El PP portarà a les Corts una proposta per a finalitzar la L-10 perquè arribe a Pont de Fusta i connecte tota Ciutat Vella

La portaveu del PP a l'Ajuntament de València, María José Catalá, ha visita el barri de Natzaret i ha anunciat que el PP portarà una proposta a les Corts Valencianes perquè es finalitze la línia L-10 i que arribe fins a l'estació de Pont d'Assot, connectant de nord a sud la ciutat i amb parades a Ciutat Vella, una d'elles en el Mercat Central. Catalá ha alertat que des del PP "no renunciarem a aquest tram com es va dissenyar".

Hui la portaveu del PP, que no va ser convidada a la inauguració de la L-10, ha recorregut el tram entre l'estació del carrer Alacant i Natzaret per a continuar reivindicant que s'acabe la línia fins a Pont d'Assot i alertar que els governs del PP van invertir més de 200 milions d'euros en aquesta actuació enfront dels a penes 58 milions invertit pel Govern del Botànic.

El PP ha alertat que el projecte de la L-10 arriba minvat i incomplet, perquè deixa incomunicat a la xarxa de metro al centre històric i sense connexions entre els barris del nord i sud de València. Per això, els populars demanen a l'Ajuntament que s'inste el Govern de Puig a no renunciar al projecte de la L-10 com ha fet. "S'està perdent una gran oportunitat per a ciutat en renunciar a la prolongació fins a Pont d'Assot i la connexió amb el centre històric", va explicar la portaveu del PP, María José Catalá.

El PP insisteix que "l'Ajuntament de València inste el Consell perquè recupere, impulse i destine els recursos econòmics necessaris i explore les fonts de finançament necessàries per a finalitzar el projecte de l'actual Línia 10 de Metrovalencia, executant el tram pendent d'aquest eix de mobilitat que connectarà el carrer Alacant i l'estació de Pont d'Assot, donant cobertura al centre històric i els barris del nord de la ciutat", afig Giner Corell.

I d'altra banda es reclama que "l'Ajuntament de València inste el Consell perquè recupere, impulse i destine els recursos econòmics necessaris i explore les fonts de finançament necessàries perquè l'Estació de Xátiva es convertisca en una gran estació intermodal, evitant als passatgers desplaçaments a peu innecessaris".

Els populars afirmen que la L-10 (abans T-2) en la seua concepció i disseny es va optar per un model denominat "metre lleuger", que havia triomfat en moltes ciutats europees de l'escala de València, i que consisteix en una infraestructura de mobilitat que combina el transport en subsol –en la part central de la ciutat, com són els districtes de Ruzafa i Ciutat Vellla-, i la resta en superfície en els barris més en l'exterior tant al Nord (Campanar, Benicalap, Torrefiel, Orriols) com al Sud (Natzaret, Grau, Canyamelar, ...).

En definitiva es va apostar decididament per aquest eix per a vertebrar la ciutat de València en sentit Nord/Sud, connectant els barris perifèrics i cosint-los a través del centre amb aquest nou eix de transport públic, potent, eficient, ràpid, de qualitat i no contaminant.

Ciutat Vella es veuria beneficiada d'aquest eix mobilitat estructural en travessar-la de Nord a Sud, amb diferents parades que posaven en valor, encara més si cap encara, el conjunt patrimonial que conforma la Llotja, el Mercat Central –que compta amb part de la infraestructura executada de la futura estació que portarà el seu nom- i l'Església dels Sants Joans, i que amb les noves estacions projectades es facilitava no sols la mobilitat de residents, visitants o treballadors, sinó que a més es contribuïa a escometre polítiques de conversions en zona de vianants d'entorns facilitant alternatives al vehicle privat.