- Les entitats LGTBI consideren "un abandó" la paralització de la Llei LGTBI valenciana
- Oltra diu davant la bilateral per la llei LGTBI que el Consell defensa "ara, abans i demà" les lleis de les Corts
- El PP diu que el silenci de Puig davant el qüestionament de Sánchez de la llei LGTBI "evidència la seua covardia i submissió"
La societat, cada vegada, està més conscienciada de la importància d'aconseguir una igualtat real i efectiva entre els diferents col·lectius que, hui dia, continuen patint discriminació. Des del Govern del Botànic s'han proposat marcar un abans i un després quant a la recuperació de drets es refereix. D'aquesta manera, des de la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, liderada per la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, a més de treballar a potenciar la inclusió laboral dels col·lectius més vulnerables, com a dones víctimes de violència de gènere o persones sense llar, entre altres, també s'han llançat dues iniciatives pioneres a escala nacional.
En 2017, la Generalitat Valenciana constituïa el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista, precursor, com explicava Oltra, "del Pacte d'Estat que es va formalitzar mesos després". Un pacte, integrat per 73 representants de les administracions públiques i d'agents polítics socials, econòmics, cívics i culturals, que té com a objectiu principal erradicar el "terrorisme masclista" que, cada any, posa fi a la vida de moltes dones.
En l'actualitat, el 76% de les mesures que es van plantejar en eixe pacte ja estan executades o s'han posat en marxa, mentre que l'increment pressupostari per a la lluita contra la violència de gènere ha augmentat un 102% de 2015 a 2019. Sens dubte, una aposta ferma del Botànic que ha aconseguit passar d'una inversió de 3,20 euros per habitant en 2015 a 6,48 euros en 2019.
Una vacuna contra la violència de gènere que es basa en unes línies estratègiques ben definides: garantir una societat lliure i segura contra la violència de gènere; feminitzar la societat; coordinar el treball per a l'atenció de les dones víctimes, però també dels seus fills i filles; la dotació d'un pressupost estable per al desenvolupament d'accions; i, finalment, la sociabilització perquè aquest tipus de violència siga entesa com un conflicte polític.
I és que com assegurava Oltra, "estem convocats tots i totes per a protegir a les víctimes, però també per a construir una societat lliure de desigualtats. Si som capaços d'eliminar les barreres subtils i els micromasclismes, també podrem acabar amb la part més dramàtica del conflicte, que és la violència masclista".
Així, des de la seua posada en marxa, han sigut molts els avanços aconseguits. Les millores en els Centres de Dona, en els quals s'ha incorporat l'atenció psicològica als fills i filles de la víctima, així com als recursos residencials; el protocol de coordinació subscrit per a garantir l'atenció psiquiàtrica urgent de les dones i menors víctimes; o el garbellat que es duu a terme des de Sanitat per a la detecció de casos de violència de gènere.
No obstant això, un dels anuncis més destacats ha sigut l'ampliació de les indemnitzacions per violència de gènere, en les quals s'inclouen també a tots els fills de les víctimes, sense necessitat que siguen dependents econòmicament. Així mateix, en l'avantprojecte de Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat, coneguda com a Llei d'Acompanyament, també es reflectia el dret a indemnització per mort, gran invalidesa o incapacitat permanent absoluta com a conseqüència de la defensa d'una víctima de violència masclista.
Llei LGTBI, pionera a Espanya
El 3 de desembre de 2018 entrava en vigor la Llei per a la Igualtat de les Persones Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexuals, més coneguda com a Llei LGTBI, que garanteix la igualtat real i efectiva de totes les persones amb independència de la seua orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere, desenvolupament sexual o grup familiar. Una llei integral que, a més de protegir a les persones i educar en igualtat, és un altre clar exemple de les polítiques d'igualtat que s'han anat impulsant des del Govern del Botànic.La Llei LGTBI és la primera norma espanyola que dedica un capítol sencer a la situació de les persones amb variacions intersexuals o amb diferències del desenvolupament sexual, que recull una sèrie de mesures específiques dirigides a la visibilitat i la sensibilització social sobre aquest col·lectiu.
En aquest sentit, la llei no solament recull accions en el sistema educatiu per a la seua visibilització, sinó que estableix un protocol específic i la creació d'un servei públic d'assessorament i suport per a aquest col·lectiu, que es fa extensible a familiars i afins, així com als fills i filles en acolliment per persones del col·lectiu LGTBI per a evitar situacions de discriminació.
Una llei reivindicada, durant anys, que finalment veia la llum, i que contempla mesures necessàries com la prohibició de mètodes, programes o teràpies d'aversió dirigides a modificar l'orientació sexual de les persones, així com accions específiques dins del sistema sanitari, com la garantia de l'accés a les tècniques de reproducció assistida en la sanitat pública a totes les persones amb capacitat gestant o a les seues parelles en condicions d'igualtat. Així mateix, garanteix una atenció psicosocial integral a aquelles persones amb variacions intersexuals o amb diferències del desenvolupament sexual.
En l'actualitat, el Govern central ha convocat una comissió bilateral per a abordar alguns punts d'aquesta llei pionera a Espanya en el tractament del col·lectiu intersexual. No obstant això, com ha apuntat la vicepresidenta de la Generalitat, "el Consell defensa ara, abans i demà les lleis aprovades per Les Corts, i màximament en casos de lleis que amplien drets". I és precisament la recuperació de drets dels col·lectius més oblidats el que ha caracteritzat la gestió d'aquests quatre anys del Botànic.