Les famílies valencianes s'han enfrontat, enguany, a un procés d'admissió escolar diferent del que es feia en els últims anys. I és que l'aplicació per part de la Conselleria d'Educació del districte escolar únic ha permés optar a qualsevol centre educatiu independentment de la zona de residència. Un canvi que no ha estat exempt de polèmica. I és que al costat de l'aplicació del districte únic també s'ha introduït canvis en el procés de baremació, incorporant un punt extra que es podia atorgar a criteri del consell escolar en el cas dels col·legis públics o per part de la titularitat del centre en els concertats.
Com ha explicat a este diari el president de FAMPA (Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes) de la província de València, Rubén Pacheco, "el districte escolar únic ha acabat amb la planificació de les zones escolars generant segregació escolar; però el criteri específic de baremació, que sembla insignificant, és, sens dubte, un element discriminatori de procedència ideològica, socioeconòmica i cultural". I és que encara que gràcies a una queixa elevada al Síndic de Greuges per part de FAMPA es van eliminar alguns criteris per a atorgar eixe punt extra, "continua sent discriminatori. Per posar un exemple, els centres poden donar un punt extra si tots dos progenitors treballen, però no està la possibilitat d'atorgar eixe punt si un dels dos està en atur".
D'esta manera, afirma Pacheco, "hem sigut la vergonya de l'estat espanyol. Ens han venut com a llibertat educativa un districte únic escolar i un criteri de baremació que aïlla a les famílies més vulnerables i que segrega a l'alumnat". En este punt, des de FAMPA volen posar l'accent que "tots estos canvis s'han aprovat sense consultar amb l'associació majoritària de Pares i Mares, que som nosaltres. Perquè en FAMPA advoquem per la proximitat i la zonificació escolar, i no per un procés d'admissió que, a més, va en contra de la LOE i la LOMLOE".
Per part seua, el director general de Centres Docents de la Conselleria d'Educació, Universitats i Ocupació, Jorge Cabo, ja va afirmar que el decret d'admissió de la Comunitat Valenciana "beneficia a l'alumnat més vulnerable, prioritzant als xiquets d'acolliment i a les famílies amb rendes més baixes", i assenyalava que en el decret del Govern anterior "no es respectava la preferència dels tres criteris prioritaris establits en la LOE (Llei orgànica d'Educació), com eren l'existència de germans matriculats en el centre, la proximitat del domicili o del lloc de treball d'algun dels pares o tutors legals i la renda per càpita de la unitat familiar".
Canvis en el procés d'admissió
Les famílies han pogut triar fins a 12 col·legis, independentment de si es trobaven en la seua àrea de residència. És la primera modificació que s'ha dut a terme amb el districte escolar únic. Com explicava el conseller d'Educació, José Antonio Rovira, "este model està basat en un de lliure elecció de centre que s'ajuste als interessos i conviccions de les famílies, amb possibilitats reals d'accedir a este; no com abans que no estava permés".
Però, a més, s'han canviat els criteris de baremació que han quedat de la manera següent: 10 punts per domicili en l'àrea d'influència del centre i 5 punts per limítrofs; 15 punts per la presència de germans en el centre triat; entre 4 i 7 punts en funció de la renda per càpita; 7 punts per a docents que tinguen als seus fills en el mateix centre; 7 punts especial i 5 general per a famílies nombroses i monoparentals; 1 punt per a l'alumnat nascut de part múltiple; 15 punts per cadascun dels germans o germanes, o altres xiquets, xiquetes o adolescents integrants de la família d'acolliment o guardadora amb finalitats d'adopció, que sol·liciten plaça per primera vegada en la Comunitat Valenciana o canvien de localitat de residència; i altres dos per a alumnat que compagine els seus estudis amb ensenyaments reglats de música o de dansa, així com els esportistes d'elit.
A més, els centres educatius podien afegir un punt extra sobre la base de criteris, com l'existència de germans en el centre, la proximitat del domicili, l'expedient acadèmic en el cas de l'admissió a Batxillerat, o la condició d'antic alumnes d'algun dels seus pares o germans, entre altres.
Resultats del procés d'admissió
Tal com ha publicat la Conselleria d'Educació, el 96,44% de l'alumnat de 3 anys d'Infantil ha aconseguit plaça en el centre educatiu sol·licitat en primera o segona opció.
Per províncies, un 96,20% dels xiquets de 3 anys d'Alacant ha obtingut plaça en el centre educatiu sol·licitat en primera o segona opció, el 96,17% a la província de València i el 98,69% en la de Castelló. Així mateix, el 98,5% de l'alumnat de 1r d'Infantil ha aconseguit plaça en algun dels centres sol·licitats durant el procés d'admissió.
No obstant això, com assenyala el president de FAMPA, Rubén Pacheco, "si es compara amb les dades de l'any anterior, hem baixat un punt. Per això, ens preguntem: era necessari canviar un model que ja era un èxit? No hi havia un reclam social perquè s'haguera de modificar el procés d'admissió. Això el que posa negre sobre blanc és que l'única motivació que tenia la Conselleria d'Educació era donar més llibertat als col·legis concertats perquè triaren als seus alumnes, però no en benefici de les famílies".
El pròxim 15 de juliol, les famílies podran consultar les llistes definitives d'admissió. A partir d'ací, s'obrirà el termini de matrícula – del 15 al 19 de juliol – per a fer-la de manera telemàtica en adminova.gva.es; mentre que per a fer-la presencial, el termini serà del 15 al 23 de juliol.