El ple de Les Corts ha aprovat aquest dimecres la proposta de modificació de la Constitució espanyola per a la reintegració "efectiva" del dret civil valencià, amb els vots a favor tant dels partits del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) com del PP i el rebuig de Ciutadans (Cs) i Vox.
Després de les sentències en contra del Tribunal Constitucional (TC) a normes valencianes --règim econòmic matrimonial, custòdia compartida i unions de fet--, el parlament demana la modificació de la disposició addicional segona com a "via dels valencians en defensa de l'autogovern", amb l'objectiu de garantir igualtat de condicions respecte a comunitats amb tradició foral.
L'Associació de Juristes Valencians va impulsar la proposta entre la societat civil, després del que sindicats, universitats, organitzacions empresarials, col·legis professionals, associacions culturals i de consumidors i 393 ajuntaments que "representen a 4.500.000 valencians, més del 90% de la població" donen suport a aquesta reforma en defensa d'"un dret civil propi, modern, útil, pròxim i social".
En concret, la iniciativa demana afegir un segon paràgraf a la disposició addicional segona de la carta magna, que quedaria redactada així: "La competència legislativa civil de les comunitats autònomes, assumida als seus propis estatuts conforme a l'article 149.1.8, s'estendrà a la recuperació i l'actualització del seu dret privat històric d'acord amb els valors i els principis constitucionals".
"NO HI HA RUPTURA, HI HA DIVERSITAT"
Durant el debat, el socialista Ernest Blanch ha mantingut que "l'absoluta uniformitat del dret civil mai ha existit", advertint que "qui siga incapaç d'entendre totes les mirades d'Espanya no podrà governar". "Som una terra extraordinàriament diversa. No hi ha ruptura, hi ha diversitat", ha reivindicat."És un dia important per a Les Corts i per al nostre país, un dels dies que recordarem, un acord transversal dels quals fan avançar al nostre poble", ha celebrat Jesús Pla (Compromís), amb el dret valencià com "un dels senyals identitaris més importants". Ha agraït als partits de l'oposició que anteposen els drets a la política en donar suport a la petició, encara que ha reclamat que facen el mateix en finançament, inversions o transports.
De Podem, Estefanía Blanes ha defensat que els valencians estan "farts de ser els cosins pobres", els que més aporten i menys reben, amb el que veu la petició com "l'oportunitat de corregir un deute de fa més de 300 anys", a la qual va obrir la porta l'Estatut de 2006 malgrat les seues "moltes faltes". "Parlaran que tots hem de ser iguals, però això no és igualtat, és imposició", ha advertit.
Per part de l'oposició, el 'popular' José Císcar ha promés que "el PP secundarà sempre l'existència d'un dret civil valencià" perquè ho defensa la Constitució del 1978. "No ens hem rendit, hem buscat solucions i hem mantingut la coherència", ha asseverat, destacant l'"amplíssim consens" que desperta una reivindicació que "no és patrimoni de cap partit, és de tots els valencians". Ha demanat així altura de mires contra "la política de trinxeres".
CS I VOX ADVERTEIXEN DE QUIOSQUETS I CAFÉ PER A TOTS
Per contra, per a justificar la negativa de Cs, Vicente Fernández ha sostingut que és un debat "irreal, que no és al carrer" i ha explicat que, "com a advocat", considera que la modificació s'hauria de realitzar en la disposició addicional primera i no segona de la Constitució, per la qual cosa ha convidat a Compromís i Podem a llegir-la bé "si no els dóna granellades"."No els importa el dret valencià, volen crear un quiosquet jurídic propi que done suport a les aspiracions nacionalistes de PSPV i Compromís", ha alertat el diputat de Cs, ironitzant que "volen ressuscitar a un mort que porta enterrat més de 300 anys".
I de Vox, José María Llanos ha ratllat el dictamen d'"adequat i coherent" encara que no estan "d'acord amb la qüestió de fons" perquè aposten per un Codi Civil únic. "La postura de Vox és la de la coherència, no podem donar suport a un dret valencià perquè suposa legislar diferent, a part", ha dit, rebutjant "el café per a tots que ens ha portat a situacions de major divisió que llavors: Volen acabar amb la unitat d'Espanya per a vendre'ns a Catalunya com siga".
"DRET VIU"
En la Comunitat, la reforma de l'Estatut de 2006 va incloure el desenvolupament de les competències de la Generalitat per a "la recuperació dels continguts dels Furs de l'històric Regne de València, en plena harmonia amb la Constitució i amb les exigències de la realitat social i econòmica valenciana". "El dret civil valencià és un dret viu, ja que a quasi 300.000 valencians els resulten aplicables les seues disposicions", recull la declaració."La Constitució, tant en la seua literalitat com en el seu esperit, reconeix el foralisme i l'exercici de la competència en dret civil foral", subratlla el dictamen enfront de la "interpretació rígida del Tribunal Constitucional en crear amb el dret civil foral valencià un tercer nivell, un cas únic i pràcticament inaplicable fora de l'àmbit agrari".
En definitiva, els quatre partits defensen el dret civil com la via "més pròxima a la vida quotidiana",i aposten per la intervenció de parlaments territorials com Les Corts amb la meta de "donar una resposta àgil, moderna i pròpia als problemes actuals dels valencians" i "acabar amb el tracte desigual en relació amb la resta de territoris".