El nou Decret llei que regula les vivendes d'ús turístic en la Comunitat Valenciana, aprovat la setmana passada, ha generat diverses reaccions i plantejat importants canvis en la normativa sobre esta mena d'allotjament. Esta regulació busca organitzar el creixent sector de les vivendes turístiques i garantir tant el compliment de les normatives com una major seguretat per a propietaris i turistes. Quines són les novetats? A continuació les detallem.
La consellera d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Nuria Montes, destaca que este Decret llei compta amb "el suport de les associacions de l'allotjament, de les principals organitzacions sindicals i de les entitats representants dels consumidors i usuaris", i incidix en què "esta norma no s'ha fet des d'un despatx d'esquena al sector, s'ha elaborat amb el concurs d'este, perquè este Consell no governa per als sectors, sinó amb els sectors".
Límits al lloguer
Una de les principals novetats del decret és la limitació del període de lloguer d'una vivenda turística. A partir de la seua entrada en vigor, només es pot llogar una vivenda turística per un màxim de 10 dies a un mateix client. Esta mesura s'establix per a diferenciar les vivendes d'ús turístic d'altres modalitats de lloguer de curta estada, les quals queden sota la competència estatal. D'esta manera, el decret marca una clara separació en l'àmbit de la regulació dels diferents tipus de lloguers.
Esta mesura, que afecta propietaris i gestors, també inclou una clàusula transitòria per a aquells contractes firmats abans de l'entrada en vigor de la norma (8 d'agost de 2024), permetent que, en estos casos, els contractes superiors a 10 dies es mantinguen fins a la seua finalització. Este canvi busca frenar l'augment de vivendes destinades exclusivament al lloguer turístic, garantint un control més precís per part de les autoritats.
Certificats i tràmits
Un altre aspecte rellevant del decret és l'obligatorietat de comptar amb un certificat de compatibilitat urbanística emés per l'Ajuntament. Este document, juntament amb la referència cadastral individualitzada, serà clau per a poder inscriure una vivenda en el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana. Addicionalment, les comunitats de veïns juguen un paper crucial, ja que els propietaris hauran de presentar un certificat que acredite que la comunitat no s'oposa a l'ús turístic de l'immoble.
A més, la inscripció en el Registre de Turisme tindrà una caducitat de cinc anys, la qual cosa implica que els propietaris hauran de renovar la inscripció regularment, assegurant que les vivendes complisquen amb tots els requisits vigents. De no complir-se amb les normatives establides, la inscripció pot ser revocada, amb conseqüències econòmiques per als propietaris.
Normes de convivència i ús
El nou decret també inclou mesures per a garantir la convivència en les comunitats de veïns, imposant l'obligació de disposar d'unes normes de règim intern que regulen el comportament dels hostes. Estes normes han d'abastar aspectes com l'ús d'instal·lacions comunes, l'admissió d'animals i el respecte a les regles de convivència de la comunitat. A més, es prohibix el lliurament de claus als inquilins a través de caixetins en la via pública, una pràctica que s'havia estés entre els propietaris i gestors de vivendes turístiques.
D'altra banda, el decret establix que totes les vivendes d'ús turístic han de complir amb unes dimensions mínimes i condicions d'habitabilitat equiparables a les de les vivendes residencials. Les instal·lacions, com a preses de corrent, servicis de neteja, i accés a internet, han de complir amb estàndards específics per a garantir una experiència adequada als turistes. L'incompliment d'estes mesures pot implicar sancions greus per als propietaris.
Creixement de vivendes turístiques a València
El creixement del nombre de vivendes d'ús turístic ha generat un intens debat a la ciutat de València, especialment pel que fa al seu impacte sobre l'accés a la vivenda i la convivència en les zones residencials. Segons dades recents proporcionades per Compromís a l'Ajuntament de València, des de maig de 2024, moment en què es va aprovar una moratòria en la concessió de llicències per a noves vivendes turístiques, s'han sumat 800 apartaments addicionals a l'oferta ja existent. Esta xifra posa de manifest que, malgrat la moratòria, el creixement d'esta mena d'allotjaments seguix en augment, la qual cosa ha generat preocupació entre les autoritats locals i els ciutadans.
La portaveu de Compromís a l'Ajuntament, Papi Robles, considera que esta situació evidencia la necessitat de prendre mesures més estrictes per a frenar el creixement descontrolat dels apartaments turístics a la ciutat. Robles ha plantejat la "sospita" que alguns actors del sector van ser informats prèviament sobre la moratòria, la qual cosa els va permetre sol·licitar llicències abans de la seua entrada en vigor. Esta acusació ha generat una forta polèmica, en la qual Robles ha insistit en la insuficiència de la moratòria i ha reclamat una modificació urgent del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) per a regular de forma més efectiva el fenomen.
Equilibri entre turisme i dret a la vivenda
El nou Decret llei de la Comunitat Valenciana sobre vivendes turístiques té com a objectiu principal ordenar un sector en constant creixement i garantir el compliment de normatives que beneficien tant als propietaris com als turistes i ciutadans. No obstant això, en ciutats com València, on el fenomen del lloguer turístic ha provocat tensions en l'accés a la vivenda i la convivència, les mesures adoptades fins ara semblen no ser suficients.
El debat sobre la regulació del turisme i el seu impacte en la vida urbana continua vigent, i serà necessari un esforç conjunt per part de les autoritats locals i autonòmiques per a trobar un equilibri entre la promoció del turisme i la protecció del dret a la vivenda.