Les sospites i rumors apuntaven en una direcció des de fa un mes, encara que ara semblen haver donat la volta. El 10 de setembre el Conseller d'Economia Sostenible, Rafa Climent, va assenyalar que seria de "pura lògica" que es prorrogaren els pressupostos de la Generalitat si no es formava govern a Madrid; PSOE i Unides Podem no van arribar a un acord i així va ser. Això va iniciar una successió de preguntes i respostes a mig fer sobre la possibilitat o no de prorrogar-los que ara, amb l'aposta del President i la recomanació de la Ministra d'Hisenda, semblen perdre força.
Queden 14 dies per al límit del termini estipulat per a presentar els pressupostos de 2020. Dues setmanes per a revalidar o no el que, des del Botànic, s'ha argumentat com una mostra d'estabilitat; fins ara s'han presentat els quatre pressupostos anteriors en termini i forma, malgrat ser un govern de coalició i les càrregues de l'oposició. L'aposta de Ximo Puig és per evitar la pròrroga dels pressupostos; considera que pes més el positiu a presentar-los, malgrat la incertesa de no tindre un govern a Madrid, que els possibles beneficis de la contenció.
Poc després que Climent fera les declaracions sobre la possible "lògica" pròrroga, la Vicepresidenta del Consell, Mònica Oltra, va assenyalar en una roda de premsa que, a 13 de setembre, "no es considera prorrogar" els pressupostos actuals. No obstant això, la posició sobre els possibles beneficis de la pròrroga va sumar la veu de Vicent Soler, el Conseller d'Hisenda. Si bé primer va assenyalar la necessitat d'estudiar "els pros i els contres" de la pròrroga, poc després Puig va declarar la seua intenció de promoure la idea de presentar a temps els de 2020.
Sostre de despesa
Fer uns Pressupostos Autonòmics sense un govern a Madrid i uns Pressupostos Generals de l'Estat pot traduir-se en grans desajustaments que, inevitablement, seran utilitzats per l'oposició per a criticar a l'executiu. La falta d'un sostre de despesa -que detalla l'Estat- o gran part de les injeccions de diners a les Comunitats, posen en risc la principal Llei de la Comunitat, que atorga 'vida' i recursos a totes les Conselleries i, per tant, serveis socials.No obstant això, no disposar d'uns pressupostos significaria dependre de les deliberacions del Consell, en les quals s'hauria d'anar ajustant les despeses i ampliant crèdits segons la necessitat, amb la seua conseqüent votació. Alguna cosa que, en el context actual i amb les anteriors declaracions sobre la significació dels pressupostos com a estabilitat, donaria imatge de feblesa; totes les altres autonomies, excepte la Comunitat de Madrid -de PP i Ciutadans amb el suport de la ultradreta- i Extremadura -PSOE-, presentaran pressupostos en regla per a 2020.
"Fracàs"
Abans fins i tot de confirmar-se o desmentir-se, l'oposició ja ha utilitzat els Pressupostos per a acusar el Botànic d'inestabilitat. El passat 12 d'octubre la líder del PP en la Comunitat, Isabel Bonig, va assegurar que prorrogar els pressupostos seria la confirmació del "fracàs de Puig i del govern del Botànic".Després de la visita ahir de la Ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, sembla que torna a guanyar terreny l'opció de no prorrogar els pressupostos. “Sempre convide i aconselle fer pressupostos, és la capacitat de prioritzar la capacitat d'una comunitat autonòmica de discutir necessitats i limitacions”, ha assenyalat.
La Ministra ha manifestat, en la seua reunió amb Puig i en declaracions posteriors als mitjans, el "compromís" que, en els pròxims Pressupostos Generals de l'Estat tinguen la "possibilitat real de materialitzar" la voluntat de solucionar algunes qüestions pendents amb la Comunitat, com la condonació del deute de la Marina, o augmentar les inversions. De moment la promesa no passa d'això, i el sistema de finançament "lesiu" per a la Comunitat, complica encara més la redacció d'uns pressupostos que, en cas de no fer-se, podrien suposar una crisi per al govern autonòmic.