La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha destacat que les polítiques socials desenvolupades des del seu departament sostenen directament aquest any "27.385 llocs de treball de qualitat, no deslocalitzables, amb valor afegit i sostenibles mediambientalment" en l'àmbit de l'economia de les tres 'c'", (criar, cuidar i curar).
"A més, -ha afegit- l'impuls del Pla Convivint d'Infraestructures de Serveis Socials crearà els pròxims anys, de manera directa, 4.800 llocs de treball en el camp de la construcció per a la realització de les infraestructures socials", al que cal sumar "els més de 3000 ocupacions que es generaran amb la posada en marxa d'aquestes infraestructures".
Oltra ha assenyalat que, després de la gran recessió de 2008 i de la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19, "hem de reflexionar sobre quina economia volem, i l'únic camí passa per enfocar en quatre punts; la transició ecològica, la cultura com a generadora d'economia, la I+D+i i l'economia de les tres 'c' (criar, cuidar i curar).
En aquest sentit, ha convidat a reflexionar sobre l'economia que generen les cures els serveis socials, "una economia que no contamina i que, a més, genera llocs de treball estables, no deslocalitzables i ben remunerats", perquè "sempre es parla en termes de despesa quan en realitat és un motor econòmic molt potent de generació i distribució de riquesa".
Oltra ha realitzat aquestes declaracions durant la inauguració de la XIV Setmana de l'Economia d'Alzira, organitzada per l'Agència de Desenvolupament Econòmic de l'Ajuntament d'Alzira i l'Associació Empresarial d'Alzira, en la qual ha estat acompanyada per l'alcalde de la localitat, Diego Gómez; i el president de l'Associació Empresarial d'Alzira, Raúl Tudela.
En la seua intervenció, la vicepresidenta ha destacat la tendència a la baixa de la desocupació registrada en la Comunitat Valenciana, amb 66.000 valencians i valencianes desocupats menys a final de 2021 que en 2022, "una bona tendència fruit del treball compartit i de la intel·ligència col·lectiva en l'hora d'implementar els primers passos de la transició cap al nou model econòmic valencià".
"No obstant això -ha assenyalat- la bretxa de gènere fa que 6 de cada 10 persones parades en la Comunitat Valenciana siguen dones", la qual cosa revela "les desigualtats del nostre mercat laboral, en el qual les dones solen tindre contractes més precaris, més temporals i, per tant, són els més afectats en temps de crisis", ha apuntat.
En aquest sentit, ha destacat l'aposta del Consell per a "avançar en les polítiques actives d'ocupació dirigides específicament a les dones, amb més formació per a sectors econòmics que tradicionalment estan masculinitzats i en els quals cal caminar cap a la igualtat, així com prestigiar socialment i econòmicament sectors històricament menystinguts per estar altament feminitzats, com és l'economia de les tres c; criar, cuidar i curar".
Bretxa de gènere
Entre les mesures de la Generalitat per a reduir la bretxa de gènere i salarial s'ha referit a les impulsades des de Labora, entre les quals ha destacat el programa de suport a la contractació de dones en els àmbits rural i urbà, amb una dotació pressupostària de més de 5 milions d'euros per a l'any 2022 amb el qual es preveu atendre a prop de 2.000 dones i el compromís d'inserció laboral d'almenys el 20%.
A més, dins d'Avalem Experiència, el programa Emdona comptarà enguany amb 14 milions d'euros, (enfront dels 6,32 destinats en 2021) per a la contractació per part de les entitats locals de dones desocupades, amb l'objectiu de portar avant obres o serveis d'interés general o social als nostres pobles i ciutats.
Per a Oltra, aquesta "mirada integral" és fonamental per a "combatre la feminització de l'empobriment i la precarietat", acompanyada per "el nou marc de relacions laborals" proporcionat per la reforma Laboral recentment aprovada que contribuirà a combatre la temporalitat".
Així mateix, ha advocat per l'impuls "polítiques que seduïsquen, atraguen, incentiven i animen als homes per a ocupar-se activament de la criança i les cures des de la corresponsabilitat de gènere", que serà "una de les principals novetats de la nova llei valenciana d'igualtat".
Bretxa generacional
Oltra també s'ha referit en la seua intervenció a la necessitat de treballar per a lluitar contra la "bretxa generacional" en el nostre mercat laboral, especialment després de la irrupció de la crisi provocada per la COVID-19, que ha fet empitjorar els indicadors de l'ocupació en la joventut respecte a 2019, "encara que de manera general continuen sent millors que aquells dels quals es partia en 2015.
Així, ha recordat que la taxa d'atur juvenil "s'ha anat reduint a major velocitat que la taxa d'atur de la poblacio?n general, del 37% en 2015 fins al 25,5% en 2019 (11,5 punts menys).
"Per això, -ha explicat- hem dissenyat, de la mà dels agents econòmics i socials, així com del Consell Valencià de la Joventut, una nova edició del programa Avalem Joves per al període 2021-2024, per a combatre l'atur juvenil i la precarització amb un pressupost estimat de 275 milions d'euros".
També s'ha referit a altres mesures com el programa JOOP de l'IVAJ, amb el qual s'ofereix noves oportunitats a joves que han quedat exclosos tant del sistema educatiu i laboral com dels entorns socials normalitzats. En concret, de 2017 a 2021 s'ha atés 3.200 joves, dels quals un 62% han tornat a estudiar o ha trobat treball.