Marcela Miró, primera dona presidenta de Les Corts Valencianes i exconsellera durant els governs autonòmics del PP d'Eduardo Zaplana, ha mort este diumenge als 72 anys després d'una greu malaltia.
Així ho ha confirmat el secretari general del PPCV, Juanfran Pérez Llorca, en un missatge en xarxes socials en el qual ha traslladat el seu condol als familiars i amics de Marcela Miró.
"Una companya que ha treballat sempre pels ciutadans tant al capdavant de les conselleries que ha ocupat com en la seua labor com a presidenta de Les Corts. Una gran dona", ha manifestat el 'número dos' del PP valencià.
El 'president' de la Generalitat, Carlos Mazón, també ha lamentat esta "gran pèrdua per a la política de la Comunitat Valenciana". "Marcela Miró va trencar tots els sostres amb el seu exemple, la nostra primera presidenta en Les Corts. Sempre recordada per la seua gran capacitat de treball i el seu compromís", ha compartit i ha trasllat el seu "més sentit condol" als seus amics i familiars.
Com a actual presidenta de Les Corts, Llanos Massó (Vox) ha expressat les seues condolences per la defunció. "Que Déu la tinga en la seua glòria i proporcione el consol als seus afins. Descanse en Pau", ha escrit en xarxes socials. El compte oficial del parlament valencià en xarxes socials ha compartit un missatge de dol per la seua primera dona presidenta.
Des de l'oposició, el PSPV ha mostrat les seues condolences tant a familiars i amics de Marcela Miró com al PP valencià, a més de destacar que va ser "la primera dona síndica de Comptes".
Marcela Miró, nascuda a València en 1952 i amb tres fills, va ser la primera dona a presidir el parlament valencià en la V Legislatura (1999-2003), un lloc que després han ocupat Miraculosa Martínez (PP) i Llanos Massó. Prèviament va ser consellera d'Educació, Cultura i Ciència i de Benestar Social.
Doctora en Enginyeria Agrònoma espanyola i llicenciada amb el número u de la seua promoció a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de la Universitat Politècnica de València (UPV) en 1975, Marcela Miró exercia en l'actualitat com a síndica de Comptes.
Des d'esta institució, en la qual ha treballat "en cos i ànima" durant 20 anys des de 2004, manifesten el seu "profund pesar" per la defunció i lloen la seua experiència en la gestió pública, la seua "enorme capacitat de treball" i la seua "vida dedicada a l'educació i a la gestió" i "sempre avançada".
"Ha sigut sempre un exemple de zel professional i ètica irreprotxable. El seu talent i les seues aptituds per a dirigir els equips d'auditoria al seu càrrec, juntament amb una mirada àmplia i un tarannà dialogant, li han valgut l'admiració de les persones que hem coincidit amb ella en la Sindicatura", expressen en un comunicat.
A més, des de la institució subratllen que "malgrat la greu malaltia que finalment ha provocat la seua mort, ha volgut seguir fins a l'últim moment exercint les seues funcions en la Sindicatura, en una mostra de lleial compromís amb la defensa dels interessos públics".
Per part de la UPV, universitat de la qual va ser vicerectora d'Estudis i alumnat entre 1987 i 1995, el seu rector, José E. Capella, ha lamentat la defunció de la seua "volguda i valorada companya Marcela": "Un exemple i referent de la nostra comunitat universitària que sempre recordarem", ha asseverat.
A CAVALL ENTRE EL SEGLE XX I EL XXI
En el moment de conéixer la seua designació com a presidenta, Marcela Miró va destacar "el repte de ser una dona al capdavant de les Corts Valencianes" i va augurar que la legislatura que s'aveïnava seria "molt important i estarà a cavall del segle XX i del segle XXI".
L'any 2000, en el 20 aniversari de l'Estatut d'Autonomia, va manifestar la necessitat d'una reforma d'esta norma amb el "màxim consens possible": "El valencians volem més, necessitem més i estem en un grau de maduresa diferent".
La seua presidència també va coincidir amb la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), sobre el que va defendre que esta institució havia d'"assumir el protagonisme i "portar les iniciatives" en l'àmbit lingüístic, en tant que el paper dels partits polítics havia de ser el de "donar el marge de confiança i de temps" perquè començara la seua marxa.
En l'últim 25 d'Abril de la V Legislatura, Miró va celebrar que havia tingut l'oportunitat "impagable" d'assistir a "acords històrics" durant "quatre anys defenent el que cadascun, des de la seua legítima ideologia i postura, creu que és el millor per a tots": "Quatre anys dedicats en cos i ànima a la representació democràtica, a fer realitat palpable el debat i el diàleg com a instruments de creixement i progrés".
"La nostra responsabilitat com a polítics, com a representants democràtics, com a servidors públics que som dels interessos dels valencians per damunt de qualsevol interés que no siga el de treballar més i millor per la nostra societat", va reivindicar.
En clau política, en una entrevista a Europa Press en 1996, Miró va afirmar que no va dubtar un instant a acceptar el "repte" de dirigir la política de social de la Generalitat. "Soc fidel al programa polític del Partit Popular perquè és un programa molt adequat i molt ben realitzat i planificat", va asseverar.