La situació de la flota pesquera que pesca en aigües britàniques, les exportacions, sobretot de productes frescos i components d'automoció; el turisme i els drets dels ciutadans són els àmbits en els quals les comunitats autònomes més temen l'impacte d'un Brexit sense acord, al costat de la incertesa en si d'un procés el desenllaç del qual encara es desconeix.
Així li ho han transmés aquest dijous consellers i alts càrrecs dels governs autonòmics al Govern en funcions, representat per la vicepresidenta, Carmen Calvo, i el responsable de Política Territorial i d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, en una reunió de la Conferència per a assumptes relacionats amb la UE (CARUE).
Es tractava de posar en comú les mesures adoptades davant la possibilitat d'un Brexit sense acord tan prompte com el 31 d'octubre i, sobretot, de llançar un missatge de tranquil·litat i garantir la coordinació de totes les administracions.
"Estem preparats per a afrontar el Brexit amb tots els instruments de l'Estat i amb totes les administracions públiques coordinades", ha dit Calvo, que ha agraït la "immillorable predisposició de totes les administracions". "Aquest és el model en què un país es comporta de manera seriosa i eficient", ha afegit.
Per part de Catalunya ha acudit el director general Anàlisi de l'Acció Exterior, Oriol Durán, que durant la reunió ha dit que aquest tipus de trobades són útils i que seria bo fer més, segons fonts coneixedores del contingut.
Govern i comunitats encara confien que puga haver-hi un Brexit acordat, perquè l'acord garantiria un període de transició durant el qual es negociarà la relació futura --per exemple un acord de lliure comerç--, però volen continuar celebrant reunions: "Seria insensat no estar preparat per al pitjor dels escenaris", ha dit el vicepresident de Castella i Lleó, Francisco Igea.
Entre les comunitats hi ha preocupacions comunes, tals com l'impacte en el turisme britànic a Espanya o els drets dels espanyols que resideixen a Regne Unit. El Govern espanyol confia que es mantinguen perquè, segons es contempla en el decret de mesures de contingència, els drets dels britànics que resideixen a Espanya estan subjectes a reciprocitat.
SERVEIS QUE PRESTEN LES CCAA
"Volem estar informats de si es compleix la reciprocitat perquè hi ha serveis bàsics que presta la Xunta i si no es compleix no caldria mantindre-la", ha explicat el vicepresident del Govern autonòmic, Alfonso Rueda.Entre aqueixos serveis es troba l'assistència sanitària dels nacionals respectius. Regne Unit paga a Espanya cada any 250 milions d'euros per a fer-se càrrec d'aquesta cobertura, i Espanya a Regne Unit 40 milions d'euros, ha explicat el secretari per a la UE del Govern valencià, Joan Calabuig.
En la Comunitat Valenciana estan registrats 100.000 britànics i 70.000 tenen targeta sanitària. Amb un Brexit acordat, la seua assistència està garantida pel període de transició i, sense ell, pel decret de contingència durant 21 mesos, fins que es puga negociar un acord bilateral.
DRETS DELS TREBALLADORS A GIBRALTAR
Per part seua, el conseller andalús de Presidència, Elías Bendodo, ha demanat al Govern "concreció" i garanties que es mantindran els drets dels més de 9.000 espanyols que van cada dia a treballar a Gibraltar també si el Brexit és sense acord.Bendodo ha demanat al Govern col·laboració per a obrir oficines d'informació a Algesires i en La Línia i, també a Algesires, reforçar el lloc d'informació fronterera, cosa que, ha dit, depén de Duanes. "Andalusia ve amb els deures fets, però necessitem col·laboració", ha afirmat.
Al costat de l'impacte en els ciutadans està l'impacte en les empreses. El vicepresident gallec ha demanat al Govern que "faça tot el possible" perquè, en cas d'un Brexit abrupte, la flota gallega que pesca en aigües britàniques no haja d'eixir d'elles d'un dia per a un altre.
150 VAIXELLS GALLECS
Són 150 vaixells (dels quals una mica menys d'un terç són d'empreses mixtes amb Regne Unit) amb 1.700 treballadors. "Volem que en les mesures de contingència s'arbitren mecanismes perquè puguen continuar pescant", ha assenyalat. Si no és possible, el Govern gallec vol que s'aproven ajudes per als afectats, però que no procedisquen de l'actual Fons Europeu Marítim i de Pesca, que ja té objectius assignats.També estan les exportacions. Comunitats com Navarra i Comunitat Valenciana volen que siga possible una "via ràpida" per a les exportacions de productes peribles, que podrien deteriorar-se si hi ha demores en les duanes.
A això se sumarà el previsible impacte en les llicències per al transport: "Ara un camió mediterrani pot arribar fins al supermercat britànic i deixar el producte, si això no es podrà fer, caldrà construir magatzems i tot un sistema logístic", explica Calabuig.
UN SECTOR D'AUTOMOCIÓ MOLT INTEGRAT
El Brexit no es notarà només en els productes agrícoles. Castella i Lleó, Comunitat Valenciana o Navarra han posat l'èmfasi en l'automoció, perquè les cadenes de producció estan molt integrades --alguns models es fabriquen amb peces de 13 o 14 països-- i l'objectiu és evitar aturades o retards perquè les parts no arriben, ha explicat Igea.En el cas de Canàries, amb el focus en l'exportació de tomaca i cogombre, la consellera d'Economia, Carolina Darias, confia que el seu estatus de regió ultraperifèrica (RUP) siga un "escut". El Govern està estudiant adaptar les ajudes al transport i la comercialització.
A Castella-la Manxa, el sector vitivinícola va veure caure les seues exportacions a Regne Unit un 7 per cent en el primer semestre de 2019, després d'un creixement del 47 per cent en quatre anys. La consellera d'Economia, Patricia Franco, que ha dit eixir de la reunió "molt més tranquil·la", ha demanat que es contemple Regne Unit dins de les ajudes a la promoció en tercers països.
La mera incertesa ja té efectes: Castella-la Manxa ha posat en marxa un programa de "retorn del talent" en el qual un terç dels inscrits, i un 40 per cent dels quals han aconseguit un contacte per a tornar són residents a Regne Unit que volen tornar.
En aquesta situació i, sobretot, davant la incertesa de no saber si el Brexit serà o no acordat, les comunitats diuen no tindre encara càlculs exactes de l'impacte econòmic. "La incertesa genera confusió i la impossibilitat de prendre mesures concretes", ha reconegut la consellera de Relacions Ciutadanes, Ana Ollo. El Govern andalús sí que té una estimació: entre 500 i 1.200 milions d'euros depenent de si l'eixida és amb acord o sense ell.