Hui, 25 de novembre, es commemora el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència cap a la Dona. En 2019, es comptabilitzen ja 50 víctimes de la violència masclista, més que tot l'any 2018. Una xacra social que es combat, sobretot, amb educació i perspectiva de gènere.
“La violència de gènere és l'expressió més tràgica de la desigualtat”
Isabel García, diputada d'Igualtat de la Diputació de València, ho té clar: "mentre continuem educant a xiquets i xiquetes de manera desigual, tindrem persones adultes que consideraran a les dones persones diferents d'ells". Per això, assenyala a la coeducació com una de les eines clau. "El canvi fonamental per a acabar amb la violència de gènere està en les mentalitats, i això no s'aconsegueix amb la llei, sinó replantejant-nos de quina forma estem educant als nostres fills i filles".
Quin seria el repte en Igualtat en aquesta legislatura?
Aquesta és la segona legislatura que existeix la Delegació d'Igualtat. En l'anterior legislatura es va iniciar una política en Igualtat que en la Diputació no havia existit. La Diputació és una administració molt important, sobretot en l'àmbit de la província de València, perquè té la funció de donar suport als seus diferents municipis, no només econòmicament, sinó també amb una altra mena de polítiques, com a polítiques d'Igualtat, que són fonamentals. Llavors, que en la legislatura anterior es posaren en marxa aquestes polítiques d'Igualtat en l'àmbit de la província de València és un pas important. I que es posara en marxa també la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere va ser un canvi que ha suposat un gran avanç.
De fet, s'han posat en contacte amb nosaltres des d'altres diputacions per a conéixer el projecte de la Xarxa. La Xarxa ara la conformen 62 municipis i, a part d'assessorament i suport econòmic, les línies a seguir és on hem d'incidir, és a dir, en quins objectius marcar-nos cada any perquè tots els municipis, a través de la Xarxa, anem en la mateixa línia. És un instrument que el considere fonamental perquè amb el tema de la violència de gènere, que és molt complex, hem d'incidir cada vegada en aspectes diferents.
A més, el tema de la coeducació és fonamental per a mi perquè en els municipis no només es treballa l'educació en els centres educatius, sinó en les famílies, a les escoles esportives, en les associacions juvenils... I el municipi és fonamental perquè està en contacte amb la ciutadania i coneix els seus problemes, per la qual cosa pot accedir perfectament a més racons.
Llavors, el tema de la coeducació és fonamental i, també, l'atenció als xiquets i les xiquetes perquè són els grans oblidats de la violència de gènere. No se'ls reconeix com a víctimes, i són víctimes físicament, perquè arriben a morir, però també són víctimes perquè viuen la situació. Només ixen en els mitjans els assassinats, però hi ha moltes famílies que estan en aquesta situació.
Com beneficia la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere als municipis que la integren?
A més dels projectes en el tema de la campanya de prevenció de violència de gènere, dirigit a campanyes de sensibilització i prevenció, realitza també projectes propis de cada municipi. Llavors, depenent de cada activitat, des de la Xarxa se li dóna eixe suport econòmic per a eixes campanyes i projectes.Però nosaltres volem fer un pas més. Per això dic que cada any hem d'insistir en un aspecte perquè el tema de la violència de gènere té molts aspectes on dirigir-se. I, en aquest sentit, per a mi la coeducació és fonamental. Mentre continuem educant a xiquets i xiquetes de manera desigual, tindrem persones adultes que consideraran a les dones persones diferents d'ells. La igualtat s'aprén i hem de ser conscients que hem d'ensenyar en igualtat, i no només a les escoles, com deia abans, sinó també en tots els aspectes on s'està amb menors.
Molts defensen que la desigualtat és una de les principals causes de la violència de gènere...
“L'auge de la ultradreta és una cosa molt perillosa perquè està rearmant una altra vegada eixe ideari masclista”
Sí. La violència de gènere és l'expressió més greu, o més tràgica, de la desigualtat. Efectivament, vivim en una societat que és desigual perquè negar això és una irresponsabilitat enorme. Les dones i els homes tenen salaris diferents, accedeixen a llocs directius diferents, hi ha una invisibilització històrica de totes les aportacions de les dones, les xiquetes no tenen referents femenins per a construir-se a l'hora de triar una professió... Tot això ho tenim interioritzat en la nostra ment, vivim en una societat en la qual se'ns educa d'aquesta manera, de manera inconscient moltes vegades, però és així. El problema és quan aquesta situació la naturalitzem.
Estem parlant de violència de gènere de parella, que és el que diu la llei, però hi ha moltes més violències masclistes que no es recullen. En aquest cas, l'home maltractador, quan veu que la seua parcel·la de poder es perd, perquè ell es considera superior a la seua dona i als seus fills, ell vol imposar el seu criteri a base de qui siga, i el seu últim recurs és la violència. De fet, és "la vaig matar perquè era meua"; i, a més, se suïcida; i, a més, mata als fills perquè és el que més vol la seua dona, perquè és ell qui decideix qui té vida i qui no té vida. És així de tràgic.
I tot això és una construcció basada en la desigualtat, en un paper preponderant que se li ha donat a l'home, però de forma ja ancestral, i no es pot canviar de la nit al dia. Hi ha un canvi fonamental que hem de replantejar-nos. I això passa per la coeducació, és a dir, començar a tractar a xiquets i xiquetes d'iguals, però ensenyar-los que viuen en una societat desigual i que han d'aprendre a respectar-se des de la igualtat. Per això és tan complex.
A més, sembla que entre els adolescents hi ha un repunt de control a les seues parelles...
“Als menors no se'ls educa en unes relacions afectives des de la igualtat, no existeix educació sexual”
Els últims estudis ens estan alertant que les xarxes socials, malgrat que són bones, tenen el seu caràcter de control. Les xiquetes s'eduquen en la idea que han de ser princeses, esperar al seu príncep i viure un amor romàntic. I ho estem veient en totes les pel·lícules i sèries des que som menuts. Tots els contes i cançons ens diuen com han de ser les xiquetes i com han de ser els xiquets. Llavors, quan arriben a una relació en l'adolescència, les xiquetes esperen eixe amor platònic, romàntic i ideal. I ells s'estan educant en la pornografia. Llavors, en les primeres relacions les xiquetes estan amb un relat de l'amor que no tenen els seus companys. No se'ls educa en unes relacions afectives des de la igualtat, no existeix educació sexual, que és un altre dèficit.
Llavors, es reprodueix tot el que estem dient i, a més, en les xarxes socials eixe poder de control augmenta més. S'estan donant casos en els quals entenen que la gelosia són símptoma d'amor, i no, són símptoma de control. Per això és tan important començar des de ben menust amb la coeducació, que no és el mateix que educar.
Arribarà un moment en el qual s'erradique la violència de gènere?
Jo crec que sí. Però de hui per a demà no és possible. A Espanya, tenim la Llei Integral contra la Violència de Gènere, amb la qual Espanya va ser pionera en el 2004. En canvi, a Itàlia, encara no ho tenen ni clar; A França, encara parlen de la violència de gènere com a amor passional. Espanya és pionera en aquests temes. I la llei ajuda molt, perquè en ser integral, des de diferents àmbits s'està treballant. Però el canvi fonamental està en les mentalitats, i això no s'aconsegueix amb la llei. La mentalitat es canvia de generació en generació i replantejant-nos de quina forma estem educant als nostres fills i filles. A vegades, inconscientment, diem coses que per haver aprés a dir-les, les retransmetem. I, a vegades, hem de reflexionar per a desaprendre i no dir certes coses.Tenim mecanismes de protecció, existeixen lleis, però continuen havent-hi dones assassinades. Què està fallant?
La falta de formació. Perspectiva de gènere. En tots els àmbits que intervenen en un cas de violència de gènere, com a sanitat, educació, cossos i forces de seguretat, magistrats, jutges, advocats... tots han de tindre perspectiva de gènere i estar formats en violència de gènere. Perquè estem parlant d'un tema molt complex, perquè la persona no és una persona aliena a tu que t'està fent la vida impossible. És la persona que diu que et vol. Ací està la complexitat. A més, està vivint amb tu i és el pare dels teus fills.La dona víctima té moltes fases per a entendre el problema. A més, la violència de gènere és una cosa progressiva, hi ha un procés llarg d'humiliació, de vexació, d'anul·lament. Tot és molt complex. Per això s'ha de formar a les persones. No és un assassinat normal i corrent, és un problema molt greu, perquè és la persona que diu que et vol la que t'està fent mal.
Llavors, l'assassinat seria la punta de l'iceberg...
Exactament. Si fóra un iceberg, l'assassinat seria la punta. Però dins, hi ha molt més. Hi ha maltractament psicològic, econòmic, sexual. I milers de dones estan vivint eixa situació amb els seus fills i filles. Per això la situació és tremenda a Espanya, a Europa i en el món. No és específic d'Espanya. El que crec és que a Espanya hem avançat en la visibilització del problema. Abans estava més ocult, però ara s'està fent públic. És veritat que la gent ara ja no ho va tolerant, afortunadament, però també és veritat que, ara, tenim un problema, i és que s'ha fet un pas arrere amb l'auge de la ultradreta. Al meu entendre, és una cosa molt perillosa perquè està rearmant una altra vegada eixe ideari masclista.Exacte, en les últimes eleccions, hem vist com un partit que nega la violència de gènere i criminalitza el feminisme ha aconseguit un important suport...
Això és un problema de drets. La línia roja ha de ser els drets i els principis democràtics. O estàs en els principis democràtics i en la defensa dels drets de les dones o no. Perquè si les dones avancen, avancem tota la societat.Les persones que som demòcrates hem de posicionar-nos. No podem riure'ns ni fer gala de totes les barbaritats i mentides que estan dient. Hem de ser ferms en aquest tema. I ací ells es mouen molt bé, en eixes mentides, perquè tenen cobertura mediàtica. Els mitjans de comunicació crec que també s'han de replantejar moltes coses de les quals estan fent perquè, en els últims mesos, s'ha estat cultivant l'ou de la serp, i al final ha eixit la serp. I va en perjudici de tots, de tota la societat.
Malgrat viure en una època de sobreinformació, Creus que fa falta molta informació?
Sí, perquè ens movem a base de tuits, a base de missatges curts sense analitzar... Les mentides falses corren més que la sensatesa o la reflexió. I jo crec que això afavoreix molt a l'extrema dreta. Costa explicar i argumentar perquè ens estem movent en un context on tot ha de ser instantani.A vegades, s'intenta fer veure que el feminisme és cosa de dones, però els homes també han de formar part...
El feminisme és d'homes i dones. L'extrema dreta vol veure això com una guerra de sexes. I això no va de guerra de sexes. És defensar els drets de les dones en una situació de desigualtat i, si eres demòcrata, has de defensar que totes les persones tinguen els mateixos drets. I les dones som més del 50% de la població. Ens trobem en una situació de desigualtat i, per a arribar a aquesta igualtat, has d'afavorir que els que estan a baix arriben fins al mateix nivell que els de dalt. Parlem d'equitat. No pots tractar a una situació desigual de manera igual, perquè, si no, la desigualtat segueix igual.Això beneficia a homes i dones, a tota la societat. Tots tenim companys i tenim fills i volem que els nostres fills tracten bé a les seues companyes des del respecte.
Com celebrarà la Diputació d'Igualtat el 25-N?
Hem realitzat la IV edició dels Premis Celia Amorós, que també es van posar en marxa en la legislatura anterior. Són uns premis al reconeixement i a la visibilització de les dones. S'entreguen quatre premis de quatre categories: ajuntament, associació, personal i projecte, sempre en defensa de la igualtat entre homes i dones i en la lluita contra la violència de gènere.I aquest divendres, el dia 29, com és el primer any de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, farem unes jornades de treball perquè siga un altaveu de què s'està treballant en els diferents ajuntaments que formen la Xarxa. S'establiran diverses taules perquè l'important és donar a conéixer les pràctiques de cada ajuntament i aprendre d'uns i altres. I en eixe sentit, el dia 29 farem la primera trobada de municipis adherits a la Xarxa, que ens serveix com a moment de reflexió per a saber cadascun on està i que està fent, a part dels plans d'Igualtat a escala municipal.