Política

Les polítiques socials com a anticossos al coronavirus del Botànic

Davant aquest any tan incert, s’ha unit o s’ha dividit el govern de coalició valencià?

1 minut

CONSELL

Amb els pressupostos per a 2021 aprovats i amb cinc anys d'experiència governamental a l'esquena, podem veure com el Botànic ha aconseguit superar aquest any ple de dificultats, però que, com la societat valenciana i espanyola en el seu conjunt comença a veure la llum al final del túnel. I és que si fa just un any que els comptes de la Generalitat per a 2020 eren, també, aprovades, aquestes no contemplaven, per a res, la compra massiva de material sanitari, l'ús de màscares, un confinament domiciliari ni l'elaboració de plans de contingència contra el coronavirus, ni l'aprovació del teletreball com una altra manera de fer la feina però des de casa.

El Botànic començava 2020 amb una DANA, que portava el nom de Glòria, que va deixar a gran part del sud de la Comunitat Valenciana inundada i amb grans destrosses, al que el Consell de la Generalitat va estrenar l'any amb un acord per a pal·liar els danys en béns, infraestructures i instal·lacions, la reparació de les quals era necessària abordar i va provocar importants despeses derivades de la resposta immediata que, a conseqüència del temporal, va posar en marxa les diferents administracions entre les quals es trobava la Generalitat Valenciana a través de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències.

Febrer acollia l'aprovació de la Llei de la Funció Pública Valenciana, amb la qual se solucionarien els problemes detectats per la comissió d'experts constituïda el març de 2016, que va analitzar les manques i va aportar una diagnosi dels aspectes a millorar en la Funció Publica valenciana. El text incorpora una nova visió de l'Administració Pública que impulsa la Generalitat, centrada en la transparència, la independència i la professionalització, que permeta la participació ciutadana i la millora dels processos de gestió i que faça factible la reducció de tràmits administratius i despeses innecessàries.

Respecte a març, el coronavirus va acaparar tot el sistema polític, per la qual cosa el Consell va aprovar la declaració d'emergència per a la compra de materials sanitaris per a garantir el proveïment davant el coronavirus amb la qual es garantia el proveïment de màscares, reactius per a realitzar les proves i solucions hidroalcohòliques per a asèpsia de mans. De la mateixa manera, en ple confinament, i mentre les falles es desmuntaven dels carrers de la capital valenciana, el Consell va crear l'Observatori Valencià de Treball Decent, va concedir mesures de suport econòmic a persones treballadores autònomes i de caràcter tributari per a fer front a l'impacte de la COVID-19 i també, es va posar en marxa el decret amb mesures extraordinàries per als serveis essencials d'Emergències que van actuar enfront de la COVID-19.

Abril concentrava les ajudes al lloguer de l'habitatge destinades a famílies vulnerables per a minimitzar l'impacte econòmic i social de la COVID-19, la posada en marxa de l'Observatori Fiscal, l'arribada de les tauletes electròniques, el bo menjador i les mesures escolars durant el confinament. Van ser abril i part de maig els mesos en què mentre Ayuso repartia pizzes als nens madrilenys, la Comunitat Valenciana enviava xecs per a comprar en Consum, va adquirir més de 14.000 tauletes per a pal·liar la bretxa digital i a més, els ERTO començaven a disparar-se, per al que la Generalitat va concedir més de 33 milions i mentrestant, els hospitals de campanya es feien realitat marcant una fita insòlita fins al moment.

Quant a maig, la cultura es va demostrar com un dels grans projectes que ens van alleujar, almenys una mica, el confinament, per la qual cosa el Consell va aprovar quatre convenis de col·laboració amb entitats culturals que es van bolcar de ple en les xarxes socials. Així, de la mateixa manera, es ratificava el protocol de la desescalada que tanta polèmica va portar al nostre territori i es fomentava la recuperació i la defensa del Dret Foral Civil Valencià, una de les reivindicacions més fortes del Botànic com a senya d'identitat.

Juny, sens dubte, va ser l'amo de l'anhelada "nova normalitat", i així, amb la desescalada, a poc a poc el Botànic va reprendre l'activitat parlamentària presencial, de forma reduïda, amb la tramitació de la comptabilització de la Renda Valenciana d'Inclusió amb l'Ingrés Mínim Vital i a les portes de les vacances d'estiu, el Consell va establir el protocol de les activitats d'oci i culturals infantils així com la suma d'adquisició d'emergència del subministrament d'altres 15.000 tauletes per a alumnat desfavorit i 1.500 portàtils per a teletreball, una realitat que cada vegada es feia més forta.

Quant a juliol, el Consell va introduir deduccions en l'IRPF perquè els beneficiaris d'ajudes per la COVID-19 no hagueren de tributar per elles, la imposició de la màscara obligatòria i el decret llei que regula multes i sancions des dels 60 fins als 60.000 euros i en el qual es contempla també el tancament i inhabilitació de locals.

Agost, quant a política va ser molt relaxat per al Botànic, i ja es parlava dels pressupostos, de la llei d'Acompanyament, però no va ser fins a setembre, que amb la represa del curs escolar i universitari, la política va tornar a les seues caminades amb els nous protocols i els pocs confinaments de grups escolars, per la qual cosa es va començar a parlar dels grups bombolla.

Octubre va començar amb expectatives baixes quant a la celebració del 9 d'Octubre així com l'aparició de festes il·legals en el col·legi Galileo Galilei on la Generalitat va prendre cartes en l'assumpte amb una recerca. De la mateixa manera, el Consell presentava l'esborrany de la Llei de Mesures Fiscals, així com donava les Altes Distincions de la Generalitat a tot el poble valencià i cadascun dels serveis essencials durant la pandèmia. A més, a l'octubre, es va registrar la proposta botànica de la Llei Electoral Valenciana i la consellera Mollà anunciava la llum verda a l'avantprojecte de Llei de Protecció, Benestar i Tinença d'Animals de Companyia, sens dubte, un projecte pioner.

El penúltim mes de l'any, novembre es tenyia de morat, coincidint amb el 25N, el Dia Internacional contra la violència contra les dones per al que la consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives presentava l'Estratègia Valenciana contra la Violència Sexual cap a les dones. Al mateix temps, davant les discrepàncies internes entre la vicepresidenta del Consell i el president, així com els dos principals partits de l'esquerra valencianista, tots dos líders van intentar reconciliar-se en una de les reunions bilaterals més esperades fins al moment.

A les portes de tancar aquest any carregat de polítiques econòmiques i socials, els pressupostos van acaparar pràcticament l'últim trimestre de l'any, i així, desembre sens dubte, ha estat el mes de Cantó, el mes en què la insistència de Ciutadans cap a recelar als mateixos socis de govern de Puig, Compromís i Unides Podem.

No obstant això, el Botànic tanca aquest any 2020 ple de polítiques de i per a les persones, amb uns pressupostos liquidats, i aprovats que faran "polítiques expansives", i portaran la "recuperació econòmica i social", segons el Botànic a l'uníson, a la Comunitat Valenciana.