El 19 de desembre, el Club d'Història Puçol deia adéu a un any en què ha introduït moltes novetats, com les visites guiades d'un dia de duració amb autobús (Xàtiva i Morella han sigut les primeres), les tertúlies mensuals en la cafeteria de la Casa de Cultura, perquè tots els assistents aporten el seu punt de vista (des de setembre han parlat de Catalina d'Aragó, el 9 d'Octubre, Rafael Solaz i el Gran Capità) i les exposicions com a complement a les seues xarrades mensuals.
Precisament una exposició va posar la guinda el 2019: els gravats de la Tauromàquia de Goya, que es va exhibir a l'Espai Social La Barraca el 19 i 20 de desembre, presentada per l'arquitecte José Mª Tortajada, que va realitzar una documentada introducció de la vida i l'obra del pintor, amb dades poc coneguts, com és habitual en les seues col·laboracions.
La inauguració de l'exposició va comptar amb presència del regidor de Cultura, José M. Esteve, que va destacar «l'àmplia labor que realitza el club en els seus més de tres anys d'existència, labor que continua augmentant amb propostes com aquesta exposició i la xarrada sobre Goya, totes dues gratuïtes per als assistents i organitzades de manera desinteressada per part dels diferents ponents i col·laboradors».
Però l'exposició, realitzada en col·laboració amb la Casa de Cultura i l'Ajuntament de Puçol, no va ser més que el primer plat d'un menú que, a continuació, va comptar amb un xicotet piscolabis per a endolcir el nadal als assistents.
I el segon plat va estar a càrrec de la pintora Tere Unsain, que va començar analitzant la seua obra Colpejant, de la qual va oferir diferents versions amb les quals el públic va poder interactuar, tot això per a mostrar «un exemple de què pot passar pel cap d'un artista a l'hora de crear».
La proposta era en realitat una introducció pràctica perquè el públic «entrara» més fàcilment en la ment de Goya a l'hora de crear les seues famoses Pintures negres: una col·lecció d'imatges que va pintar directament en les parets de la Quinta del Sordo, el lloc on va viure durant la seua última època als afores de Madrid. El seu caràcter fosc, l'absència de llenços i la seua temàtica poc clara van ser abordats al llarg de la xarrada per Unsain, qui ja va col·laborar amb el club l'any passant oferint també un nou punt de vista sobre el Guernica de Picasso.
La xarrada es va tancar amb un animat col·loqui amb els assistents, un costum que manté el Club d'Història Puçol des dels seus inicis: no sols plantejar xarrades amb abundant suport audiovisual, sinó oferir també la possibilitat que els assistents expressen la seua opinió o pregunten els seus dubtes.
Un 2020 amb més novetats
En l'àmbit organitzatiu, potser la novetat més important del pròxim any és la possibilitat de traslladar les xarrades mensuals al Sindicat Agrícola de Puçol: l'antic cinema del poble, amb el seu escenari i el seu pati de butaques. És una alternativa molt atractiva i més tractant-se d'un local amb una àmplia història a la seua esquena.D'altra banda, es mantenen les excursions l'últim dissabte de cada mes, inclosa una vegada al trimestre una eixida amb autobús per a 55 persones durant tot el dia, excursions que està previst realitzar-les a Onda (museus, barri antic i castell, entre els seus atractius) i a la recreació de la batalla d'Almansa (un esdeveniment i una població claus en la història de la València moderna).
I ja estan programades les pròximes sis xarrades, de gener a juny: La llegenda de les gàrgoles, a càrrec de José M. Tortajada, Ángel Torres i Sabín; 450 anys del descobriment de la imatge de la patrona de Puçol, per José M. Esteve; Mites, mentides i llegendes de la Història, per Ximo Soriano; La batalla d'Almansa, per Vicente Durbá; i Puçol contra Napoleó, a càrrec de José León i l'Associació d'Amics del Museu Històric Militar de València.
La primera d'elles, La llegenda de les gàrgoles, va ser inicialment presentada el mes de setembre passat en les Jornades Medievals d'Alcalá de Xivert, encara que la versió que s'exhibeix a Puçol el dijous 30 de gener és més àmplia i promet oferir un punt de vista diferent de les gàrgoles valencianes: els vídeos i les fotos que la il·lustren han sigut realitzats des de les teulades de la Catedral i de la Llotja.