- El PP català copia la llei de plurilingüisme que a la Comunitat ataca
- El PP obri de nou el web contra l'adoctrinament
La Llei del Plurilingüisme segueix generant confrontacions entre els qui estan a favor de la seua implantació en els col·legis públics de la Comunitat Valenciana, i els qui rebutgen eixe tipus d'ensenyament en valencià. D'aquesta manera, diferents organitzacions de mares i pares estan duent a terme diferents accions per a mostrar el seu suport o la seua oposició. L'última ha sigut la creació d'una plataforma per a 'defensar la llibertat d'elecció de la llengua vehicular, i així plantar cara al model plurilingüe de la Conselleria d'Educació'.
Aquesta nova plataforma està formada per Concapa Comunitat Valenciana, la Federació d'Apas de la província d'Alacant Escola i Família, Fcapa València, Concapa Castelló, Defensa del Castellà, Idiomes i Educació i, finalment, la Fapa Gabriel Miró d'Alacant, també integrada en Covapa. Diferents associacions que s'han unit amb l'objectiu d'anar generant, al llarg del temps, diverses actuacions per a mostrar el seu ferm rebuig a aquest model.
Així, el primer pas ha sigut la creació d'un model de recurs individual, que hi ha de presentar-se en qualsevol registre d'un organisme oficial o en el PROP abans del 30 de maig, perquè les famílies afectades puguen recórrer per a demanar l'anul·lació d'aquest projecte lingüístic en el seu centre. Un document que està disponible en les pàgines web de les organitzacions que integren aquesta nova plataforma.
Per aquest motiu, i degut el límit de temps, des de la plataforma han demanat als familiars interessats que revisen si, en els seus centres d'Educació Primària, es compleix l'obligació de l'article 6.3.a de la Llei 4/2018, que estableix 'i al mateix temps, com a mínim, una altra assignatura troncal' en castellà.
Però això no és tot, ja que, davant la creació de la Comissió Bilateral que el Govern ha activat sobre l'articulat d'aquesta llei, la plataforma s'ha proposat reivindicar la modificació de tots els articles que, segons ells, 'impedeixen l'exercici dels drets constitucionals de les famílies i la perpetuació dels vicis del Decret 9/2017'. De no ser així, no s'ha descartat la realització de mobilitzacions i accions socials molt més contundents perquè 'les famílies puguen triar la llengua vehicular dels seus fills, com avalen les sentències del TSJ-CV'.