Semblava que tota comunicació entre ambdós governs, el català i el valencià, estaven congelades, parades i fins i tot sense ànim de col·laborar, dialogar ni cooperar. No obstant això, a poc a poc, es van revivant eixes conversacions i el Consell valencià ha trencat el gel amb la institució governamental catalana per començar la col·laboració institucional en diferents àmbits, des de Memòria Democràtica fins a les relacions comercials, l'espai radiotelevisiu així com la comunicació en la llengua pròpia del territori comú.
D'aquesta manera, i sota el nom de la "Commonwealth mediterrània", el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, reivindica la via valenciana per a abordar les reformes que necessita Espanya durant la seua intervenció en la inauguració del cicle 'Espanya en el context geopolític de la postpandèmia', organitzat pel Cercle d'Economia a Barcelona, en la qual també ha intercanviat idees amb Pere Aragonés, el presdient en funcions de la Generalitat catalana després de la inhabilitació de Torra. Sota el títol 'La Via Valenciana per a una Espanya d'Espanyes', Puig assenyala la necessitat d'afrontar canvis en el model territorial i en el finançament autonòmic per a garantir una autèntica equitat entre territoris. Des del Partit Popular, adverteixen que defensen les relacions i els acords amb Catalunya, però que per davant defensen "la nostra identitat com a poble". "Col·laboració tota, unió de sinergies totes però com dues comunitats autònomes diferents. Mai permetrem que els valencians siguen un apèndix de ningú ni que es parle d'una entelèquia com són els països catalans", afirma la presidenta del PPCV, Isabel Bonig.
Puig: "Apostem per la cogovernança compartida"
Per al president, la via valenciana de col·laboració entre territoris veïns s'emmarca en una Espanya necessitada d'una reforma territorial profunda dirigida "cap a l'Espanya de les Espanyes" que corregisca l'acumulació centralitzadora de poder de Madrid "posant fi a l'abús d'aquest efecte capitalitat que converteix Madrid en una gran aspiradora de recursos i infraestructures, de població, d'òrgans i institucions públiques i privades, de funcionaris estatals, de contractació pública i de xarxes d'influència". Segons ha assenyalat Ximo Puig, "mentre arriba la reforma de la Constitució, que permeta el canvi de model territorial, apostem per construir un federalisme pràctic, des de la governança compartida".
La "Commonwealth mediterrània" que comprén els territoris veïns defensa els interessos comuns, "atés que la Comunitat Valenciana i Catalunya comparteixen interessos i reptes a Espanya, a l'Europa de les regions i en l'economia global". En aquest sentit, ha assegurat que el corredor mediterrani, del qual ha comentat que el primer intent històric de reivindicació conjunta es remunta a 1930, "no és només una obra ferroviària, és un espai comú, físic i econòmic que cal revalorar cada dia". Puig assegura que la unitat d'interessos "ha de continuar i sobretot tornar a l'àmbit polític, atés que el bloqueig català que ha acompanyat al 'procés' s'ha traduït en la pràctica desaparició de les relacions institucionals entre totes dues comunitats". "Això ha provocat la pèrdua d'un aliat fonamental en la reivindicació d'un nou sistema de finançament que reconstruïsca l'equitat, avui inexistent, i que corregisca tractes de favor". En aquest sentit, s'ha referit a la "responsabilitat de la mateixa Catalunya després d'anys de deriva unilateral i de camí a cap lloc" assegurant que "l'encaix entre Catalunya i la resta d'Espanya s'ha d'abordar amb coratge, generositat i voluntat de transacció", destaca Puig.
Col·laboració institucional en matèria de Memòria Democràtica
De la mateixa manera, el Consell ha aprovat un protocol de col·laboració entre la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica i el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, per a treballar de manera conjunta en matèria de memòria democràtica. A través d'aquest protocol, tots dos governs es comprometen a impulsar diferents accions que contribuïsquen a la reparació, la dignificació i el reconeixement d'aquelles persones procedents de la Comunitat Valenciana, de Catalunya o altres llocs, que van ser víctimes de la repressió franquista arran del cop militar de 1936.També es desenvoluparan actuacions que tinguen com a finalitat documentar, preservar, senyalitzar i contextualitzar amb rigor històric les fosses que contenen els cossos d'aquells que van perdre la vida en el context assenyalat. Així mateix, es contemplen activitats de difusió i promoció del patrimoni memorialista democràtic, a més de preveure la col·laboració en la transformació de llocs, on es troben restes de persones represaliades pel franquisme en espais de memòria i reflexió crítica.
A través d'aquest protocol el Govern valencià i la Generalitat de Catalunya mostren el seu compromís per a establir les condicions, i criteris funcionals o tècnics necessaris per a facilitar l'accés a les dades que tinguen en el seu poder per a identificar víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista.
Al seu torn, està prevista l'organització conjunta d'exposicions, actes, col·loquis i seminaris, entre altres accions, relacionats amb la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura, la Transició i amb la repressió exercida a partir del cop militar o amb les seues conseqüències. No obstant això, aquest protocol també recull la realització de programes educatius, així com projectes de recerca comuns per al desenvolupament de polítiques de transmissió intergeneracional de la memòria.
La reciprocitat entre televisions autonòmiques damunt la taula
La portaveu adjunta de Compromís en les Corts, Mònica Àlvaro, i el diputat Josep Nadal van registrar fa poc més d'una setmana una proposició no de llei amb la qual reivindicaven novament davant del Govern Central el segon múltiplex que permetria una reciprocitat total amb la resta de cadenes autonómiques de l'Estat espanyol.A més la proposició de Compromís planteja una alternativa mentre el segon múltiplex no siga efectiu, en concret s'insta al Consell a estudiar com a via alternativa la viabilitat d'aprofitar la banda ampla de l'actual múltiplex per fer efectiva l'entrada al nostre territori de TV3 i IB3, les altres televisions públiques en la nostra llengua. "Parlem d'una alternativa tecnològica de redistribució de l'amplada de banda per aprofitar millor el múltiplex existent que ja s'aplica en altres territoris en pro de la reciprocitat i que creiem que també podríem usar ací", assegura Àlvaro.
De la mateixa manera Compromís ha demanat al Congrés i al Senat via esmenes als Pressupostos el segon múltiplex, al qual la coalició no renúncia. "Esperem que bé al Congrés o al Senat el PSPV es sume a la nostra reivindicació", ha indicat Àlvaro, qui també avança diverses iniciatives al voltant de la reciprocitat en la Cambra territorial.