La vicepresidenta del Consell i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Aitana Mas, ha assegurat que l'infrafinançament crònic de la dependència per part del Govern central a la Comunitat Valenciana "continua dificultant l'atenció a les persones que més el necessiten".
Així s'ha pronunciat la vicepresidenta en la trobada de treball que ha mantingut amb el conseller de Drets Socials del Govern de Catalunya, Carles Campuzano, per a posar en comú les polítiques en matèria de serveis socials que duen a terme des dels dos governs.
Tots dos responsables han coincidit en la necessitat urgent de millorar el finançament de la llei de dependència, al mateix temps que han reclamat el traspàs de la gestió i els fons de l'Ingrés Mínim Vital de l'Estat (IMV).
En aquest sentit, Aitana Mas ha sol·licitat a l'administració de l'Estat que complisca amb la Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència i aportació el 50% dels fons a les comunitats autònomes, especialment a la Comunitat Valenciana, on la part de l'Estat només arriba al 16%, per davall de la mitjana, que està entorn del 20%.
"Són molts anys ja patint un infrafinançament de la dependència que fa que l'ajuda per dignificar la vida de la nostra ciutadania no siga tan bona com cabria, malgrat tots els avanços que hem tirat avant aquests anys. L'Estat porta anys sense aportar la xifra que li correspon per llei, la qual cosa ens obliga a uns sobreesforços considerables sent a més una autonomia infrafinançada".
La vicepresidenta ha destacat la necessitat de "recompensar" els avanços de les comunitats autònomes que aposten per millorar l'atenció a les persones més vulnerables de la societat, com és el cas de la Comunitat Valenciana, que està fent un "vertader esforç" per atendre i tracta amb "dignitat" a les persones que estan dins del sistema de la dependència i a les quals el sol·liciten.
Un major finançament estatal, ha assegurat Mas, permetria continuar incrementat les mesures que des de la Generalitat s'han posat en marxa finançades amb fons autonòmics, com la prestació econòmica per a l'assistent personal, que supera àmpliament a la d'altres comunitats, o l'homologació acadèmica de les cures no professionals, que permet eixides laborals a moltes dones que durant molt de temps han estat cuidant als seus familiars dependents.
Ingrés Mínim Vital
Durant la trobada, Aitana Mas i Carles Campuzano han manifestat la importància de millorar la col·laboració entre les diferents administracions en la gestió dels recursos públics destinats a atendre les necessitats de les persones, especialment d'aquelles que són més vulnerables, com és el cas de l'Ingrés Mínim Vital que concedeix el Govern de l'Estat juntament amb les prestacions que gestionen directament les comunitats autònomes, que en el cas de la Comunitat Valenciana és la Renda Valenciana d'Inclusió (RVI).
En aquest sentit, han reivindicat conjuntament la necessitat d'accelerar els processos per a aconseguir una major harmonització de les eines informàtiques que s'utilitzen per a la tramitació de totes dues prestacions, al considerar que és imprescindible per a garantir una gestió més àgil i eficaç, que permeta reduir el temps de mitjana d'espera de resolucions i ampliar el nombre de persones beneficiàries, facilitant així la vida de les persones.
L'entrada en vigor de l'IMV d'una forma tan sobtada, ha explicat la vicepresidenta, va causar "un gran impacte" en la gestió de la RVI i va fer necessària la realització d'una sèrie d'actuacions que "han tensionat el sistema d'ajudes en augmentar, per exemple, el volum de treball tant per al personal de la direcció general com dels serveis socials d'atenció primària".
Acció concertada
En la trobada, des de la Conselleria s'ha explicat a la representació catalana els detalls de l'actual model valencià d'acció concertada, que el govern de Catalunya vol usar de referència en el projecte de llei català.
La vicepresidenta ha assenyalat que "estem encantats de mostrar a altres autonomies com estem reorganitzant un sistema al qual se li ha aportat estabilitat i qualitat en el servei, i que continuem harmonitzant per a, al seu torn, dignificar i homogeneïtzar a les persones treballadores del sector".
El model, tal com ha explicat la vicepresidenta, engloba diferents sectors de serveis socials "susceptibles de concert", com a persones majors, dependència, diversitat funcional, salut mental, infància i adolescència, dona i acció i inclusió social.
En el marc de convertir els serveis socials en la quarta pota de l'Estat de Benestar valencià, entre els diferents objectius del concert social destaca la voluntat de regular l'activitat desenvolupada per les entitats d'iniciativa social, garantir la transparència, la publicitat i eficiència, així com assegurar la qualitat en el servei a les persones, a més d'atorgar estabilitat financera i laboral al sector.
"Un dels pilars del projecte valencià s'ha basat a dignificar les condicions de les treballadores i treballadors del sector", ha destacat la vicepresidenta, desenvolupant acords sectorials amb la voluntat de dotar d'estabilitat a l'acció concertada i a les persones professionals que la integren.
Per a això, s'ha dut a terme una convocatòria pluriennal que permet la millora de les condicions laborals de les persones treballadores de l'acció concertada i una equiparació amb les del sector públic.
De tal manera, s'ha construït un model on les persones professionals que exerceixen la seua labor en els diferents sectors ja no tindran convenis laborals o taules salarials diferents per a idèntiques categories.