La Diputació de València celebrarà enguany la setena edició del seu Feminari, el congrés feminista que va nàixer en 2016 i que en esta ocasió commemorarà el vinté aniversari de l'entrada en vigor de la Llei orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. Així ho ha avançat la vicepresidenta primera i responsable d'Igualtat, Natàlia Enguix, qui ha donat a conéixer les dates d'un esdeveniment que tindrà lloc en la vesprada del dimecres 27 de novembre i la matinal del dijous 28.
Enguix explica que és un bon moment per a "analitzar com va influir la legislació internacional, principalment l'europea, en l'elaboració d'una llei fonamental que hui dia continua tenint molts reptes pendents". L'actualització de la norma per a fer front a la violència exercida contra les dones "és un tema de debat molt necessari, ja que la llei estatal només contempla com a casos de violència de gènere aquells en els quals l'agressor és parella o exparella sentimental de la víctima, mentre que lleis autonòmiques més recents han donat resposta a este buit incorporant altres casos que acaben igualment amb la vida de les dones".
En opinió de Natàlia Enguix, "l'ampliació del concepte de violència de gènere és una realitat que hem de contemplar en la legislació, com ja va apuntar a Mèxic Marcela Lagarde, la dona que va encunyar el terme feminicidi en referència als assassinats massius de dones dins i fora de les relacions de parella". Lagarde és la fundadora de la Xarxa d'Investigadores per la Vida i la Llibertat de les Dones i un dels referents del feminisme en Latinoamèrica.
El perfil de Marcela Lagarde s'ajusta a la intenció de la vicepresidenta Enguix d'ampliar a l'àmbit internacional l'elecció de les ponents en Feminari. "Serà una de les principals novetats del congrés, la participació de figures de referència del feminisme en l'àmbit internacional, especialment per la visió legislativa que volem aportar i la comparativa amb les nostres lleis autonòmiques i estatals", apunta Enguix.
Punt d'inflexió
La responsable provincial d'Igualtat ha recordat el cas d'Ana Orantes, la dona granadina que després de denunciar en una entrevista televisiva la violència a la qual havia sigut sotmesa per part del seu exmarit durant 40 anys, va ser assassinada per estos dies després. "El cas d'Ana va suposar un punt d'inflexió al nostre país. El seu testimoniatge en televisió comptant les contínues agressions a ella i els seus fills, i la decisió del jutge que va dictaminar que compartira habitatge amb el seu agressor van ser situacions molt greus que mostraven per primera vegada en un mitjà de masses el que és la violència de gènere", assenyala Enguix.
El testimoniatge televisiu d'Ana Orantes i el seu posterior assassinat a les mans de la seua exparella en 1997 va ser l'espoleta que va impulsar definitivament l'acció política per a legislar en matèria de violència exercida contra les dones. No obstant això, la Llei estatal contra la Violència de Gènere va ser aprovada el 28 de desembre de 2004 i va entrar en vigor un mes després, ja en 2005.
Setena edició
El Feminari de la Diputació de València va nàixer en 2016 amb Jorge Rodríguez com a president de la corporació i Isabel García com a diputada d'Igualtat. Tots dos van donar vida a la primera àrea d'Igualtat en els 200 anys d'història de la institució, i van crear un congrés que pretén recuperar la tradició del feminisme valencià i donar respostes a temes actuals. Des d'eixe moment, s'han abordat temes com l'economia feminista, les dones en la Constitució, la relació del moviment feminista amb l'esport, la política o la religió, l'aportació al col·lectiu LGTB, la coeducació, els reptes feministes després de la pandèmia, la dona com a arma de guerra i la relació del feminisme i la democràcia.
En les sis edicions anteriors, celebrades en espais com La Petxina, el Centre del Carme i el Teatre Principal, han participat ponents com la catedràtica de Filosofia Moral i Política Amelia Valcárcel, padrina del Feminari; les escriptores Laura Freixas, Rosa Regàs i Alicia Miyares; les exministres Carmen Alborch, Cristina Narbona i Carmen Calvo; les periodistes Rosa Solbes i Sandra Barneda; la fiscal Rosa Guiralt; la precursora del feminisme constitucional, Julia Sevilla; i la mèdica forense Purificación Beltrán, entre moltes altres.