25n
Orgull
Orgull

Quart de Poblet recupera els expedients judicials de més de 50 víctimes locals del franquisme

El treball de recerca realitzat per la comissió tècnica municipal ajudarà l’equip d’exhumació de la Generalitat a completar les històries de vida de les persones afusellades

Quart de Poblet recupera els expedients judicials de més de 50 víctimes locals del franquisme
04/08/2021 -

En el marc de les polítiques públiques de memòria que desenvolupa l’Ajuntament, la Comissió Municipal de Memòria Històrica va iniciar en 2017 un projecte per a localitzar, estudiar i reproduir, en els casos en els quals fora possible, la documentació referent a veïns i veïnes de Quart de Poblet represaliats per la justícia militar franquista.

La iniciativa, coordinada per l’historiador, Pedro Gascón al costat d’altres tres historiadors del municipi, Rosa Puig, Andrea Moreno i Patricia Gascó, va ser sufragada per la Regidoria de Cultura, Patrimoni i Memòria dirigida per Cristina Mora.

En les visites a l’Arxiu Històric General de Defensa, lloc en el qual es conserva aquesta documentació, els membres de la comissió municipal van localitzar vint-i-cinc sumaris, en els quals s’han identificat, almenys, a quaranta-tres veïns i sis veïnes de Quart de Poblet, encertades en els judicis sumaríssims de la postguerra franquista. Alguns van ser afusellats, altres empresonats i alguns absolts.

Sobre aquests expedients s’han realitzat transcripcions i sol·licitat reproduccions parcials, i en alguns casos, s’ha adquirit la reproducció completa del sumari pel seu interés i valor com a part d’un arxiu local.

En la documentació investigada i analitzada es troben proves testificals, avals, així com els veredictes que serviran a ArqueoAntro, Associació Científica que ha rebut l’encàrrec de la Generalitat d’exhumar els setanta-sis cossos afusellats i enterrats a la Fossa 21, per a elaborar una història de vida de cada víctima a partir dels juicos sumaríssims.

L’accés a aquests lligalls ha permés aprofundir en les causes que van concloure amb una condemna a pena de mort per a dotze homes de Quart de Poblet, que van ser executats a Paterna: Ángel Sanmartín Vento, José Giner Navarro, Francisco Soriano Martínez, Antonio Monzó Fita, Ramón Pla Sanz, Pascual Monzó Real, Manuel Soler Gómez, Onofre Sanmartín Valldecabres i Sandalio López Giménez, afusellats el 21 de juliol de 1939; José Conesa, el 26 de juliol de 1939; Onofre Soler Juan, el 14 de gener de 1941, i Miguel Zahonero Sánchez, el 14 de febrer de 1942.

La investigació també ha recuperat la memòria de, almenys, 6 veïnes de Quart de Poblet. Entre elles Asunción Borredà Ferrer, primera dona a ocupar el càrrec de regidora en el municipi; Elena Ponce Honrubia, Aurelia Cerdà Gil, Josefina García González, Dolores Juan Torres i Carmen Sanhauja Salazar.

Encara que no tots els judicis van acabar en pena de mort, moltes d’aquestes persones jutjades durant la postguerra van acabar complint condemna de presó o van ser inhabilitats.

La intenció de l’Ajuntament una vegada recopilada aquesta extensa documentació, és crear un repositori local, que permeta a les famílies de les víctimes, i a la ciutadania en el seu conjunt, tindre accés a aquesta documentació com un recurs més perquè es conega la història i poder contribuir a la construcció de la nostra memòria democràtica, restaurar la de les persones represaliades pel règim franquista i donar-los veu.

Com ressalta Pilar Taberner, presidenta de l’Associació de Familiars de la Fossa 21 i neboda-neta de José Giner Navarro, quarter afusellat a Paterna: “L’Ajuntament de Quart de Poblet ha ajudat des del primer moment, els hem tinguts per a tot des de l’inici dels tràmits: ajuda en la licitació, suport informatiu, localització, etc. Amb ajuntaments així dona gust. Hi ha uns altres que ni tan sols contesten a les peticions.”

Encara que han passat molts anys, encara queden vius quinze fills de les setanta-sis persones “llançades a la Fossa de qualsevol manera, sense taüts i sense cap mena de mirament”, incideix Taberner. De fet, alguns familiars fins i tot desconeixien que els seus pares o avis es trobaven en la fossa comuna de Paterna.

Quart de Poblet s’ha convertit en un municipi de referència en l’aplicació de la Llei de Memòria Històrica. El ple del 28 de juliol de 2015 va aprovar la creació de la comissió municipal, no sols per a consensuar les mesures d’eliminació de símbols com les plaques del Ministeri de l’Habitatge franquista o el canvi de nom de carrers, ja abordats, sinó també per a “la realització d’activitats que impulsen la recuperació de la memòria històrica municipal des de la base, creant els canals per a establir un arxiu històric local, audiovisual i escrit”.

Quan finalitze tot el procés, l’Ajuntament té la intenció de reunir-se amb les famílies per a facilitar-los també la documentació recopilada.

De la mateixa manera, el consistori també continuarà col·laborant amb les associacions de familiars i els equips tècnics i investigadors que duen a terme els processos científics d’exhumació en el cementeri de Paterna, els qui ja han mostrat el seu interés a consultar la documentació recopilada per l’ajuntament.

Precisament, en les pròximes setmanes es realitzarà l’obertura de la Fossa 21, on continuen sepultats els cossos de més de 70 persones afusellades el 21 de juliol de 1939, tres mesos després que l’exèrcit revoltat entrara a Madrid i Franco signara el comunicat que donava la guerra per acabada: 9 d’aqueixes víctimes eren veïns de Quart de Poblet i apareixen citats en els documents recuperats.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

2 × un =