Navarro: “La Llei de Canvi Climàtic ens permet avançar cap a un model social, econòmic i ambiental més just, resilient i neutre en carboni”

Guardar

La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Isaura Navarro
La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Isaura Navarro

La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Isaura Navarro, ha celebrat "enèrgicament" l’aprovació de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica en Les Corts. “Al Botànic fem els deures davant la urgent necessitat de descarbonitzar l’economia valenciana, d’adaptar-nos als reptes del canvi climàtic i per la justícia climàtica davant la vulnerabilitat”, ha manifestat Navarro.

En paraules de Navarro, “aquesta Llei és el compromís del poble valencià amb les seues generacions futures, amb el territori i amb el model socioeconòmic que necessitem”. A més, ha destacat que amb la recent aprovació s’estableix el marc normatiu “per a garantir una transició ordenada cap a un model social, econòmic i ambiental resilient en carboni i adaptat als futurs escenaris climàtics”.

Entre d’altres, l’objectiu és reduir com a mínim les emissions difuses un 40% en 2030 i ser neutres en 2050.

La consellera també ha volgut defensar que “el moment és ara perquè front al negacionisme climàtic cal un model més amable, sostenible i just gràcies al compromís i l’acció de la societat valenciana en el seu conjunt”.

La finalitat és establir les bases per a l’impuls de les energies renovables, el desenvolupament rural, la millora de la salut, el medi ambient, la conscienciació i la justícia social “assentades sobre un sistema energètic renovable, eficient, descentralitzat i multilateral”, ha explicat Navarro.

El Consell ja va declarar l’Emergència Climàtica al setembre de 2019 i l’aprovació de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica "és el primer punt de l’Acord del Botànic".

A més a més, la Llei ha comptat amb una elevada participació en la seua elaboració. Abans del propi inici normatiu, més de 80 persones expertes del món acadèmic, empresarial, investigador, societat civil i administració abordaren de forma transversal distintes temàtiques per al seu contingut i abast.

Principals mesures

Davant la crisi energètica actual, una de les principals accions es centra en accelerar la descarbonització i la sobirania energètica. Per això, la Llei contempla mesures de transició energètica per impulsar la producció d’energies renovables i distribuïda, afavorint l’autoconsum i la participació local en les instal·lacions de generació d’energia. Entre d’altres, també s’impulsa la generació de punts de consum aïllats, l’autoconsum i les comunitats energètiques locals i a l’aprofitament dels grans aparcaments en superfície i de cobertes.

La mobilitat sostenible és altre dels punts on es posa èmfasi per afavorir la integració i la intermodalitat dels diversos models de transport, la delimitació de zones de baixes emissions, la mobilitat lliure d’emissions i la promoció de l’ús de la bicicleta, vehicles compartits, el transport públic, i la mobilitat elèctrica.

Tanmateix, per la reducció i compensació d’emissions, tant les administracions públiques com el sector privat haurà de calcular la seua petjada de carboni i fer plans de reducció.

Altra de les claus passa per la fiscalitat verda, gravant les actuacions que incrementen les emissions de gasos amb efecte hivernacle. És el cas d’impostos sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles que s’adquirisquen a partir de 2025, sobre l’emissió de gasos amb efecte hivernacle a l’atmosfera d’activitats industrials emissores de CO2 o un impost ambiental sobre grans establiments comercials.

També s’incorpora la perspectiva de canvi climàtic a la planificació hidrològica, creant el registre públic de la petjada hídrica de productes, serveis i organitzacions, així com fomentar sistemes de drenatge sostenible en entorns urbans, o la reutilització i aprofitament eficaç i sostenible de les aigües regenerades i pluvials i la minimització de les pèrdues d’aigua.

Una perspectiva climàtica que també es tindrà en compte en l’àmbit agrícola, impulsant l’avaluació dels riscos en el sector, l’activitat i el territori, i amb una aposta important per les pràctiques ecològiques.

Pel que fa a les zones costaneres, s’avançarà de manera significativa en la reducció dels riscos generats per l’acció del clima en tota la línia del litoral valencià, dels riscos derivats dels canvis permanents del nivell del mar i l’augment de temperatures i el seu efecte en la climatologia atmosfèrica. També contempla revisar el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral de la Comunitat Valenciana.

S’elaborarà l’Estratègia Valenciana de Transició Justa que constituirà l'instrument d'àmbit autonòmic dirigit a la identificació i adopció de mesures que garantisquen un tractament equitatiu i solidari per a col·lectius vulnerables, treballadors, sectors econòmics i territoris en la transició cap a una economia baixa en carboni, analitzant les oportunitats de creació d'activitat econòmica i ocupació vinculades a la transició ecològica o els instruments per al seguiment del mercat de treball en el marc de la transició.

A més a més, es seguiran fomentant i promovent programes de comunicació i educació ambiental sobre el canvi climàtic des del coneixement científic, així com l’impuls a la implementació de titulacions de formació professional.

Arxivat a:

Destacats