isabel de Villena (1430-1490), considerada la primera escriptora coneguda en llengua valenciana amb clars ideals feministes i en contra de les obres misògines de l'època.
De fet, la seua obra 'Vita Christie', escrita amb el propòsit d'il·lustrar a les monges del seu convent, està emmarcada en el protofeminisme espanyol del segle XV. I és que malgrat estar escrita amb l'objectiu de fomentar la devoció religiosa, narrant la vida de Jesucrist, aprofita per a fer una defensa de les dones amb arguments difícils de refutar.
Carmen Alborch, banderera del feminisme espanyol, que va denunciar l'absència de les dones en els espais de poder, és una altra de les figures que han deixat la seua empremta en la història valenciana. "El feminisme ha millorat la qualitat de vida de tots els ciutadans i, per això, hauria de ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat". L'essència d'aquestes paraules van acompanyar sempre a Carmen Alborch. Consellera d'Educació i Cultura, ministra de Cultura en el manat de Felipe González, directora de l'IVAM o escriptora d'obres com a 'Solas, Malas o Libres', Carmen Alborch, en totes les seues facetes, ha portat la lluita per la Igualtat en el seu ADN.
Carmen Alborch (a l'esquerra)
Finalment, tampoc poden quedar en l'oblit dones que, en l'actualitat, continua abanderant el canvi. Aquest és el cas de Mavi Mestre, primera dona a ocupar el càrrec de Rectora a la Universitat de València, trencant una tendència de més de 500 anys; o Pilar Mateo, una de les científiques valencianes més rellevants, que es troba entre les 10 científiques més prestigioses d'Espanya i entre les 100 primeres a escala mundial. La seua carrera s'ha centrat, principalment, en el desenvolupament de noves tecnologies per a erradicar malalties mortals que es difonen a causa de la pobresa. Així, entre els seus principals assoliments, destaca haver elaborat una pintura que permet matar als xicotets insectes que transmeten malalties com la malària o el dengue.
Van ser les reines medievals les que van començar a obrir el camí? Pot ser. Aquestes dones, malgrat estar en el cim del poder, van haver de lluitar per a accedir a ell, per a transcendir a l'àmbit polític, encara que sense deixar arrere la principal tasca que la societat els assignava: engendrar al successor. Molt ha plogut des de llavors, i les grans dones de la història han obert les portes a moltes altres, han aconseguit drets i llibertats, però encara queda molt per fer.
La igualtat real i efectiva continua sent una de les assignatures pendents del segle XXI. És responsabilitat de totes i tots treballar per a frenar les veus que intenten criminalitzar el feminisme i negar la xacra de la violència masclista, perquè l'objectiu no és un altre que continuar avançant cap a una societat més justa, més igualitària i més lliure.