caixa popular

Portuaris no és un bloc, és una comunitat

Una reflexió sobre el Cabanyal

Portuaris no és un bloc, és una comunitat
14/05/2018 -

Com un gran buc s’alça la silueta del Bloc Portuaris sobre el discret perfil edificat del barri del Cabanyal. Un buc abandonat a la seua sort, un vaixell a la deriva, un vaixell deliberadament ignorat en el planejament d’aquesta ciutat. Sobre ell es dibuixa una zona verda que invisibilitza 168 habitatges amb altres famílies. Famílies que ningú vol veure perquè moltes d’elles són senzillament gent pobra, gent que ens recorda que aquesta societat genera cada vegada més desigualtat i que potser un dia et toque a tu eixa porció de pobresa. Li l’escoltem a Manuel Delgado en alguna de les seues xarrades: en les manifestacions ja no ens detenen per les soflames polítiques, sinó per calcigar la gespa.

Què està passant? Crec que la filòsofa valenciana Adela Cortina encerta en crear un concepte per a definir la por a la pobresa: aporofòbia. L’aporofòbia, consisteix en un sentiment de por que dóna lloc a actituds de rebot cap a les persones pobres. La pobresa produeix sentiments i actituds contraposats. Cadascun de nosaltres tenim actituds aporofòbies i actituds (les persones) solidàries i és la nostra decisió triar què camí escollir per a afrontar aquest gran repte per a les democràcies contemporànies.

La degradació planificada del Cabanyal, amb l’objectiu de perllongar l’Avinguda de Blasco Ibáñez per a crear el Miami Beach valencià, és un exemple paradigmàtic de la utilització de la por a la pobresa com a eina política. Hui en dia, alguns somien a convertir El Cabanyal en el Notting Hill valencià. Notting Hill i Miami Beach tenen característiques comunes: són barris cool amb habitatges a preus desorbitats i, per descomptat, inaccessibles per a pobres. Les condicions actuals del Cabanyal fan pensar que aquest procés gentrificador és irreversible. Encara que nosaltres sabem que no és així doncs amb una acció institucional decidida, recolzada per la ciutadania organitzada, podem pal·liar aquest procés. En aquesta aposta, la conservació del patrimoni públic per al seu ús com a habitatge social és fonamental.

El Bloc Portuaris és el símbol d’aquesta lluita. Per què? El Bloc Portuaris no és un simple edifici, és una comunitat de veïns i veïnes que resisteixen dia a dia la dura realitat de la societat en la qual vivim. Els partidaris de la dilució de la pobresa estan per derrocar el bloc i “dispersar” a les famílies predefinides com a problemàtiques. Aquests s’encarregaran, perquè el seu estatus li’l permet, d’instal·lar la postveritat que el bloc és especialment perillós i conflictiu, fent de l’excepció la norma, quan tan solament té problemes de salubritat i una important deterioració que pateixen els seus habitants i que una minoria utilitza com a excusa per a dinamitar la convivència. La realitat és que la majoria de les famílies, pertanyents a la Comunitat Portuaris, tenen fills i filles escolaritzades en centres educatius de l’entorn on s’està fent un grandíssim esforç perquè puguen desenvolupar les seues vides en igualtat d’oportunitats.

Més que parlar de Bloc Portuaris ens agradaria parlar de Comunitat de Portuaris, subratllar que el futur d’aquesta comunitat no va lligat necessàriament a la permanència del bloc. Sabem que estem davant l’oportunitat de fer un projecte específic que aposte per la integració de la comunitat i per la rehabilitació del bloc. Un projecte on l’habitatge públic albergue a les famílies sense recursos i els dote d’un programa integrador específic que garantisca la convivència, mentre alliberem els habitatges de propietat privada per a la seua rehabilitació. A més, hem de ser conscients que desfer aquesta comunitat, disseminant a les famílies, és trencar el treball d’anys i condemnar a moltes xiquetes i xiquets a començar de zero.

Juntes, administracions, propietaris privats i col·lectius socials, podem fer del bloc un vaixell almirall de com la voluntat integradora és la resposta correcta en una societat que comença a ser conscient de la importància del comú, enfront d’un esnobisme neoliberal al qual li molesta la pobresa. Vam venir a defensar que en El Cabanyal l’important eren les persones. Totes les persones.


fiestas gandia 2018

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

cinc × dos =

som
semana de la agricultura de torrent 2018
sempre teua
exposicion caps tallats
exposicion caps tallats
Semana mobilidad Valencia 2018
decidim vlc
festes xirivella 2018