L'exconsellera de Justícia i Interior de la Generalitat el dia de la DANA, Salomé Pradas, ha presentat un recurs davant el Jutjat d'Instrucció número 3 de Catarroja (València) que investiga la gestió de la riuada en el qual demana arxivar la causa, en el qual rebutja ser "seleccionada" com a "cap de turc" i en el qual reclama que la resposta al succeït s'ha de donar en l'àmbit del contenciós-administratiu i no en la via penal.
Així consta en l'escrit, al qual ha tingut accés Europa Press, en el qual la defensa de l'exconsellera, investigada en la causa al costat del qual fora el seu número dos, Emilio Argüeso, exsecretari autonòmic, assenyala que "des de l'absolut respecte" per les víctimes, familiars i damnificats, les inundacions del 29 d'octubre partixen del fet "indiscutible" de ser "una catàstrofe natural d'una magnitud impressionant que es va desencadenar amb una rapidesa imparable".
En el document, al·lega que "ningú ha atemptat contra la vida dels morts" a l'ésser una catàstrofe natural que "per les seues característiques i velocitat del seu curs va constituir un fenomen d'impossible previsió o en defecte d'això, d'evitació", per la qual cosa procedix l'arxiu. Com a argument, agrega que "a Espanya, i a la Comunitat Valenciana, singularment, es produïxen de tant en tant tragèdies de la Naturalesa que produïxen gran quantitat de víctimes en molt poc espai de temps" i cita, la riuada de València de 1957, la de Bilbao en 1983 o la "més mortífera de totes, la Covid-19".
La defensa, en el recurs contra l'acte pel qual la jutgessa va acordar citar a Pradas com investigada, retrau que se li atribuïx eixa condició en este procés per a esbrinar les responsabilitats penals per 225 homicidis imprudències i lesions imprudents --a més de tres persones que encara estan desaparegudes-- en funció del càrrec que ostentava "com a màxima autoritat" però "obviant-se que existia codirecció amb la delegada del Govern en relació a les mesures d'autoprotecció de la població".
En esta línia, defén que les competències en les matèries afectades per l'acció de la DANA "no es referixen només a protecció civil" i subratlla que, "per descomptat", l'Estat "té igualment competències i d'ell depenen organismes que també van participar de mode rellevant en els fets, com la Delegació del Govern, l'AEMET i la Confederació del Xúquer".
BARRANC DE POIO
Així, sosté que l'origen principal del succeït "cal dir-ho amb tota claredat, no van ser tant les pluges sinó la inexistència de les obres de canalització dels rius que van arrossegar les aigües pel barranc de Poio, obres no executades per decisions d'Administracions anteriors" i agrega que "no és admissible centrar la qüestió en la falta o millor, en el retard de l'avís de l'anomenada Es-Alert, ja que la qüestió és molt més complexa".
La defensa apunta que en els fets van intervindre "per acció o omissió innombrables organismes de les diferents Administracions" i enumera que existia una "selva normativa en la qual apareixen incomptables referències a la necessitat de coordinació"; nega que existira un "comandament únic" sinó que estava el Cecopi, constituït per representants de diversos organismes a fi de contribuir a la presa de les decisions i "un comité dual de direcció" format per Pradas i la delegada del Govern, així com un Comité de Seguiment.
En esta línia, afig que no hi havia protocols aplicatius del sistema Es-Alert ni tampoc estava "protocol·litzat i implementat" en els plans d'emergència la col·laboració amb el 112 i les autoritats de protecció civil o la informació a transmetre al Cecopi sobre la possibilitat de desbordament de les conques. A més, sosté que donar l'alarma en cas de perill imminent de trencament de preses corresponia al director del pla de gestió del risc d'inundació, que era el director de la CHJ.
Per a la defensa, és "absurd" determinar la relació de causalitat en les defuncions produïdes, "davant les múltiples concauses concurrents, i desconéixer-se quina norma reglamentària hauria incomplit nostra defesa" i considera que l'orde penal no és l'"idoni" en este cas "encara que s'inspire en el lloable propòsit de fer justícia".
CONTENCIÓS
Al seu juí, la resposta al succeït ha de centrar-se en l'àmbit del contenciós-administratiu, ja que el penal "només pot vindre precedit de la declaració de responsabilitat per delicte", alguna cosa que "s'albira més que difícil, molt improbable, resultant absolutament inadmissible que se seleccione com a 'cap de turc' (permeta-se'm l'expressió) a la nostra representada, amb la pretensió de poder atribuir-li la responsabilitat penal per les defuncions produïdes, per la seua posició institucional" el 29 d'octubre.
La defensa destaca la necessitat d'evitar seguir en la via penal "amb una tasca verdaderament hercúlia per la seua complexitat, extensió, duració en el temps, persones físiques i jurídiques involucrades, cost de tot l'anterior i dificultats dogmàtiques en el dret penal per a atribuir finalment responsabilitat penal, que només conduïx a la consegüent frustració de les víctimes, moltes de les quals probablement ni tan sols arribaran a veure el final d'eixe incert camí".
Així, indica que la investigació de les causes del succeït, així com la depuració de possibles responsabilitats " està situada en l'àmbit polític, amb les tres comissions parlamentàries d'investigació, creades a este efecte (en el Congrés, Senat i Corts valencianes)" i en el jurídic reclama que s'arxive este procediment "al més prompte possible i dirigir el tir, a l'àmbit on procedix: el contenciós-administratiu".
La defensa de Pradas insistix que és "evident", amb tota la informació de la qual es disposa, "no cal atribuir responsabilitat penal per la mort de les víctimes d'esta DANA 2024 en la Comunitat Valenciana, a personal tècnic o polític concret, relacionat amb els fets de les seues competències, sinó a tot estirar al funcionament de les tres Administracions implicades, l'exacta determinació de les quals no correspon a la jurisdicció penal".
ARGÜESO
L'ex secretari autonòmic de Seguretat també ha presentat recurs a l'acte en el qual s'acorda la seua investigació i en el qual demana que s'anul·le o arrebossat al no haver-hi motius per a telefonar-li a declarar i reclama que es determine la totalitat de possibles víctimes abans de fer-ho.
Per a la defensa d'Argüeso, l'acte té una "greu omissió" per no relacionar a la totalitat de víctimes i també qüestiona que no es cride a declarar com investigada a la responsable del 112 en eixos dies i sí a ell "que era un membre més del Cecopi, organisme on mai van arribar les crides del 112. I subratlla que l'ex alt càrrec "no tenia competència orgànica o funcional alguna per a decidir" cap extrem: ni si s'enviava o no el missatge de l'ES-Alert; ni el contingut ni l'hora, que finalment va ser a les 20.11.