La
I Cimera Illes Balears-Comunitat Valenciana no serà una cita puntual. Després de dues jornades de treball conjunt entre les administracions, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, han acordat que ha arribat per a quedar-se amb l'objectiu enfortir un projecte comú de recuperació basat en la sostenibilitat, la innovació, la digitalització i la reivindicació de la "reconnexió econòmica, social i emocional d'Espanya" a través de la perifèria. La primera edició ha forjat, així, "el
Pont de Jaume I" que connecta ambdós territoris.La 'I Cimera Illes Balears-Comunitat Valenciana' va finalitzar ahir després de dues jornades de treball a Palma on el govern valencià i el balear, entitats i ciutadania han intercanviat formes de treball i idees entorn a reptes que comparteixen, com el finançament més just, la reivindicació de
descentralitzar Espanya sent "més sensibles a la diversitat" territorial o l'aposta per l'Economia Blava en el marc dels fons Newt Generation de la Unió Europea (UE).I aquest és, precisament, un dels grans objectius marcats en aquesta trobada que en 2022 se celebrarà en la Comunitat Valenciana:
fer del Mediterrani un espai de recuperació econòmica, d'innovació i de protecció del medi ambient a través de l'Economia Blava. Un estímul per a modernitzar els sectors econòmics relacionats amb la mar, millorar els ecosistemes costaners i marins, conservar la biodiversitat i generar ocupació i cohesió social a través del diàleg social, la participació ciutadana i la cooperació institucional.
Cinc grans projectes per a la recuperació
El document de treball fruit d'aquesta primera cimera marca quatre grans projectes per a enfortir el 'Pont de Jaume I', "un pont de mar blava entre la Comunitat Valenciana i les Illes Balears" que evidencia que "
la perifèria està en el cor de l'Espanya real", tal com ha assenyalat Puig com a conclusió a la trobada.El primer d'ells és
impulsar i modernitzar les connexions intermodals entre tots dos territoris per a mercaderies i passatgers i potenciar la descarbonització del transport marítim en el marc de les inversions del Corredor Mediterrani i reforçant la connexió Madrid-València amb Palma i altres poblacions en les Illes Balears. Tot això amb l'impuls d'un clúster logístic intermodal mediterrani.En segon objectiu és la
creació d'una plataforma comuna per a la generació de coneixement per a mitigar i adaptar-se al canvi climàtic, lluitar contra la contaminació marina i la conservació de la biodiversitat al Mediterrani. Es tracta d'un corredor mediterrani ecològic per a fomentar la investigació sobre la mar i la cerca de potencialitats en la digitalització, aplicació d'intel·ligència artificial i robòtica; el foment de clúster d'empreses en tecnologia marina i economia blava; i l'atracció, retenció i retorn de talent científic, investigador i empresarial.En tercer lloc,
redefinir el model turístic per a reactivar-lo i modernitzar-lo amb més qualitat, diversificació i amb la transició ecològica com a bases per a la reactivació i modernització del sector, de manera que es genere un model més respectuós amb el medi ambient i amb ocupació estable.
Així mateix,
millorar les qualificacions professionals i les competències digitals per a l'ocupació amb projectes conjunts, entre ells un fòrum permanent d'intercanvi i bones pràctiques formatives orientat a transformar sectors tradicionals i consolidar emergents.A més, crear l'Observatori de Bretxa Digital per a conéixer la situació de la Comunitat Valenciana i tractar de solucionar aquesta desigualtat. Entre les mesures, es preveu posar millorar el Districte Digital dependent de la Conselleria d'Innovació i posar en marxa plans complementaris de ciència.En aquest sentit, Puig i Armengol van anunciar ahir que la Comunitat Valenciana i Balears lideraran un "gran projecte d'avantguarda" assignat pel Ministeri de Ciència: el
programa d'Astrofísica i Física d'Altes Energies, que investigarà l'acceleració de noves partícules i la generació d'energia estel·lar amb 34 milions d'euros de pressupost.
