La coalició ha portat millores socials i econòmiques, no el suposat "desastre"

La dreta política augura "greus" problemes per un model de coalició que, en la Comunitat Valenciana, ha augmentat la inversió social i l'ocupació

Guardar

Negociaciones botanic oltra puig dalmau-8
Negociaciones botanic oltra puig dalmau-8

La conclusió general entre l'oposició -en general, la dreta política-, tant en l'àmbit nacional com de la Comunitat Valenciana, és assenyalar el possible futur govern de PSOE i Unides Podem com una situació de postguerra. Aznar creu que portarà a una "crisi de proporcions devastadores"; Casado assegura que Sánchez "ha optat per la radicalitat"; l'ultradretà Abascal que el PSOE ha pactat amb el partit que porta a "la Veneçuela de Chávez, de la pobresa i desigualtat". Tot això malgrat que en la Comunitat Valenciana, un govern de coalició amb PSOE, UP i Compromís, està entre les principals en augment de despesa social i reducció de desocupació.

José María Aznar, expresident d'Espanya i un dels corresponsables de la gran bambolla immobiliària, va assenyalar el dilluns el 'perill' que un partit com Unides Podem arribe al govern, encara que siga mitjançant un govern de coalició. És la "pitjor fórmula possible" que, assegura, "portarà conseqüències molt serioses en l'àmbit constitucional, econòmic i social". La veritat és que, amb la Comunitat Valenciana com a referència, aquestes declaracions no concorden.

Segons l'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials, la Comunitat Valenciana és la segona autonomia en la qual més ha augmentat la despesa social, en general, des del punt mínim de la crisi en 2009, amb el govern del PP. Unes polítiques que han portat, per exemple, a què es destine un 667% més a Dependència que en 2015, amb el govern popular d'Alberto Fabra.

Tant Aznar com Santiago Abascal, el líder de la ultradreta amb representació explícita, assenyalen el possible govern dels 'socialistes i podemites' amb una greu crisi econòmica, després del que segueixen nacionalitats habituals en l'actualitat política espanyola, com Cuba o Veneçuela. A la Comunitat Valenciana, des de la formació del Botànic -ara el Botànic II-, la taxa d'atur ha passat del 24,28% al 13,9%, situant-se en alguns punts, fins i tot, per davall de la mitjana espanyola -es tracta d'un territori, tradicionalment, per damunt de la mitjana-.

Segons l'Enquesta de Població Activa, que detalla no les persones en atur, sinó amb una ocupació activa, el setembre de 2019 hi ha unes 220.000 persones més amb treball que en 2015.

Credibilitat

Abans de les eleccions, tant des del PSPV, Compromís com Unides Podem s'assenyalava la "necessitat" de "valencianitzar" la política nacional i "exportar" el Botànic, és a dir, un govern de coalició entre forces progressistes. Ara, amb un acord signat i a la cerca de suports per a la investidura, des d'aquestes formacions s'assenyalen, precisament, les dades oficials de la Comunitat per a assenyalar la poca "credibilitat" de l'oposició.

També ocorre en l'àmbit més local. Pilar Bernabé, Coordinadora General de l'àrea de Desenvolupament Innovador dels Sectors Econòmics i Ocupació a l'ajuntament de València, va assegurar en una entrevista a València Extra que no li "estranyen" aqueixos missatges. Segons va assegurar en 2015 Rita Barberà, després de perdre el govern, va vaticinar una cosa semblant: "Va dir que això anava a ser l'enfonsament de la ciutat, que anàvem a tornar a principis del segle XX. El progrés ja s'havia acabat... S'ha demostrat tot el contrari. Hem reduït el deute més de la meitat i les inversions a la ciutat s'han disparat i multiplicat per quatre. No tenen credibilitat".

Arxivat a:

Destacats