Les declaracions i imputacions donen portades, encara que no tenen per què resultar en alguna cosa; són part del procés normal de les querelles. Alguna cosa que, no obstant això, és habitual usar políticament entre adversaris. Així, especialment des que passara a l'oposició en l'àmbit autonòmic, provincial -a València- i local en diversitat de municipis, el PP ha utilitzat les denúncies per suposades pràctiques il·legals en multitud d'ocasions, que després utilitzen mediàticament. No així, no obstant això, les més de dues desenes que ja acumulen arxivades.
Ahir es va saber que el Jutjat d'Instrucció número 4 de València cridava a declarar, per un presumpte frau en la concessió de subvencions d'ajuda al valencià, a Francis Puig -germà del President Ximo Puig- i Rubén Trenzano, Director General de Política Lingüística. El cas naix d'una querella interposada pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana, dirigit per Isabel Bonig, en les quals denuncia duplicitats en factures per a justificar subvencions entre 2015 i 2018.
Després d'això, els populars van enviar compareixences i van oferir declaracions. La Secretària General del PP, Eva Ortiz, demanava aqueix mateix matí la compareixença del President: "Que deixe d'amagar-se", acusava. Bonig, en Els Matins de Federico, portava la declaració de Trenzano i el germà de Puig a comparar-lo amb el cas Nóos. Els titulars també formen part de la política.
La Vicepresidenta del Consell, Mònica Oltra, apuntava ahir al matí la "tranquil·litat" sobre aquest tema. Atribueix poca credibilitat a qualsevol denúncia popular: "una querella posada pel partit condemnat per corrupció". Ella, des de l'experiència pròpia, ha assenyalat que el PP ha "presentat més de 20 querelles que han sigut arxivades", com una manera de fer política del partit conservador.
Oltra va ser denunciada pel PP per corrupció a principis de 2018, per uns suposats fraccionaments de pagaments per valor de 43,7 milions d'euros. Com sol ser habitual, la Fiscalia va obrir diligències per a estudiar la denúncia, que els populars van usar ja com una victòria per un suposat "fraccionament il·legal per a eludir el procediment establit". La Fiscalia, dos mesos després, va arxivar el cas. Un cas que, d'altra banda, el PP denunciava alguna cosa pel que ells mateixos havien sigut condemnats per pagar amb aquesta fórmula 1.200 milions d'euros, que es gestionaven a través de la Conselleria d'Isabel Bonig llavors, d'Infraestructures.
A la suma
Els populars sumen una llarga llista de denúncies en les quals el poder judicial no observa delicte real. Els casos més coneguts són els relatius a l'exregidor del PP Luís Salom, que es va dedicar a posar denúncies als regidors de la Nau -ara Rialto-. La majoria d'aquestes denúncies van ser arxivades, més d'una dotzena. Una activitat que desenvolupava malgrat estar imputat per presumpte blanqueig de capitals -com la majoria del seu grup llavors- i que ara és assessor de María José Català, la líder actual a la ciutat.Ja al febrer del passat any, des de Compromís, el síndic de la formació en les Corts va alertar de la "campanya de denúncies falses" contra el Botànic i altres governs progressistes locals. "No se li ocorre una altra cosa -al PP- que portar davant la Fiscalia denúncies absurdes i potineres", va asseverar llavors.
"Una oposició patètica". Així ha valorat el President de la Generalitat, Ximo Puig, l'estratègia del PP de posar denúncies a l'oposició "sense fonament": "ho fan per a tapar les seues vergonyes".