Mónica Oltra, nascuda en 1969 en Neuss (Alemanya), s'ha caracteritzat en la seua trajectòria per ser una política combativa, d'activisme i de gestos, que ha continuat mantenint en tota la seua etapa de gestió, que va començar en el primer govern del Botànic, el juny de 2015, i que acaba aquest dimarts, 21 de juny, set anys després d'arribar a l'executiu autonòmic, en un moment en el qual està investigada per un presumpte encobriment dels abusos sexuals comesos pel seu exmarit, educador social, a una menor tutelada per la mateixa Generalitat.
El comiat de la vicepresidenta, portaveu del Consell i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives dels seus càrrecs públics ha sigut, igual que tota la seua trajectòria, d'alta intensitat: en una roda de premsa sorpresa, sense convocar i a les portes de celebrar-se una executiva de Compromís en la qual s'anava a debatre sobre el seu futur, cinc dies després de conéixer-se la seua investigació en el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, i que ha volgut evitar, avançant-se a la decisió que podien adoptar els seus companys de coalició.
Emocionada, molt afectada i entre llàgrimes, Oltra ha donat les seues explicacions i ha defensat que se'n va amb la "cara ben alta" i les "dents ben atapeïdes" per a "no comprometre el projecte de canvi" que la Comunitat Valenciana va iniciar en 2015 amb el Botànic I i va seguir en 2019 amb la reedició del pacte de govern.
Molt adobada en tota mena de batalles polítiques, la causa judicial que afecta aquesta advocada de professió ha acabat finalment amb la seua dimissió --un extrem que ella personalment no volia--, en una setmana marcada pels resultats de les eleccions andaluses i en la qual membres de la coalició destacats com l'alcalde de València, Joan Ribó; el diputat i portaveu en el Congrés, Joan Baldoví; la consellera d'Agricultura, Mireia Mollà o la síndica en Les Corts, Papi Robles, han destacat la seua trajectòria, però deixaven entreveure, sobretot en l'última jornada, que les decisions a adoptar havien de ser les millors per a la ciutadania i acordades per Compromís.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, de fet havia posat termini --en aquesta setmana-- a aquesta presa de decisions i havia enlletgit amb l'expressió "no estic per a festes" l'acte celebrat per Compromís el dissabte, en un ambient festiu, i que, fet i fet, ha acabat per convertir-se en una sort de comiat.
Militant des dels 15 anys
Ha sigut militant des dels 15 anys en formacions d'esquerres: primer amb el Partit Comunista i després EUPV. Amb aquesta formació, com a part de la Coalició Compromís --EUPV, Bloc, Esquerra Republicana i diverses formacions ecologistes-- va accedir a les Corts Valencianes en 2007.
En aquest període, a mitjan 2008, Mónica Oltra va ser expulsada d'EUPV per conflictes interns i això va portar, amb el suport del Bloc, a tirar als membres d'EUPV de la coalició en Les Corts. Així mateix, va passar a formar part d'Iniciativa del País Valencià (IdPV).
En la següent legislatura, entre 2011-2015, va tornar a la cambra autonòmica com a número dos de la coalició Compromís i es va situar de portaveu adjunta de la formació. Després d'un procés de primàries dins de Compromís, Mónica Oltra va aconseguir ser la candidata de la coalició a la Presidència de la Generalitat.
Oltra s'ha caracteritzat per ser una política mediàtica que, en l'oposició, s'ha vist com l'"assot" de l'expresident Francisco Camps (PP), amb motiu de les causes judicials en les quals va estar investigat, i per al qual va arribar a exhibir en un ple la samarreta amb la seua imatge i el lema "Wanted alive". Una de les moltes samarretes reivindicatives per les quals se l'ha conegut tant en la Comunitat Valenciana com en la resta d'Espanya.
En Les Corts ha pertangut a la VII, VIII i IX legislatura, advocada de professió, és membre de nombrosos col·lectius i associacions de drets i el seu activisme i compromís amb la vida civil s'ha reflectit en la seua participació en les protestes en el Cabanyal --on va ser detinguda--, o en la denominada primavera valenciana.
"Canvi de cromos"
De frases contundents, durant les negociacions de pactes de govern amb el PSPV en l'àmbit municipal i autonòmic, va arribar a advertir que "no es poden canviar cromos perquè cadascú té un valor" i que el cromo de la Presidència "és l'important, és el de Messi" i hi ha "algú que vol canviar cromo del Coyote --el PSPV a l'Ajuntament de València-- pel de Messi".
El "com" i "què" van centrar eixa primera ronda de negociacions en les quals es va implicar i que al final va fructificar en el primer Consell. Des de llavors, i durant dues legislatures, ha sigut la cara del Govern valencià, vicepresidenta i ha dirigit les polítiques socials del Botànic, una àrea des de la qual s'ha avançat en l'atenció a la dependència o en matèria de la igualtat.
Avanços en Dependència i Igualtat
El sistema d'atenció a la dependència de la Comunitat Valenciana atenia a l'abril 124.080 persones a través d'alguna mena de servei o prestació econòmica: 38.549 persones d'Alacant, 14.305 de Castelló i 71.226 de València. La Generalitat eleva aquesta dada a un total de 158.730 des de juny de 2015, quan es va produir el canvi de govern.
Entre els seus últims anuncis de gestió en aquesta àrea, va anunciar fa cinc dies la reducció del termini perquè les persones diagnosticades amb Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) puguen accedir a les prestacions i serveis reconeguts en la llei de Dependència, que es redueix a la meitat en passar de sis a tres mesos.
No obstant això, l'àrea de menors de la Conselleria ha resultat ser la més conflictiva per a Oltra i contra la qual més ha arremés l'oposició, per polèmiques en relació amb centres de Montolivet, Bunyol o Sogorb. De fet, arran d'una denúncia del PPCV, la Comissió de Peticions del Parlament Europeu va demanar a la Comissió Europea que duguera a terme una investigació preliminar sobre casos de presumptes abusos sexuals relacionats amb centres de menors en la Comunitat Valenciana.