La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, ha manifestat, "des del respecte institucional", que encara no ha sentit al president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, dir "res" que li interesse ni "sobre la vida real de la gent real" que viu en aqueixa comunitat.
"Realment encara no li he sentit dir res que m'interesse", ha admés la també portaveu del Consell, que s'ha preguntat "què hi ha dels problemes de la gent que viu a Catalunya, què hi ha de la sanitat, de l'educació, de la dependència a Catalunya".
Oltra s'ha pronunciat en aquests termes en una entrevista a Europa Press Televisió en ser preguntada sobre la situació actual que es viu a Catalunya i l'anunci de Torra que aquesta tardor serà "reivindicativa". Sobre aquest tema, ha assenyalat que li sembla bé que "cadascun tinga les seues prioritats polítiques", però ha lamentat que, malgrat que Torra porta ja uns mesos en el càrrec, "és tots els dies el mateix", com "el dia de la marmota".
Així mateix, ha apuntat que no es tracta solament de Torra, "és que tots estan igual". "Estarà bé discutir sobre l'espai públic i si els llaços grocs o els llaços no grocs, que és l'única cosa que s'està discutint les últimes setmanes" però s'ha preguntat si hi ha "alguna cosa sobre la vida de la gent que estan desnonant, que té problemes per a arribar a fi de mes, que té dependència i està esperant que els atenguen". "No sé, dic jo que açò també caldrà parlar-ho", ha fet notar.
9 D'OCTUBRE A LA COMUNITAT VALENCIANA
Preguntada per si la tensió a Catalunya podria tornar a afectar a la celebració del 9 d'Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, ha distingit entre la celebració institucional del matí i la manifestació de la vesprada convocada per la Comissió 9 d'Octubre des de fa 30 anys, "on hi ha gent que va i expressa el que vol", cada any amb un lema que "normalment té a veure amb qüestions que són els nostres senyals d'identitat"."Hi ha unes associacions que es manifesten pacíficament i quan arriben uns senyors amb barres de ferro i bats de beisbol a obrir caps açò ja no és un debat, açò no és polític, açò és feixisme, violència i és delinqüència i no té res a veure amb la política", ha sentenciat.
Segons Oltra, "l'element distorsionador del 9 d'Octubre no és que cadascun demane el que vulga, com si volen venir de Catalunya a demanar la independència, que demanen el que vulguen, com si volen demanar un coet per a anar a la lluna. El que trenca és la violència i no acceptar que un altre puga pensar diferent de tu", ha resolt.
"LLAÇ A DALT O LLAÇ A BAIX"
En aquest sentit, ha criticat l'absència de diàleg entre totes les parts: "Es tiren les coses uns a uns altres" i "tirar-se consignes a la cara no és dialogar". En la seua opinió, està "profundament empobrit el debat que hi ha a Catalunya i que salta al debat nacional". "Grans líders polítics que aspiren a tenir la Presidència d'Espanya estan que si llaç a dalt o llaç a baix", ha criticat.Al seu judici, s'ha generat un "debat infraintel·lectual basat en els fakes, en mentides, que no té cap sentit i que no té res a veure amb la vida de la gent". De fet, Oltra té la sensació que "a Catalunya i cada vegada més a Espanya" quan arriba aquest tema els ciutadans apaguen les notícies perquè "no interessa".
"Interessa des del punt de vista electoral a algun que vol traure d'açò rèdit electoral però açò és pa per a hui i fam per a demà" perquè "confrontar a la societat mai ha eixit bé". I "qui contribueix a partir-la per la meitat, des d'un costat i l'altre, està sent molt irresponsable i està jugant amb el futur d'una societat en harmonia i en pau i açò és molt perillós en política", ha remarcat.
Per a Oltra, "ací hi ha massa gent irresponsable i molt poca gent que estiga plantejant solucions polítiques i efectivament dialogades a una qüestió que cueja ja massa temps". "No pot ser l'únic tema a Catalunya i a voltes l'únic tema nacional", ha criticat.
Ha afirmat que aquest tema "porta sis mesos podrint-se damunt del tauler", la qual cosa representa un "fracàs en tota regla per als gestors polítics" i ha indicat que sempre es pot dialogar per a trobar un punt de trobada i si no s'aconsegueix és "perquè no som capaces o perquè no volem". "Igual en aquest cas s'ajunten les dues coses, que ni volen ni són capaces", ha admés.
"DUBTES" SOBRE LA DEFENSA DE LLARENA
Preguntada si com a jurista creu que el Govern hauria de defensar al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena després de ser denunciat a Bèlgica per Carles Puigdemont i altres polítics catalans escapolits per unes declaracions del magistrat, la vicepresidenta ha expressat els seus "dubtes" perquè es tracta d'"una actuació privada i unes opinions legítimes però en l'àmbit privat, no en la seua funció jurisdiccional". "Jo tinc els meus dubtes que açò haja de fer-se carregue el Govern", ha manifestat.Ha ressaltat la diferència entre la defensa del jurisdiccionalisme i la defensa d'una qüestió privada: "Si jo tinc una renyina amb el meu veí i li dic el que no li dec que dir i aqueix veí em porta als tribunals civils o penals doncs no té la Generalitat a defensar-me de res. M'he anat de la boca i és qüestió meua".
"Si com a vicepresidenta, en la meua funció de vicepresidenta, patisc el que siga, llavors sí", ha dit, però respecte a un acte privat té dubtes, igual que "molts juristes". A més, adverteix que podria asseure un precedent "molt perillós" que "després serà difícil de gestionar", però considera que "el que ocorre és que el tema de fons el trau de polleguera tot, en el moment alguna cosa faça olor d'independentisme tot es trastoca".