La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha participat en els actes commemoratius del 77é aniversari de l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen, on ha manifestat tindre "la incòmoda sensació" que a Espanya "arribem tard" a la reparació i reivindicació de la memòria, ja que, "per les circumstàncies especials que es van donar, les víctimes dels camps d'extermini han sigut les grans oblidades".
Pérez Garijo ha participat en Mauthausen, acompanyada de representants de l'Associació Amical Mauthausen i de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), en els actes organitzats pel Comité Internacional de Mauthausen (CIM).
Prèviament, la consellera ha assistit als diversos homenatges que s'han realitzat en record a les prop de 8.000 víctimes espanyoles dels camps d'extermini nazi i ha participat en l'ofrena floral al Monument als republicans espanyols en Mauthausen, ha indicat la Generalitat en un comunicat.
Aquest homenatge també ha comptat amb la presència del secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez López; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Lorda Ciuró; el president de la Amical Mauthausen, Juan Manuel Calvo; així com representants de l'associació i familiars de les víctimes dels camps de concentració.
La consellera de Qualitat Democràtica ha assenyalat que "en un dia com hui ens uneix el record a totes les víctimes d'aquell horror, però especialment a les persones que van arribar ací per defensar els valors d'igualtat, justícia i llibertat que va portar amb si el govern democràtic de la República".
MÉS DE 650 VÍCTIMES VALENCIANES
Pérez Garijo s'ha mostrat "emocionada" en l'homenatge als "milers d'espanyols que van ser deportats a aquests camps de l'horror i que ho van donar tot per la llibertat, 77 anys després de l'alliberament d'uns camps d'on la majoria no va poder eixir mai". Sobre aquest tema, ha recalcat que "van ser més de 650 les víctimes valencianes que, com a milions de persones en tot Europa, van patir el mal radical, de les quals més de 500 van ingressar en Mauthausen".
"Per totes les persones que van patir el jou feixista tenim l'obligació de construir dia a dia, braç a braç, un món millor en el qual la justícia i la dignitat humana no siguen calcigades per l'explotació, l'odi i la violència", ha manifestat.
Durant la seua intervenció, la consellera ha recordat als republicans espanyols que "van continuar lluitant des de l'exili, des dels camps d'extermini i després, aquells que van poder sobreviure a la barbàrie". També ha citat a Francisco Aura, l'últim supervivent valencià del camp, que va morir fa tres anys, just un mes abans de complir els cent anys.
"Per això, com sempre que parlem de reparació i reivindicació de la memòria, tinc aqueixa incòmoda sensació que arribem tard, perquè, al nostre país, per les circumstàncies especials que es van donar, les víctimes dels camps d'extermini han sigut les grans oblidades". "Els que van sobreviure, a més de no poder tornar al seu país després de l'alliberament dels camps, van ser considerats apàtrides i perseguits com a enemics", ha expressat.
Pérez Garijo ha fet un esment especial a les dones que, "a més de compartir el mateix destí que els homes, també van patir una violència específica com a dones" i, en aquest punt, ha destacat a la valenciana Virtuts Cuevas, originària de Sueca, combatent contra els revoltats durant la Guerra Civil i després en la resistència francesa, va ser una de les quatre dones valencianes que van sobreviure als camps d'extermini.
"Mantindre en la memòria a les víctimes i reconéixer l'horror del viscut és el millor recurs per a evitar que episodis com aquest tornen a repetir-se, una tasca en la qual des del Govern valencià estem plenament compromesos", ha defensat.
'CONSTRUINT MEMÒRIA'
La consellera de Qualitat Democràtica ha posat en valor que la Generalitat està "fent justícia" a les víctimes del nazisme a través del projecte 'Construint Memòria' en totes les comarques, "recordant la memòria d'aquelles persones que van patir l'horror, la maldat en estat pur, trobant en molts casos la mort, en els camps d'extermini nazis".
En aquest sentit, ha assenyalat que a través d'aquesta iniciativa "hem entregat 514 'Taulells de la Memòria' als ajuntaments d'origen de les víctimes, amb els noms i cognoms dels valencians i les valencianes que van patir aquell horror".
Durant la seua visita als camps de concentració, la consellera Pérez Garijo també ha assistit als actes de commemoració internacional en homenatge a les víctimes del camp de concentració de Gusen organitzats pel Comité de Gusen sota el lema 'Resistència política'.
El 5 de maig de 1945 les tropes estatunidenques alliberaven la xarxa de camps de concentració nazis Mauthausen-Gusen, qualificat de nivell III, el més sever de tots, on els presos eren explotats laboralment fins a la mort o assassinats. Quan el camp de Mauthausen va ser alliberat per les tropes aliades, es calcula que 200.000 presos de diferents nacionalitats havien passat pels seus barracons, dels quals més de la meitat no van poder eixir mai.
Cada any, persones de tot el món es desplacen fins a Mauthausen per a retre homenatge a les seues víctimes en els escenaris dels crims i en els monuments erigits pels diversos països.