El resultat de les eleccions autonòmiques del 28 de maig planteja un escenari en el qual podria haver-hi un canvi radical en les polítiques impulsades per Les Corts fruit d'un govern que, a priori, estarà marcat per l'entrada de la ultradreta. Malgrat la intenció del líder del Partit Popular, Carlos Mazón, de formar un govern en solitari, des de VOX donen per feta la seua entrada en el futur Consell, ja que serà necessari el seu suport per a sumar els diputats necessaris que certifiquen el final dels huit anys de Botànic en la Generalitat.
L'anunci d'unes pròximes eleccions generals ha fet que la formació 'popular' es desmarque de la possibilitat clara d'un pacte amb VOX, volent evitar la imatge d'acord amb una força ultradretana en plena campanya per la Moncloa. I és que el peatge que haurà de pagar la formació passarà per peticions com la derogació de lleis socials com la Llei Trans, deixar fora d'ajudes a persones migrants o tancar À Punt i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
Precisament ahir, Carlos Flores Juberías, candidat de VOX a la Generalitat Valenciana, anunciava en el seu compte de Twitter la intenció de la formació de fer desaparéixer l'AVL, la institució encarregada de redactar la normativa lingüística de l'idioma valencià. Un fet, d'altra banda, que no podria tirar endavant, ja que és necessari el suport de 60 diputats (actualment PP té 40 i VOX 13).
No obstant això, aquest és només un avís de les polítiques que proposaran al Partit Popular per a donar el seu suport d'investidura a Carlos Mazón. De fet, el mateix Flores Juberías ja avisava en la nit electoral que "VOX no farà regals ni acceptarà xantatges".
Derogar les lleis socials del Botànic
Dins del programa de VOX a la Comunitat Valenciana, una de les principals prioritats és la derogació de "totes les lleis de gènere i de memòria històrica" impulsades durant els huit anys de govern del Botànic. Això inclou la pionera Llei Trans, així com altres lleis autonòmiques considerades "supèrflues" com la Llei d'Habitatge, que busca protegir contra l'assetjament immobiliari, i la Llei de Cooperació i Desenvolupament Sostenible.
A més, el partit d'ideologia ultra té com a objectiu central "col·locar a la família en el centre de totes les polítiques públiques", com a resposta al que consideren una suposada falta de suport institucional i atacs progressistes. La "perspectiva de família" es convertirà en l'eix principal de "tota norma" en la legislació i els pressupostos relacionats amb l'educació, la sanitat, l'habitatge i el transport.
Negar ajudes socials a persones migrants
Una altra de les propostes que ha generat controvèrsia és l'anomenada "prioritat nacional" en l'accés a ajudes i bonificacions socials, amb l'objectiu de mitigar els efectes de la crisi econòmica i la inflació. No obstant això, aquesta mesura exclou a les persones migrants, la qual cosa ha sigut assenyalat com una clara discriminació basada en l'origen. Així mateix, el partit pretén eliminar l'assistència pública que consideren que genera un atractiu per a la immigració il·legal.
A més, VOX advoca per la "reducció dràstica" d'impostos, amb la finalitat d'alleujar la càrrega fiscal sobre els ciutadans. A més, plantegen el tancament d'organismes del sector públic que consideren "superflus" i la finalització de les subvencions a partits polítics, sindicats, associacions empresarials i "totes les entitats separatistes".
Tancament d'À Punt i suport a la tauromàquia
El tancament de la radiotelevisió valenciana, À Punt, és una altra de les reivindicacions de la formació. Malgrat que no es contempla en el programa electoral, VOX va amenaçar a la cadena per un reportatge realitzat pel 25 d'abril, dia que es commemora la pèrdua de l'autogovern valencià per la Batalla d'Almansa. "Aprofiteu el que vos queda en el convent, que vos tancarem", advertia VOX en Twitter. I és que per a la formació, la cadena suposa un "desaprofitament de diners de tots" a més d'una "màquina d'adoctrinament separatista".
Quant a la cultura, el partit d'extrema dreta s'enfoca en la defensa de "tradicions, costums i institucions pròpies" enfront del que consideren com els "falsos països catalans". La seua proposta implica establir una "protecció legal" i brindar ajudes institucionals per a preservar un patrimoni que consideren "fonamental per a la identitat nacional". A més, defensen sense complexos la pràctica de la caça i la tauromàquia.
En relació amb el medi ambient, a banda de negar el canvi climàtic, la formació política mostra el seu suport a la prolongació de la vida útil de centrals nuclears com la de Cofrents. Aquesta central té previst el seu tancament definitiu per al 30 de novembre de 2030, però VOX s'inclina per mantenir-la en funcionament, en lloc de promoure el desenvolupament d'energies renovables. Aquesta postura podria suposar un obstacle per a projectes relacionats amb energies netes.
Amb tot això, el Partit Popular haurà d'afrontar el dilema d'intentar formar un govern estable en minoria o tractar de gestionar la Generalitat amb les polítiques ultraconservadores de l'extrema dreta.