El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha proposat una reforma del Senat i de la Constitució per a "concedir corresponsabilitat legislativa" a les comunitats autònomes, que els permeta augmentar la seua capacitat de decisió, i reforçar la via federal.
Així ho ha manifestat durant la seua participació en la XXXV edició dels Cursos d'Estiu de la Universitat Complutense de Madrid amb la seua ponència 'Federar en cos i ànima. La via per a unir Espanya', en la qual ha advocat per un "canvi de l'Espanya autonòmica a una Espanya federal".
El president ha advocat per aconseguir uns "pactes autonòmics del segle XXI" per a abordar una triple reforma econòmica, política i simbòlica, materialitzada a través del canvi del model de finançament autonòmic; la reforma del Senat i de la Constitució; i la desconcentració de les institucions de l'Estat, ja que ha argumentat que després de quasi mig segle de vigència de l'Estat autonòmic és necessari realitzar reformes concretes que aprofundisquen en la cogovernança "per a unir millor aquest país" i "encoratjar els principis federals de cooperació, concòrdia i lleialtat".
Així doncs, el cap del Consell ha proposat una reforma del Senat, que ha d'escometre's a mitjà termini, per a concedir "corresponsabilitat legislativa" a les comunitats autònomes posat que, segons ha explicat, formen part de l'Estat i, per tant, "han de decidir sobre l'Estat".
Referent a això, ha recomanat seguir el model alemany del Bundesrat, on els Länder han d'acordar directament amb el Govern federal les lleis que afecten les seues competències, la qual cosa ha considerat com un "èxit federal" d'Alemanya, on el Govern central fa partícips a les seues entitats territorials de la potestat de legislar.
D'altra banda, ha plantejat una reforma de la Constitució, a llarg termini, que reforce la via federal i concedisca "el mateix rang existencial a les comunitats autònomes" que l'establit actualment per a la nació espanyola, tal com estableix la legislació alemanya la configuració de la qual com a Federació de Länder no pot ser alterada pel poble alemany, encara que ho volguera la majoria del país.
El president ha explicat que si les comunitats autònomes "es veuen implicades perpètuament com a part essencial de la unió, es reduiran les inseguretats jurídiques que desemboquen en tensions i s'impulsarà la cooperació entre les parts i el tot". En aquest punt, Ximo Puig ha elogiat la cultura de cooperació institucional alemanya on totes les parts defensen el "fair play" econòmic per a la igualtat i la justícia.
Gran pacte de país pel finançament
Durant la seua intervenció, el president ha reivindicat un gran pacte de país en el Congrés dels Diputats per a acordar la "inajornable" nou finançament autonòmic que garantisca els principis de suficiència, equitat i solidaritat, com a única via per a garantir un "estat del benestar fort" i de "cohesionar Espanya".
En paral·lel, ha destacat la "unitat i fermesa" que han caracteritzat a la Comunitat Valenciana davant la situació d'infrafinanciació patida, i el resultat de la qual ha sigut que el Ministeri d'Hisenda presentara el passat mes de desembre una proposta per a reformar un sistema "caducat fa huit anys".
Cooperació institucional
En el transcurs de l'acte, Ximo Puig ha subratllat que la política federal de cooperació institucional és "l'únic camí possible" per raons "pragmàtiques, funcionals i organitzatives", per a garantir la unitat i l'homogeneïtat en determinades polítiques d'"igualtat i justícia", així com assegurar la "diversitat i l'heterogeneïtat" en les polítiques culturals de cada territori.
En aquest sentit, ha plantejat millorar la relació dels poders executius de l'Estat i les Comunitats Autònomes a través de formes jurídiques que estiguen avalades per la Constitució, i que siguen "clares, senzilles i eficaces", ja que ha denunciat que els actuals instruments, tals com a Comissions Bilaterals, Conferències sectorials, o la mateixa Conferència de Presidents, "no garanteixen la cooperació en el nivell del poder executiu".
En concret, ha proposat una reformulació de la Conferència de Presidents per a dotar-la d'"un grau executiu millor definit, un clar respatler constitucional i on el dret de veto no recaiga en una simple voluntat unilateral", de manera que es convertisca en un instrument de "cooperació real".
Desconcentració institucional
Finalment, ha reiterat la necessitat de "desconcentrar" les institucions de l'Estat redistribuint les seues seus més enllà de la capital, així com de "redibuixar els mapes d'infraestructures", amb una aposta definitiva pel Corredor Mediterrani.
El president ha destacat que les reformes plantejades permetran donar resposta als actuals desequilibris territorials, tals com el centralisme ineficient, l'independentisme, el finançament injust i el dúmping fiscal i invisibilitat de part del territori i la despoblació.
Així mateix, ha assenyalat que el federalisme és l'"evolució natural de la democràcia espanyola" i constitueix la millor forma d'harmonitzar els interessos de totes les regions i neutralitzar "tendències tant centrífugues com centrípetes" com el "procés" independentista de Catalunya o el "procés invisible" de Madrid.