Familiars de persones afusellades a Paterna durant el franquisme les restes del qui estan en fosses comunes del cementeri d'aquesta localitat valenciana han decidit sumar-se, amb 560 denúncies, a la querella argentina contra el franquisme i així "buscar en la justícia internacional" la "tutela" i l'"empara" que es "nega" en l'espanyola "reiteradament".
Així ho han indicat aquest dilluns representants d'aquestes famílies, d'Acció Ciutadana Contra la Impunitat del Franquisme al País Valencià-Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina contra crims del franquisme (CEAQUA) i advocada contra la impunitat del franquisme i representant legal de Fosses Paterna en aquestes denúncies, Aradia Ruiz, en la roda de premsa que han oferit per a parlar d'aquesta decisió.
L'anomenada Querella Argentina la instrueix la jutgessa María Servini de Cubría per a jutjar els responsables de crims contra la humanitat. Familiars i membres de CEAQUA viatjaran dimecres que ve a Madrid per a tramitar en l'Ambaixada d'Argentina la seua iniciativa i "formalitzar la incorporació a aquesta querella".
Eixe mateix dia acudiran a la vesprada al Congrés dels Diputats per a exposar les seues reivindicacions i reclamar "empara" per als qui van ser afusellats i represaliats pel règim franquista i continuen en fosses comunes, ha avançat Ángel González, membre de CEAQUA, que ha precisat que es mantindrà una trobada amb "diputats de la Comunitat Valenciana i dels grups de treball de la memòria històrica".
A més, aquest dilluns a la vesprada, de 19.00 a 20.00 hores, es durà a terme una concentració en la Plaça de la Verge de València per a "recaptar suport i solidaritat del poble valencià" en favor de "la justícia i els drets humans", com ha apuntat González.
Tant aquest últim com la resta compareixents han destacat que la decisió de sumar-se a la Querella Argentina s'ha donat a conéixer aquesta jornada coincidint amb el celebració del 70 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans i han afirmat que els morts per als qui demanen "justícia" són víctimes de delictes contra la humanitat que "no prescriuen".
"Després de 80 anys continuem demanant justícia", ha assenyalat Ángel González. Després d'açò, ha fet menció als "2.238 afusellaments" registrats a Paterna "en els primers tres anys de la postguerra" i l'inici del franquisme, com fa també referencia la pancarta que s'ha mostrat en la roda de premsa amb el lema '2.238 víctimes de la repressió franquista. Associació de Familiars d'Afusellats. Contra l'oblit, el silenci i la impunitat. Fosses comunes de Paterna per la dignitat'.
Els representants de CEAQUA han criticat que després de comunicar als jutjats de Paterna la troballa de restes en fosses comunes del seu cementeri "amb bales, senyals de projectils i signes de violència", "es procedisca a l'arxiu" d'aquestes denúncies dient que "fa més de 20 anys" de les defuncions i que "la Llei d'Amnistia de 1977 atorga perdó".
González ha subratllat que els vint anys han de comptar "des de l'aparició de les restes" i no des de la mort i ha afirmat que "cap llei d'amnistia pot ser considerada de punt i final davant crims contra la humanitat", al mateix temps que ha censurat que es "silencie la veritat" i que la justícia "ignore" el succeït a Paterna.
En aquest sentit, Llum Quiñonero, impulsora i representant d'Acció Ciutadana Contra la Impunitat del Franquisme a el País Valencià ha explicat que es "busca empara en la justícia argentina", en "un tribunal que obri les portes a espanyols que busquen justícia", perquè "l'espanyola es demora a afrontar" afusellaments que representen "actes contra els drets humans".
NO ÉS TORNAR A LES TRINXERES
"No parlem de tornar a les trinxeres, sí de recuperar cossos, homes i dones, éssers humans que van ser afusellats en un règim de rotunda injustícia que va suposar el terror", ha manifestat Quiñonero, que ha apuntat que es pretén que "més de 80 anys després el reconeixement siga realitat"."Reclamem la democràcia. Hi ha més de 426 fosses per tota la Comunitat Valenciana. Reclamar justícia correspon a tots. No és un assumpte de tornar a plantejar una guerra que vam perdre tots", ha agregat Llum Quiñonero, qui ha exposat que espera que la legislació, tant valenciana com estatal, en matèria de memòria històrica "òbriga les portes a la justícia i a la reparació".
Per la seua banda, Aradia Ruiz ha insistit que es parla de "drets humans", un assumpte que "no es negocia", a més d'assenyalar que "la resposta judicial a Espanya és impròpia d'un Estat de Dret" i afirmar que aquestes morts "no poden prescriure perquè estan emmarcades en un context de crims contra la humanitat". "Davant la interpretació de la justícia espanyola i les seues raons no ens queda més que acudir a la justícia argentina", ha afirmat.
Com a portaveu dels familiars d'afusellats, Nora Pastor, membre de Fosses Paterna i representant de la fossa 82, ha explicat que com a néta d'un d'eixos represaliats busca donar al seu avi, natural d'Alginet (València), una "sepultura digna, portar-ho al seu lloc i al costat de la seua família". Ha considerat necessari que aquestes persones "deixen de ser anònimes", així com "donar exemple" que "la memòria històrica no s'amaga".