Tant l'últim baròmetre preelectoral llançat pel CIS (Centre d'Investigacions Sociològiques), com els últims sondejos realitzats per Invest Group i 40dB vaticinen una clara victòria del bloc d'esquerres en les pròximes eleccions municipals de 2019, enfront d'una dreta que s'afebliria per la caiguda en picat del PP, que passaria dels 10 regidors a 6.
Sobre si és Compromís o el PSPV la força més votada, no hi ha consens, ja que si unes enquestes pronostiquen un reforç de la candidatura de Joan Ribó (Compromís) que li asseguraria l'alcaldia de València, en altres sondejos apareix la candidata socialista, Sandra Gómez, com la més votada.
Una disconformitat de resultats que també es traslladen al partit d'ultradreta Vox, perquè hi ha qui augura que no superarà la barrera electoral del 5%, mentre hi ha altres sondejos que pronostiquen la seua entrada amb un màxim de dos regidors. No obstant això, en el que sí que semblen coincidir és en el repunt de Ciutadans que, fins i tot podria arribar a empatar amb els populars en nombre d'edils en l'hemicicle.
Malgrat les enquestes, i les dades favorables per al bloc d'esquerres, que tindria més fàcil la reedició del Govern de la Nau, la veritat és que no cal confiar-se. I és que ha quedat demostrat que la mobilització és clau a l'hora de declinar la balança cap a un costat o un altre. Són els votants de la dreta més fidels? L'abstenció de l'esquerra és més recurrent?
Potser es tracte de simples tòpics electorals, però, d'acord amb les últimes dades, en els comicis dels anys 2000, 2011, 2015, quan la participació mai va superar el 70%, el Partit Popular va guanyar les eleccions generals. No obstant això, en 2004 i 2008, moment en el qual es van registrar dades de participació superiors al 70%, va ser el partit socialista qui va aconseguir arribar al govern d'Espanya. Així mateix, hi ha estudis que apunten al fet que els votants menys acomodats, que podrien estar més disposats a votar a l'esquerra, tenen una major tendència a l'abstenció que el sector de la població amb una major solvència econòmica.
De fet, l'escassa participació en les passades eleccions autonòmiques d'Andalusia, en el qual al voltant de tres milions de ciutadans no van acudir a exercir el seu dret a vot, la dreta aconseguia ocupar la Presidència de la Junta d'Andalusia després de 36 anys de govern socialista.
En clau local, en les eleccions municipals de 2015, el vot es va dividir entre les dues forces més votades: PP i Compromís. Així, s'observa que mentre el Partit Popular va ser el partit més votat en els barris més cèntrics de la ciutat de València, a excepció del Carme i El Pilar, com Pla del Real en el qual els seus habitants compten amb una de les rendes mitjana per llar més elevades de la ciutat, Compromís s'erigia com la força preferida en els barris més perifèrics i de vot jove, com el Cabanyal, Campanar, Sant Marcel·lí o Patraix.
Quant a la resta de formacions, en 2015, Ciutadans va aconseguir el suport tant de Nou Campanar, com de la zona de la Ciutat de les Arts i les Ciències, i el partit socialista va encapçalar el nombre de vots en Ciutat Fallera, Fontsanta i Orriols.
Suposicions a part, el pròxim 26 de maig, la ciutadania valenciana està cridada a les urnes per a decidir quin model de govern vol: si la reedició del Govern de la Nau o la volta de la dreta al Consistori.