Política

La Comunitat Valenciana, d'una de les regions més corruptes a liderar la lluita antifrau

Un informe de la Comissió Europea destaca la lluita anticorrupció de la Comunitat

1 minut

Peralta_Milagrosa_Camps_Rita_Rambla

Fa uns anys la Comunitat Valenciana va transcendir als mitjans nacionals per ser la segona regió d'Espanya amb més casos oberts sobre corrupció i, poc després, un informe de la Unió Europea (UE) la situava com la quarta regió espanyola més afectada per la corrupció. Era, en l'àmbit europeu, la número 184, sent el 263 el número més corrupte possible. Un nou informe des de Brussel·les conta una història paral·lela: com en alguns llocs, com la Comunitat Valenciana o l'Ajuntament de Madrid, s'han creat agències exclusives per a (posar fi a) el frau i la corrupció.

L'informe de la Comissió Europea tracta els desequilibris macroeconòmics i com Espanya treballa per a bregar amb ells. Dins d'aquests factors que afecten l'economia està la corrupció, protagonista en moltes ocasions de les notícies polítiques. Segons la comissió, els "indicadors de lluita contra la corrupció s'han mantingut relativament estables" però, indiquen, amb "àmplies variacions" entre les Comunitats Autònomes.

Segons el 'Indice de Corrupció" de l'informe de Competitivitat Mundial de 2018, també recollit per la Comissió, Espanya té una puntuació de "57 sobre 100", però això és el resultat d'una mitjana entre les diferents regions, i és un dels països de la UE amb variacions més grans.

Des de la UE assenyalen que Espanya "encara no compta amb una estratègia nacional per a evitar la corrupció", però assenyala que "s'han creat plans de prevenció i agències de lluita contra la corrupció en algunes Comunitats Autònomes i municipis".

Per al director de l'Agència Valenciana de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció, Joan Llinares, l'Ajuntament de Madrid i la Comunitat Valenciana compleixen "les exigències de les recomanacions europees i la mateixa Convenció Internacional contra la Corrupció" de Nacions Unides.

Protegir al denunciant

La Lley 11/2016, que va donar vida a l'Agència, es va posar en marxa després de l'arribada del Govern del Botànic en 2015, després d'un context de corrupció que esguitava a gran part de l'àmbit públic, des de la Generalitat i l'Ajuntament de València fins a la malversació en la construcció de col·legis públics. Segons s'indica en la mateixa Llei, "moltes de les causes de la corrupció" es troben per "no haver creat mecanismes reals de participació ciutadana en el control eficaç de les institucions".

Per a Llinares, part del reconeixement de l'agència recau en aqueixa "participació ciutadana". "Segons la llei de creació, l'Agència té potestat per a protegir als qui denuncien la corrupció", detalla el Director. És una acció que, a més, "es veu reforçada" per la capacitat "sancionadora": des dels 200€ de les infraccions lleus als 400.000€ de les molt greus.

Segons la Comissió Europea, la "lluita per la corrupció" influeix de forma crítica en les decisions sobre la inversió en cada regió, i assenyala, precisament, la necessitat de protegir als denunciants: "Castigar degudament la corrupció, protegir als qui denuncien i eliminar obstacles per a poder enjudiciar", assenyala com a elements més importants. Després de 4 anys, l'opacitat del PP ha passat a una Agència contra el frau i la corrupció i una Oficina de Transparència. Els mateixos que negaven informació ara han de comparéixer en comissions d'investigació.