El conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ha defés que la Llei de plurilingüisme valenciana "ha aconseguit passar d'un sistema educatiu fonamentat en la segregació a un sistema basat en la cohesió lingüística i educativa".
El titular d'Educació de l'executiu autonòmic ha intervingut a Brussel·les en un acte organitzat per la Direcció General d'Educació, Joventut, Esport i Cultura de la Comissió Europea en col·laboració amb la Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística (NPLD). Aquesta jornada s'emmarca en les activitats setmanals de celebració del Dia Europeu de les Llengües a la capital belga.
Marzà ha exposat la campanya institucional de promoció del valencià 'Sempre teua. La teua llengua', com a "model de bones pràctiques de foment del valencià i un exemple a seguir per a la promoció d'altres llengües en el context europeu". "Aquesta campanya està concebuda perquè tota la ciutadania valenciana sàpia que el valencià també és seu, el parle o no, i que les llengües són vies d'enteniment social i de coneixement", ha asseverat.
El responsable d'Educació de la Generalitat ha participat també en una taula redona per a exposar el model educatiu plurilingüe valencià, a la qual han assistit eurodiputats i membres de la Comissió Europea per a conéixer al model de primera mà.
En aquest sentit, Marzà ha comentat: "No és casualitat que siga des de Brussel·les des d'on us interesseu pels avanços en plurilingüisme que hem impulsat en el territori valencià, ja que la riquesa cultural i lingüística ha sigut i continua sent el nexe d'unió de la diversitat que hi ha entre els ciutadans europeus".
En la intervenció, s'ha destacat de quina manera l'escola ha de reflectir la realitat social, però també ha d'introduir les correccions pertinents per a conciliar l'interés general, la protecció dels drets lingüístics i les necessitats formatives en llengua estrangera d'una ciutadania valenciana internacional i oberta al món.
L'"èxit" de la Llei de plurilingüisme ha sigut resumit pel responsable d'Educació en dos claus: "El pas d'un sistema educatiu fonamentat en la segregació a un sistema basat en la cohesió lingüística i educativa; així com l'aposta per la descentralització de la decisió de cada projecte lingüístic de centre".
"PROFUND CARÀCTER SOCIAL"
Pel que fa a la primera clau, el conseller ha explicat que "és reseñable el profund caràcter social del que s'impregna la nova llei: les anomenades línies en valencià s'havien quedat estancades des de feia anys en menys del 30%"."Es feia absolutament necessari revisar el model per a fer-lo créixer i per a donar entrada a un altre tipus d'alumnat, per a deixar de fer distincions que segregaven per llengua a l'alumnat en els mateixos centres educatius. Podem dir, d'una vegada per sempre, que l'ensenyament plurilingüe és ja majoritària i hegemònica en les nostres comarques", ha manifestat.
Pel que fa al factor de decisió, s'ha explicitat que "la combinació de la Llei de plurilingüisme amb el decret d'admissió aprovat per la Generalitat fa que realment siguen les famílies les que puguen triar centre en igualtat de condicions i que tot l'alumnat es repartisca entre tots els centres, independentment de la seua condició social, llengua, religió o qualsevol altre factor".
En aquest punt ha recordat que "fins ara era l'administració educativa la que tenia les ferramentes per a determinar quin era el projecte lingüístic de cada centre i amb la nova normativa, s'apel·la al consens i a l'acord de les comunitats educatives".
S'ha posat en relleu també que amb la implantació de la Llei s'ha establit un mínim d'un 25% d'horari lectiu en cadascuna de les llengües oficials i un màxim del 25% en la llengua estrangera. La resta del temps, cada centre educatiu ho ha adaptat segons el seu propi context sociolingüístic.
A més, el model lingüístic educatiu configurat per aquesta llei garanteix que tot l'alumnat, en acabar les diferents etapes, aconseguisca les competències orals i escrites del Marc europeu comú de referència per a les llengües.