La consellera d'Hisenda, Ruth Merino, ha reclamat este dilluns al Govern que reòbriga la negociació per a reformar el sistema de finançament autonòmic i li ha instat a aprovar de manera immediata un fons transitori d'anivellament que garantiria la "igualtat real" entre espanyols en termes de finançament ajustat per habitant en lloc de "plegar-se a la ruptura del sistema" que perseguixen els independentistes catalans amb un consorci fiscal i un finançament "singular" per a Catalunya.
Durant la seua intervenció en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) celebrat este dilluns en el Ministeri d'Hisenda, la consellera ha denunciat la "desídia" del Govern per a l'aprovació d'un nou model de finançament i ha retret a la ministra que continue fent "desistiment de funcions" de la seua responsabilitat per a liderar la negociació i plantejar una proposta de reforma.
"És indignant que continue tirant pilotes fora, sense pla i sense ganes d'activar la reforma del sistema", ha assenyalat la consellera.
Ruth Merino ha defensat davant la ministra i els representants d'Hisenda de totes les CCAA –inclosa Catalunya– la proposta dissenyada pels experts valencians en finançament com una proposta "solidària, justa, assumible i efectiva per a acabar immediatament amb les inacceptables diferències en el repartiment de recursos per a sanitat, educació i serveis socials que reben les comunitats autònomes". Una proposta que planteja un Fons d'Anivellament Transitori per a les autonomies infrafinançades mentre es reforma el model actual.
La responsable de la Hisenda valenciana ha reivindicat el treball fet pels experts de la Comunitat i ha reiterat que esta proposta va dirigida a reduir la bretxa de finançament existent entre les diferents autonomies i a garantir la igualtat en la prestació a serveis.
Sobre este tema, ha explicat que, encara que el fons beneficiaria inicialment a les quatre comunitats autònomes infrafinançades (Comunitat Valenciana, Andalusia, Múrcia i Castella-la Manxa), en els anys successius s'incorporarien més regions com a perceptores d'este fons.
El cost total inicial del fons d'anivellament seria de 3.237 milions, dels quals la Comunitat Valenciana rebria el primer any 1183 milions, elevant el seu finançament del 91,8 % al 96,4 % de la mitjana. Si s'aplicara durant quatre anys, el cost mitjà anual seria de 6.100 milions d'euros en total i la Comunitat Valenciana rebria una mitjana anual de 1.782 milions d'euros, aconseguint en 2027 el 99 % del finançament mitjà.
Des del segon any vigència del fons, dissenyat amb un horitzó de legislatura, entrarien com a receptores regions com Galícia, Madrid o la mateixa Catalunya. "El nostre sí que és de veritat un model de solidaritat pensat per a tota Espanya perquè evita que hi haja ciutadans de segona. Mentre nosaltres demanem acabar amb esta injustícia; Catalunya demana acabar amb el sistema mateix".
Enfront d'esta proposta "solidària i justa", ha subratllat Merino, l'independentisme català planteja un tracte singular que no sols és un greuge per a la resta d'autonomies, "sinó que a més no té empara constitucional".
Objectius d'estabilitat
Quant a la proposta d'objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic per al període 2025-2027 formulada pel Ministeri d'Hisenda, la consellera d'Hisenda ha lamentat que "de nou la ministra òbvia l'enorme esforç que les comunitats autònomes realitzem per a finançar els serveis, en particular les que ens veiem obligades a fer un major esforç simplement per a gastar el mateix que la mitjana a costa d'un major dèficit".
De fet, la ministra d'Hisenda ha fixat en el 2,5 % el dèficit autoritzat per al conjunt de l'Estat en 2025 i reclama a les autonomies un dèficit de 0,1 % en este exercici. Sobre este tema, Merino ha assenyalat que les CCAA suporten el 32 % de la despesa pública, però només se'ls autoritza el 4 % del dèficit "mentre l'Administració General es reserva el 96 % restant".
Per part seua, la vicepresidenta ha remarcat que en el període 2025-2027 l'"esforç d'ajust" el farà l'Estat, ja que el dèficit haurà de passar del 2,5 % en 2025, al 2,1 % en 2026 i quedar-se en l'1,8% en 2027. En este sentit, la portaveu del Consell és contundent: "No sabem a qui pretén enganyar amb este argument, perquè fins i tot eixe 1,8 % estarà molt lluny del 0,1 % exigit al subsector de les comunitats autònomes, és a dir, partixen d'una situació avantatjosa i injusta per a les autonomies".
Respecte al sostre de despesa, no s'ha concretat l'escenari per a les comunitats autònomes. "És fonamental que es done a les autonomies la taxa de referència, ja que es tracta de la prioritat en el nou marc normatiu europeu després de la volta de les regles fiscals", ha indicat Ruth Merino, que ha subratllat que, en funció d'eixa taxa, s'hauria d'establir el dèficit per a cada comunitat.
"El Govern seguix sense resoldre la falta estructural d'ingressos de la Comunitat Valenciana i pretén restar més recursos als valencians per a la sanitat, l'educació i els serveis socials. Això és absolutament intolerable. I per descomptat este Consell no consentirà que els ciutadans de la Comunitat continuen sent maltractats i reben pitjors serveis que la resta d'espanyols. Per això, el nostre compromís és complir amb el nou marc fiscal europeu i la regla de despesa, amb un dèficit realista que tinga en compte la situació de partida de cada comunitat autònoma", ha assegurat la consellera.
La consellera d'Hisenda ha lamentat que durant la reunió no s'haja facilitat a les autonomies la informació sobre els recursos del sistema -entregues a compte i liquidació- per a 2025. "Esperem no haver de tornar a elaborar a cegues el nostre pressupost, com ja va succeir l'any passat", ha retret Merino.
El Govern mantindrà el control del CPFF
Finalment, cal destacar que en la reunió s'ha rebutjat la modificació del reglament del CPFF que van sol·licitar les autonomies governades pel PP, entre elles la valenciana, i que pretenia modificar l'actual sistema de votació, que permet al Govern el control absolut d'este òrgan, ja que només necessita un vot a favor per a imposar el seu criteri en les votacions.
D'esta manera, utilitzant este privilegi, s'ha rebutjat la modificació reglamentària. Una modificació que la mateixa ministra Montero va reclamar quan era consellera d'Andalusia, tal com s'ha posat de manifest durant la trobada.