"Jo estic en política per la gent més vulnerable i el missatge que ara mateix llance em fa mal en l'ànima. En aquest país guanyen els dolents, qualsevol polític que no faça política a favor dels poderosos se'l carregaran. Aquest país té un problema". Amb aquestes paraules Mónica Oltra ha anunciat la seua dimissió com a vicepresidenta del Consell i com a consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives.
Ho fa amb l'objectiu que no es revertisca el procés de canvi iniciat en 2015 amb l'arribada del Botànic, de cara a les pròximes eleccions, ja que considera que "no hi ha Botànic sense Compromís", volent evitar "donar la coartada al PSPV-PSOE" perquè el president expulse al seu partit del govern.
En aquest sentit, Oltra considera que si tiren a Compromís del govern "no serà per ella", incidint que se'n va "amb la cara ben alta i les dents molt apretades". Durant la seua compareixença urgent davant els mitjans de comunicació ha afirmat, visiblement emocionada, que aquest moment "passarà a la història de la infàmia judicial i mediàtica d'aquest país, un país que té un problema".
Oltra s'ha mostrat molt crítica amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, qui s'ha assabentat de la seua dimissió durant la roda de premsa, i ha assegurat que "mai va esperar que li donara suport una vegada es confirmara la imputació".
Amb aquesta decisió la líder de Compromís deixa també el seu escó en Les Corts perdent la seua condició d'aforada, un fet que no li importa "perquè la veritat només té un camí".
Una dimissió per sorpresa
La decisió d'Oltra ha agafat per sorpresa a tots. De fet, a les 16.30 hores d'aquesta vesprada estava prevista una executiva de Compromís en la seua seu nacional en la qual s'anava a tractar el seu futur sense la seua presència per a, tal com s'havia suggerit, els dirigents de la coalició "parlaren amb comoditat".
Finalment, la fins ara vicepresidenta de la Generalitat s'ha presentat en la seu del partit anunciant una roda de premsa urgent i suspenent-se aquesta reunió.
Aquesta decisió arriba després de les declaracions de Puig en les quals instava a Oltra de realitzar una reflexió "personal i coral" després de la seua imputació. "Aquesta setmana tenim molt de temps d'anar concretant, serà més prompte que tard", insistia ahir.
Sobre aquest tema, el president deixava entreveure la necessitat d'una eixida del govern de la titular d'Igualtat i Polítiques Inclusives recordant que "no podem fallar a la societat valenciana, hem de posar per damunt de qualsevol cosa un projecte que ha aconseguit alçar la hipoteca reputacional de la Comunitat Valenciana".
I és que la coordinadora de Compromís, Àgueda Micó, va afirmar el divendres que si Puig cessava la líder de Compromís "es trencaria el Botànic". Per tant, mantindre l'estabilitat del govern només tenia una eixida: que Oltra fera un pas al costat, malgrat la seua insistència de què es tractava d'una situació injusta, "una cacera de bruixes orquestrada per l'extrema dreta". Un moviment que, finalment, ha sigut definitiu, deixant totes les seues competències.
Cronologia de les actuacions
El passat 21 d'abril de 2021, Oltra va realitzar una compareixença en Les Corts explicant les actuacions que es van dur a terme en conéixer el cas en la qual va assenyalar que els abusos sexuals del seu exmarit a una menor tutelada els "va saber Mónica Oltra, no la vicepresidenta". La titular de Polítiques Inclusives assegura que va conéixer els fets el 4 d'agost de 2017 de vacances fora de València i una crida li va avisar de l'arribada de la citació al domicili. "Vaig conéixer aquest assumpte per la meua circumstància personal, no pel meu càrrec", va apuntar.
D'acord amb les explicacions que ha donat posteriorment sobre aquest assumpte, Oltra ha subratllat que "compartia immoble, però no convivència" amb el seu exmarit en aquell moment, en 2017. "Ningú, ni dins ni fora d'aquesta sala, lamenta més que jo el que li ha ocorregut a Maite (la menor) perquè és el trist colofó a la vida d'una xiqueta a qui tot va fallar des del principi".
La fins ara vicepresidenta ha defensat que el protocol que regia en aquell moment no obligava a comunicar els fets a la Fiscalia ni a instàncies superiors de la Conselleria si no es veien indicis sòlids de delicte, un protocol que va canviar al setembre d'eixe mateix 2017, quan una instrucció de la Direcció General d'Infància i Adolescència va exhortar als centres a posar en coneixement del fiscal denúncies d'eixe tipus.
El 22 de juny, la Policia va trobar a la menor després d'escapolir-se del centre, i va anar ací quan la justícia va conéixer els fets. El 6, 10 i 14 de juliol la Fiscalia va instar a traslladar a la menor. El 28 de juliol es va acordar la prohibició a l'educador d'aproximar-se a menys de 200 metres de la menor i de comunicar-se amb ella. El trasllat de centre es va produir el 16 d'agost.
Oltra va conéixer els fets el 4 d'agost de 2017 durant les seues vacances i el dia 7 el cap de gabinet va informar el sotssecretari de la notificació. El dia 8, la Direcció General d'Infància i Adolescència va ordenar l'obertura d'un expedient informatiu per haver tingut "coneixement verbal en el dia de hui", d'acord amb la cronologia facilitada per la responsable de polítiques inclusives.
Tres dies després, l'11 d'agost, la sotssecretaria va dictar una resolució que instava les direccions territorials a oferir la màxima col·laboració amb la Fiscalia de menors. El 21 d'agost, Infància va obrir expedient i es va derivar a la Fundació Espill per a la seua valoració, que va començar el dia 25.
La valoració va finalitzar al novembre d'eixe any i es van incorporar les conclusions a l'expedient informatiu de la direcció general, que es remet a Fiscalia el 30 de novembre.
Oltra va defensar en la seua compareixença del 21 d'abril de 2021 que el fet que la defensa del seu exmarit no coneguera l'existència de l'informe de la Fundació Espill durant el primer judici és una demostració que no va haver-hi tracte de favor cap a aquest.