La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha afirmat que l'avantprojecte de Llei d'Igualtat de Gènere naix com un text "adaptat a la societat valenciana del segle XXI", en el qual s'aposta per "lluitar contra la bretxa salarial, però també la bretxa en les cures adoptant mesures d'acció positiva respecte al gènere infrarepresentat".
Oltra ha presentat l'avantprojecte, que inicia el procés d'audiència i informació pública, i que ha definit com un text "ecofeminista que situa la bona vida al centre" i cerca impulsar "un canvi de paradigma i transformació feminista de la societat", que afecta especialment les dones "però no sols a elles".
L'avantprojecte de llei suposa "una aposta per una igualtat real entre homes i dones", que permeta tant la incorporació de dones a professions tradicionalment masculinitzades, com la presència d'homes en espais majoritàriament feminitzats, a més d'introduir un mòdul sobre igualtat de gènere en aquells cicles de formació professional on els homes són majoria.
"Els homes també han trobat espai i implicar-se en les polítiques de les cures, i per això aquest projecte normatiu fomenta la discriminació positiva per a ells", ha explicat la vicepresidenta, qui ha apuntat que amb aquest objectiu es contempla que l'Administració puga "ampliar les reduccions horàries per a la criança i les cures, quan el demane el gènere infrarepresentat".
Així mateix, es contempla aplicar una bonificació fiscal a les empreses que incloguen mesures de compensació positiva al gènere infrarepresentat, i en l'àmbit de la corresponsabilitat es proposa ampliar la universalitat a tota la xarxa de 0 a 3 anys, atenció extracurricular complementària en infantil i primària i la promoció de la provisió universal i pública de les cures a través del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
L'elaboració d'una estratègia d'usos del temps i corresponsabilitat, i premiar en la contractació pública a les empreses que fomenten les jornades de 32 hores són unes altres de les mesures que inclou la llei.
Canvi de paradigma
Oltra ha assenyalat que la llei també vol impulsar "la necessitat d'un canvi de paradigma productiu, que permeta avançar cap a l'economia de les tres C", i per aqueix motiu s'avança en el reconeixement del treball domèstic i les cures, "tenint en compte el seu valor a l'hora de dissenyar les polítiques i els pressupostos públics".
En aquest sentit, ha esmentat mesures com a incentius fiscals per a aquelles persones que contracten de manera indefinida a persones afiliades en el sistema especial d'empleades de llar, o posar fi a l'externalització dels serveis de neteja, alimentació i bugaderia dels centres sanitaris, educatius i de serveis socials de caràcter públic.
La vicepresidenta ha apuntat que en aquesta línia també es planteja que les empreses o entitats del sector hoteler que externalitzen els serveis de cuina, neteja i bugaderia no puguen participar en els procediments de contractació pública, ni rebre ajudes o subvencions públiques.
Així mateix, la Generalitat es compromet a fomentar la millora de les condicions de salut laboral de les cambreres de pis, així com l'equipament de les habitacions d'hotel amb mobiliari que evite les malalties professionals en aquest col·lectiu.
Lluita contra la bretxa salarial
La vicepresidenta ha indicat que un altre de les fites de l'avantprojecte de llei és les mesures per a lluitar contra la bretxa salarial, establint que les empreses amb més de 50 persones treballadores que vulguen contractar amb l'Administració o rebre fons públics, hauran de publicar les seues taules salarials per gènere i edat.
Oltra ha explicat que també fixa que el Consell i les llistes electorals valencianes hagen de ser paritàries per llei i s'estableix que, en el cas d'existir igualtat de capacitació, s'haurà de donar prioritat al sexe infrarepresentat en aquells cossos, nivells i categories de l'Administració en els quals la seua representació siga inferior al 40%.
Les normes hauran de comptar totes amb un informe d'impacte de gènere, i la perspectiva de gènere serà present en les polítiques de medi ambient, agricultura i habitatge.
La vicepresidenta ha assenyalat que d'aquesta manera es considerarà l'habitatge com una eina per a lluitar contra la feminització de la pobresa, "garantint a les dones el dret preferent en l'accés als habitatges de promoció pública".
D'altra banda, en l'àmbit sanitari es garanteix la humanització de la gestació i el part, establint l'obligació d'informar les dones de les diferents opcions de part; es garantirà l'acompanyament en aquells casos de mort natal i perinatal; així com el repartiment de productes de gestió menstrual en els col·legis.