La bolcada política a Andalusia té una raó de ser, la desmobilització. Sevilla és el gran exemple; en els barris rics, amb vot tradicional a la dreta, l'abstenció va ser del 24%; en els barris més desfavorits l'abstenció va aconseguir el 67%, on el vot és, tradicionalment, d'esquerres. Si bé es va observar una mobilització major de l'habitual en els partits conservadors, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els barris rics estan més mobilitzats que els barris pobres. Un augment de la participació, per tant, és més possible que beneficie a l'esquerra.Aquest patró es repeteix en la Comunitat Valenciana. El canvi de tendència en la política valenciana, encara que va mostrar signes en 2011, es va fer patent en 2015. El Partit popular (PP) va passar d'obtenir 1.211.112 vots a 653.186. Malgrat això, el PP encara continuava sent primera força en Les Corts i en els barris més rics de la capital.El districte més ric del Cap i Casal és el Pla del Real. Ací, segons les dades de l'Oficina Estadística, la renda mitjana per llar és de 49.943,22 euros. És també el barri amb menys abstenció en les eleccions autonòmiques de 2015, un 22,91%.En l'altre extrem es troba el districte amb la renda més baixa, Pobles de l'Oest, que va tindre una abstenció del 30,24%, més de 7 punts més. La zona amb major desmobilització va ser Poblats Marítims; és el tercer barri per la cua en renda mitjana i va tindre un 32,41% de mobilització.
Al seu torn, el districte més ric i amb major mobilització també va ser on més vots va obtenir la dreta i, en concret, el PP. Un 39,19% dels censats en el barri que van acudir a votar van donar la seua confiança als populars. És, també, on menys vots va obtenir el PSPV i Compromís. La formació de Mònica Oltra va aconseguir en la zona més rica un 14,63% dels vots, 4 punts menys que en el segon barri amb menys percentatge.De nou les dades mostren que és en els barris menys acomodats on el vot a l'esquerra és major -en Pobles de l'Oest l'esquerra va sumar el doble de vots que la dreta-, però la mobilització molt de menor.També de les eleccions generals es pot extraure aquesta relació des de l'any 2000. En les eleccions generals d'aqueix any va guanyar el PP per majoria absoluta amb una participació del 68,71%. En 2004 i 2008, no obstant això, amb una participació del 75,66 i 73,85%, va guanyar el PSOE. En 2011, 2015 i 2016 la participació torna a baixar del 70% -69, 69,7 i 66,5-, i de nou els conservadors sumen majoria en el Congrés dels Diputats.Així, segons les dades històriques de les eleccions i les taules de l'INE, sembla que una major mobilització de l'electorat es relaciona amb majors possibilitats de les forces progressistes per a formar majoria, tant a Madrid com en les Corts.