Roda de Premsa escrit Acusació Comissió 9 Octubre 9-9-2017
L'acusació particular que representa la Comissió 9 d'Octubre demana entre cinc i onze anys de presó per a 28 persones a les quals acusa de diversos delictes, com a desordres públics, amenaces, danys, vulneració del dret de manifestació, integració en grup criminal, odi, coaccions o lesions, en el transcurs dels incidents en la manifestació de 2017 convocada per aquesta entitat.A més, reclama la prohibició d'aproximació a una distància de 300 metres del domicili de les entitats que formen la Comissió 9 d'Octubre així com de les manifestacions o actes que convoquen. Per a l'entitat organitzadora de la manifestació, es tracta de delictes "molt greus" i destaca el perfil "violent i reincident" de molts dels acusats, segons ha informat en un comunicat.L'acusació particular exercida per la Comissió 9 d'Octubre està formada per les associacions Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Associació Cívica Tirant lo Blanc, Ca Revolta, Federació d'Escola Valenciana, Plataforma pel Dret a Decidir, Plataforma per la Llengua i Societat Coral El Micalet; els sindicats CCOO-PV i Intersindical Valenciana; i els partits Compromís, ERPV, EUPV, Podem i PSPV-PSOE. Totes elles formen la Comissió 9 d'Octubre, plataforma que organitza la tradicional manifestació del 9 d'Octubre.
Vulneració drets fonamentals
Segons expliquen en el document, els dies anteriors a la realització de la manifestació de l'any 2017, diverses persones i col·lectius van realitzar per les xarxes socials crides a impedir de fel dret fonamental de manifestació i llibertat d'expressió dels convocants, de manera que "era pública la seua intenció". "Tot i això, el dia de la convocatòria van poder actuar amb absoluta impunitat, ocupant el lloc de concentració de la Comissió 9 d'Octubre (la plaça de sant Agustí) tot i que aquesta havia comunicat a la Delegació de Govern el punt i hora d'eixida de la manifestació i havia rebut la corresponent resposta positiva", es llegeix en el relat dels fets que fa la Comissió. Malgrat això, un nombrós grup de violents extremistes van actuar de forma organitzada per a impedir la realització de la manifestació, i van agredir verbalment i físicament diversos ciutadans que de forma pacífica pretenien exercir el seu dret a l'exercici del dret de manifestació, davant la passivitat de la Policia Nacional. "De manera que els convocants d'un acte legalment comunicat vam ser encapsulats per un nombrós desplegament policíac, de manera impròpia en una democràcia: allò que calia esperar era que la Delegació de Govern i les Forces de Seguretat de l'Estat garantiren l'exercici del dret fonamental de manifestació, i encapsularen als extremistes violents que pretenien impedir-lo de forma agressiva, i no a l'inrevés, situació que va permetre com a resultat la vulneració d'un dret fonamental", subratllen els denunciants. A més, l'acte final de la manifestació no es va poder realitzar en el Parterre, tal com estava previst i legalment comunicat, perquè aquest espai va ser ocupat per un nombrós grup de violents extremistes de forma impune i sense que la Policia Nacional ho impedís.
Escrit fiscalia delictes d'odi
La Comissió recorda que durant el procés d'instrucció les diferents acusacions particulars han treballat molt, i amb resultats positius, per identificar els agressors i aportar proves documentals, fotografies i vídeos, de la seua violència i de cadascun dels seus delictes. "Gairebé 4 anys després, encara som a l'espera de l'obertura del judici oral per uns fets tan greus, i l'acusació particular formada per la Comissió 9 d'Octubre hem presentat el nostre escrit d'acusació", apunten.L'acusació particular també explica que coincideixen "àmpliament" amb l'escrit d'acusació presentat per la fiscal delegada de delictes d'odi. La fiscalia demana, com consta publicat a la premsa, que a l'escrit d'acusació enviat al Jutjat d'Instrucció Quinze de València, sol·licita penes per als 28 ultres acusats d'entre 3 i 7,5 anys de presó, per ser autors presumptament de delictes de desordres públics, contra els drets fonamentals i llibertats públiques, coaccions, amenaces, maltractament o delictes lleus de lesions. Concorrent les agreujants d'abús de superioritat i de reincidència.L'acusació particular de la Comissió 9 d'Octubre considera, com la fiscalia, que existeixen les agreujants d'abús de superioritat, de discriminació ideològica i, en alguns casos, de reincidència, i demana penes d'entre els 5 i els 11 anys de presó.Però, a més, l'acusació particular de la Comissió considera imprescindible que, més enllà de les penes de presó o multa que puguen imposar-se, que es garantisca l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques, i per això ha sol·licitat per als acusats la pena accessòria de prohibició d'aproximació a una distància de 300 metres del domicili de les entitats integrants de la Comissió 9 d'Octubre així com de les manifestacions o actes que convoquem, concretant-se l'esmentada prohibició en aquells llocs on es celebren els actes i/o recorregut de les manifestacions que convoquem, per un període superior en dos anys al temps de duració de la condemna. "Aquesta pena accessòria està justificada en la gravetat del fet que parlem de casos de reincidència en delictes de lesions (alguns dels acusats ja estan condemnats en altres casos anteriors i, per tant, presenten un perfil violent i reincident) i, conseqüentment, de l'obligació que tenen els poders públics de garantir la integritat física de les persones i també dels béns immobles, així com la necessitat no només de condemnar de forma clara i dissuasiva l'exercici de la violència sinó també d'aïllar socialment els extremistes violents, amb l'objectiu de protegir la democràcia i els drets fonamentals", emfasitzen en el comunicat.
Confiança en la justícia
La Comissió 9 d'Octubre mostra la seua confiança en la justícia i en què la ciutadania que va veure els seus drets de manifestació perjudicats tindrà l'empara judicial. En aquest sentit, la Comissió valora com a greu el context de creixent extremisme violent. Els casos d'enviaments de bales a ministres i altres càrrecs electes (l'última víctima ha estat el regidor de Compromís de Caudiel) demana "un posicionament ferm i contundent dels poders públics en contra de l'ús de la violència verbal i física i de l'amenaça de violència contra els pilars de la democràcia, com ho són el lliure exercici dels drets fonamentals i la llibertat d'expressió i actuació dels càrrecs electes". Per això, la Comissió es compromet a continuar el treball d'identificació i denúncia dels extremistes i violents, amb l'objectiu del seu aïllament i condemnes socials. "En aquest treball de defensa de la democràcia, s'ha d'abandonar partidismes i interessos particulars, perquè en definitiva es tracta de la defensa d'un bé comú i major", reblen.
