caixa popular

Què hem vist del Valencia CF este 2016?

Què hem vist del Valencia CF este 2016?

El Valencia ha viscut un any difícil. Gens va ser una alegria, ni tan sols eixe partit que tan ben van jugar contra el Barcelona i que va acabar amb un penal cobrat per Undiano Mallenco després d’un arbitratge groller. Ni tan sols eixa sensació del fet que eixirien victoriosos després del gol de Munir.

L’hivern passat tot va començar amb Ayestarán, que venia de salvar a un equip del descens i es va enfonsar en el camí. El basc va rebre a un planter que solament cinc mesos després, passada l’Eurocopa, es desintegraria en mil trossos. Com la seua gestió i la confiança en Peter Lim i els seus diners.

El mercat d’estiu va ser la gota que va embassar el got. La necessitat d’ajustar els fons del club i complir amb el Fair Play Financer es va transformar en la partida de Mustafi, l’únic que quedava per a donar confiança a la defensa, Gomes i el seu bon joc en el migcamp i el pitjor de tot… Paco Alcácer.

Amb la seua marxa, el de Torrent és el símbol del moment valencianista. Alcácer va decidir jugar en el Barcelona i, amb això, va enviar un gest clar: per molt unit que estiga un jugador a un escut, per molt que ho vulga, pot saltar del vaixell si este s’enfonsa. Estava i està en tot el seu dret d’acostar-se a un altre arbre.

Les derrotes consecutives de Ayestarán abans de l’adéu van portar a Prandelli, un altre tècnic dels molts que han simbolitzat un canvi. L’italià va ser sincer quan va arribar en afirmar que, en cas d’haver-hi un nou rumb, est seria gradual. És veritat que l’equip ha millorat en la conducció de la pilota, però s’ha realçat el nerviosisme en els minuts finals i la defensa encara és una llàstima.

Ad portas del mercat dels mesos freds, el Valencia és sols plors. El màxim accionista ha accedit a radicalitzar els canvis. Després de les festes molts poden anar-se (Parell, Cancelo) i uns quants arribar a Mestalla. És la Revolució d’Hivern.

Però abans d’eixe canvi diametral, al final de l’any l’equip blanquinegre es va encarregar de construir una lluentor d’esperança en superar la fase més accessible de la Copa del Rei i avançar cap a huitens en véncer al Leganés per 2-1 a Mestalla. En esta següent fase s’enfrontarà al Celta de Vigo el 4 de gener, quan l’any comence.

El temps dirà si la cada vegada més eterna esperança de millorar es converteix en realitat i si els joves del club, simbolitzats pel dedicat Carlos Soler, són el granit d’arena que falta per a ressorgir.

Més informació


jo amb ribo

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

13 + quatre =