El pròxim curs escolar arrancarà amb l'aplicació parcial de la nova Llei de Llibertat Educativa, aprovada pel govern de Carlos Mazón. Una llei que, segons els seus defensors, "permetrà que els nostres fills decidisquen en quina llengua es volen educar, i no el polític de torn". Per a això, la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació ha enviat instruccions als 221 centres educatius de la Comunitat Valenciana, que fins a la finalització del curs 2023-2024 tenien autoritzats programes plurilingües experimentals per la Llei 4/2018 de plurilingüisme del Govern del Botànic, perquè adapten els seus projectes lingüístics a la nova llei.
Com ha defés el conseller José Antonio Rovira, "esta norma canvia el model d'imposició de l'anterior govern per un altre que promou la llibertat d'elecció de les famílies i fomenta l'ús del valencià en certificar-se amb un C1 a aquells alumnes que obtinguen una nota igual o superior a 7 en Batxillerat". Així, emfatitzava que "l'educació és molt més que l'educació en valencià. Nosaltres treballem en el sentit global de l'educació, fora d'ideologies".
No obstant això, es tracta d'una llei que no està exempta de polèmica. De fet, com assenyalava Marc Candela, coordinador d'Acció Sindical d'STEPV, "esta llei té un clar rerefons polític per a censurar el valencià, volen arraconar-lo i, sobretot, problematitzar una situació que no és problemàtica". En este sentit, Candela recorda que, quan en setembre de 2023 es va modificar la llei del plurilingüisme que suprimia l'obligatorietat que un mínim del 25% de les hores s'impartiren en valencià, "la majoria dels centres educatius en les zones castellanoparlants van decidir mantindre el percentatge del valencià com estava".
Així mateix, critica la supressió del valencià com a requisit: "és clarament un retrocés. Cada any, milers de persones es presenten als exàmens de la Junta Qualificadora perquè entenen que el valencià és útil. Per tant, eliminar el requisit a hores d'ara té un clar componen polític per part del PP i Vox".
Una postura que també compartixen des de la Federació d'Associacions de Pares i Mares (FAMPA) de la província de València. El seu president, Rubén Pacheco, ha sigut molt crític amb esta nova llei que "no aplica ni una sola millora a l'educació, sinó tot el contrari: segrega i discrimina". A més, no entén que "abans del Botànic, el Partit Popular proposava un model plurilingüe molt més ambiciós que el que va aplicar l'anterior govern, i ara hagen canviat d'opinió".
El president de FAMPA s'ha mostrat contundent en afirmar que amb este model "caurà en picat l'ús del valencià" i ha posat el focus en diverses incongruències de la llei. Per a començar, respecte a la certificació del valencià en funció de la nota: "diuen que amb este model millorarà el nivell del valencià, de quina manera ho faran si desapareix pràcticament l'ensenyament en valencià? Per no parlar que, el més segur, és que estos certificats no tinguen validesa".
A més, tampoc entén la diferenciació que es fa entre llengües: "per què l'alumnat pot triar examinar-se en valencià o castellà en les assignatures impartides en valencià, però no apliquen el mateix model en les impartides en anglés? Molt senzill, perquè saben que no funciona i que no existix una assimilació real de la llengua amb eixe model. No existixen fonaments pedagògics que sostinguen esta llei. És una aberració", ha conclòs Pacheco.
Així és la nova Llei de Llibertat Educativa
La nova Llei de Llibertat Educativa de la Comunitat Valenciana, impulsada pel Partit Popular i Vox, introduirà a partir del curs 2025-2026 diversos canvis significatius en el sistema educatiu regional. La llei restablix la doble línia en castellà i valencià, permetent que les famílies decidisquen, mitjançant votació, la llengua principal de cada centre escolar. Si almenys el 25% de les famílies trien una llengua, s'ha de crear una línia en eixa llengua. Fins ara, era competència del Consell Escolar l'elecció del percentatge que es destina a cadascuna de les llengües, en funció de l'àrea lingüística en la qual es troben. A partir de l'aplicació de la llei, seran les famílies les que tinguen l'última paraula.
Per a les zones valencianoparlants, des d'Infantil fins a 2n de Primària, la llengua principal (triada per les famílies) representarà el 65% del temps lectiu, mentre que l'altra llengua cooficial tindrà un 25% i l'anglés un 10%. En nivells superiors, l'assignatura de Matemàtiques s'impartirà en la llengua principal i l'anglés tindrà entre un 15% i un 25%, depenent de la votació de les famílies. La diferència entre el temps dedicat a les dues llengües cooficials no ha d'excedir el 20% del total del temps lectiu.
Una de les novetats més destacades és que els estudiants podran triar l'idioma en el qual realitzen els exàmens, excepte en les matèries lingüístiques. En les zones castellanoparlants, el valencià s'ensenyarà només durant la seua assignatura específica i els estudiants podran sol·licitar l'exempció del seu estudi en nivells superiors. Esta exempció pot ser permanent en zones castellanoparlants i temporal en valencianoparlants per a alumnes estrangers o d'altres comunitats autònomes.
La llei també establix que el nivell de valencià se certificarà segons la nota obtinguda en l'assignatura, i elimina el requisit del valencià com a obligatori per als professors de Formació Professional, Ensenyaments Artístics i Escoles Oficials d'Idiomes, considerant-ho un mèrit en el seu lloc.
El que és clar és que l'aprovació de la Llei de Llibertat Educativa representa un canvi significatiu en el sistema educatiu valencià, que començarà a aplicar-se de forma parcial a partir del pròxim mes de setembre, retardant l'aplicació completa fins al curs 2025-2026.