El conseller d’Educació, Cultura i Esport ha explicat hui a la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts Valencianes l’Avantprojecte de Pressupost 2021 del seu departament. La Generalitat hi destina 4.797 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment de 311 milions d’euros, un 6,9 % respecte al 2020.
Per àrees, Educació augmenta un 6,8 %, fins als 4.618 milions, amb la finalitat de contribuir, amb diferents accions centrades en l’FP, als necessaris canvis estructurals que necessita l’economia valenciana; el compromís d’executar les millores d’infraestructures escolars que generen llocs de treball en l’àmbit de la construcció i que, a més, suposen un canvi de paradigma en matèria d’espais més sostenibles i amb una millor eficiència energètica; i la digitalització educativa adaptada a les necessitats pedagògiques pròpies del segle XXI.
Cultura arriba als vora 144 milions d’euros, amb una pujada de quasi el 10 % respecte al pressupost de 2020. L’objectiu és avançar i acompanyar en la reactivació dels sectors culturals valencians i continuar amb la consolidació de l’impuls als espais culturals que depenen de la Conselleria.
Esport incrementa el pressupost un 12 %, amb un total de quasi 35 milions d’euros amb diferents mesures relacionades amb el canvi de model que avança en l’acompanyament als esportistes valencians; la millora de les infraestructures esportives; i la consolidació del compromís de la Conselleria en fer de la nostra terra una vertadera ‘Comunitat de l’Esport’ en el calendari d’esdeveniments esportius internacionals.
El conseller Marzà ha destacat que "aquest pressupost del nostre departament està enfocat a escriure com volem eixir d’aquesta crisi, posant per damunt de tot les persones i iniciant els canvis profunds que necessita la nostra societat sense trencar-la, sense deixar ningú arrere", i ha afegit: "Ho fem contribuint a la transformació econòmica valenciana, incrementant les inversions extraordinàries per a pal·liar els efectes directes de la COVID i lluitant per mantindre polítiques de cohesió i equitat socials".
Contribució a la transformació econòmica
Les línies d’actuació són l’aposta per l’FP, la digitalització educativa, la generació d’ocupació amb infraestructures escolars sostenibles, el desenvolupament dels sectors culturals i creatius i l’impuls de l’esport com a motor econòmic i de salut.
Pel que fa a l’FP, el conseller Marzà ha explicat que "parlar de l’Europa de les oportunitats laborals i de l’adaptació del model productiu ens porta inexorablement a parlar de l’aposta per l’FP valenciana. Per això hi destinem 47,12 milions d’euros, un 81 % més que en 2020, que ens serviran per a augmentar la capacitació professional de la ciutadania i, així, incrementar la capacitat de trobar un treball".
Cal recordar que aquest curs l’FP té 125 titulacions més, relacionades especialment amb aquells sectors productius cap als quals es vol reconduir l’economia valenciana: economia verda, robòtica i digitalització, logística avançada, indústria 4.0 i sector sociosanitari i de les cures, entre altres.
Una altra aposta per la millora i el canvi de model és la transformació metodològica i d’equipaments per a la digitalització del sistema educatiu valencià: "Destinem els fons per a la compra i reposició dels materials tecnològics, amb la distribució de més de 40.000 dispositius electrònics als centres educatius, que cal sumar a les 30.000 tauletes tàctils que ja hem repartit. Suposa la renovació més gran de material tecnològic al servei del nostre alumnat en dècades", ha recordat Marzà.
Per a l’adaptació a les noves realitats tecnològiques del sistema educatiu, entre les activitats formatives per al professorat s’han prioritzat les formacions en noves tecnologies i les metodologies didàctiques.
Pel que fa a les infraestructures educatives, que tenen un pressupost de 394 milions d’euros, Marzà ha dit que "alineats amb els objectius de la Comissió Europea, un altre element clau per a generar llocs de treball i reactivar l’economia és l’obra pública sostenible", i ha afegit: "Realitzarem un simposi sobre construcció sostenible i innovació educativa, els resultats del qual s’incorporaran als plecs i recomanacions per a la construcció i reforma dels centres educatius".
En la mateixa línia s’augmenta de manera significativa l’aposta per la inversió en patrimoni cultural i en la modernització d’infraestructures esportives, que experimenten un creixement del 25 % en el primer cas fins als 17,2 milions d’euros, i un augment del 20 % en el segon cas amb 35 milions d’euros. "Unes xifres d’inversió que mantindran i generaran milers de llocs de treball", ha afirmat Marzà.
Quant a mesures en matèria cultural que potencien la transformació econòmica valenciana, Marzà ha valorat que "si hi ha un sector clau en totes les estratègies europees per a millorar l’adaptació als canvis i sumar valor afegit a l’economia, aquest és el de les indústries culturals i creatives. Per això hem fet un increment de pressupost en aquelles partides que més impacte tenen en la generació de llocs de treball i les estructures necessàries per a enfortir el sector i democratitzar l’accés a la cultura per part de la ciutadania".
Marzà ha anunciat que, "seguint amb l’acompanyament al sector, hem iniciat la licitació d’un servei d’acompanyament a les empreses culturals valencianes per a accedir a fons europeus".
A més, per a reactivar les arts plàstiques i escèniques s’hi destinen 87 milions d’euros, un 9 % més que en 2020; les diferents institucions culturals que depenen de la Conselleria també tenen un augment pressupostari, i al sector del llibre, arxius i biblioteques es destina una partida pressupostària de 10,9 milions d’euros, un 13 % més que en 2020.
En la línia d’obrir noves vies de model econòmic valencià, Esport continua intensificant l’aposta per atraure esdeveniments esportius internacionals al territori valencià. És per això que s’augmenta un 151 % aquesta línia pressupostària fins a arribar als 1,4 milions d’euros: "Entre els esdeveniments esportius que hem aconseguit atraure destaca l’aposta per l’esport femení amb el Campionat Europeu de Bàsquet Femení i el Mundial d’Handbol Femení".
Inversions extraordinàries per a pal·liar els efectes directes de la COVID
Es tracta de recursos destinats a l’augment de professorat i a inversions extraordinàries per a fer front a la pandèmia en els centres educatius i espais culturals.
Pel que fa a l’augment de professorat aquest curs en 4.374 docents, que arriben als vora 76.400 totals del sistema educatiu sostingut amb fons públics, s’han mobilitzat per al pròxim any més de 250 milions d’euros extraordinaris "per a garantir l’atenció a grups més reduïts d’alumnes en el context de la pandèmia", ha explicat el conseller.
"També s’augmenta la inversió de manera remarcable en totes les partides destinades a adaptar els centres als requeriments sanitaris", ha explicitat Vicent Marzà. En aquesta línia s’han incrementat en 23 milions les despeses de funcionament dels centres educatius per a garantir-ne la seguretat; s’ha fet una inversió de 25 milions per a la digitalització; es destinen més de 5 milions del reforç de la neteja per als centres de Secundària; es pressuposta la partida de 9 milions destinada als ajuntaments per a col·laborar en les despeses extraordinàries COVID per a les activitats extraescolars de suport educatiu cultural i esportiu, i es destinen 5 milions per a la reposició de tot el material de protecció individual de què disposen els centres educatius.
En aquesta línia, també s’han pressupostat prop de 3 milions de despeses addicionals i de neteja per a seguir les pautes sanitàries en els espais culturals amb l’objectiu de garantir una cultura segura.
Cohesió i equitat socials
En matèria educativa, s’ha detallat el manteniment de les diferents línies establides en aquest sentit des de fa 6 cursos: l’augment d’inversió per alumne; la baixada progressiva de la ràtio; l’augment de les beques menjador; tots els llibres gratuïts de Xarxa Llibres; l’increment d’ajudes a les famílies per a dur els fills i filles a la xarxa 0-3 i les places gratuïtes de 2 anys; l’impuls del Programa d’actuació per a la millora, i la inversió en les necessitats educatives especials i la inclusió.
A totes aquestes mesures se sumen dos nous programes que, segons el conseller, "destaquen pel seu simbolisme". Es tracta, d’una banda, de la creació d’una aula didàctica de les migracions forçades i, de l’altra, d’una nova línia d’ajudes per a l’elaboració de materials coeducatius.
Pel que fa a aquesta aula didàctica de migracions forçades, que tindrà la seu a Borriana, Marzà ha explicat que, "si volem eixir més cohesionats d’aquesta crisi, no podem perdre de vista que la vulnerabilitat a què ens està sotmetent la pandèmia ací, es viu de manera estructural a l’altra banda del Mediterrani", i ha continuat: "No només hem de fer front a la COVID, hi ha una altra pandèmia, la del fanatisme i l’odi a qui és diferent, i per això aquesta aula didàctica ens ajudarà a combatre-la. S’activarà en col·laboració amb les ONG que rescaten les vides dels que fugen de la misèria i l’explotació estructural, perquè aquest també és el nostre problema i l’hem d’abordar, perquè cal que eixim d’aquesta crisi més humans i ens vacunem contra l’odi i la intolerància".
Pel que fa a les noves ajudes per a elaborar materials coeducatius per part dels centres, serviran per a reforçar ‘Coeducacentres’, un programa iniciat aquest curs que fa especial èmfasi en la formació permanent del professorat i en la funció dels centres educatius com a elements de transmissió dels valors de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en els òrgans de presa de decisions.