- Oltra anuncia que les famílies acollidores rebran un 13% més d'ajudes en 2019 per a mantenir i criar als xiquets
- Puig anuncia la compra de quatre béns emblemàtics per a recuperar els símbols de la Comunitat Valenciana
L'11 de juny de 2015, Compromís, PSPV i Podem segellaven l'acord polític que els uniria durant tota una legislatura com el Govern del Botànic. Ara, quasi quatre anys després, i amb les eleccions autonòmiques molt a la vora, li toca als ciutadans fer balanç i decidir si aproven o no la gestió d'aquest govern del canvi. I, encara que els tres partits estan més que satisfets de l'aconseguit, la veritat és que serà en el mes de maig quan es conega el sentir dels valencians i valencianes.
Cap dels tres partits té intenció de trencar aquest acord. I és que com explicava el president de Les Corts, Enric Morera, “durant aquesta legislatura s'han assentat els fonaments per a un marc de renaixement i prosperitat. Durant aquests quasi quatre anys, s'han aprovat al voltant de 59 lleis destinades a millorar la vida de la ciutadania, com la llei d'igualtat LGTBI”, i s'han portat altres accions de gran rellevància com les subvencions a programes d'inserció sociolaboral, que han ajudat a més de 4.300 persones, o les ajudes per a les famílies acollidores, entre altres.
Per descomptat, la lluita per aconseguir un finançament just per a la Comunitat Valenciana ha sigut el gran repte que ha marcat la trajectòria del Govern del Botànic en aquesta legislatura. Una manifestació multitudinària, que romandrà en la memòria de tota la societat valenciana, així com les múltiples reivindicacions per aconseguir les inversions que ens pertanyen també han vist els seus fruits amb la reforma de l'Estatut Valencià, pendent d'aprovació en el Congrés des de 2011, que, en paraules del President de la Generalitat, Ximo Puig, “contempla que l'Estat assignarà a la Comunitat Valenciana una inversió concorde al pes de població per un període de set anys”, solucionant els tres grans problemes econòmics que han assotat a la nostra autonomia: la infrainversió, l'infrafinançament i el deute històric.
Ara, arriba el moment de mirar a un futur no gaire llunyà. Un futur incert, replet d'enquestes i amb l'aparició de noves forces polítiques que podrien posar en escac a l'actual Govern del Botànic. I ells també fan balanç. “Anirem als comicis defensant el que hem fet, i cadascun proposarà quines coses noves vol fer. Però crec que ha sigut una operació d'èxit, per a la Comunitat Valenciana, el govern de coalició i el suport de Podem”, assegurava Puig.
Per la seua banda, la Vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, ha assenyalat que "els canvis impulsats pel Govern del Botànic comencen a notar-se en el dia a dia de la ciutadania. Aquest executiu ha posat a la Comunitat Valenciana en el mapa de la decència, del bon govern i de les polítiques socials pioneres a Espanya. Ser valencià o valenciana ja no significa anar per ací acatxant el cap, i estar avergonyit del teu govern".
Així mateix, ha destacat alguns dels canvis més significatius que s'han dut a terme al llarg d'aquests anys. "El primer any va ser el d'atenció a les emergències tant socials, com a democràtiques; el segon va ser establir les bases de canvis més estructurals i més profunds; i el tercer ha sigut el de posar-los en marxa". Uns canvis dirigits a millorar la qualitat de vida de la ciutadania a través de la Renda Valenciana d'Inclusió; la promoció de l'ocupació mitjançant el programa Avalem; o el Pacte contra la Violència de Gènere i Masclista, gràcies al qual s'ha acordat "equiparar les ajudes a les víctimes del terror masclista a les del terrorisme".
Manuel Alcaraz abandona el vaixell
El conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació Social, Manuel Alcaraz, ja ha anunciat que no continuarà formant part del govern del canvi en la pròxima legislatura. Deixarà el seu lloc de responsabilitat per a tornar a la universitat i fer “política no institucional”, encara que ha deixat clar que no es deu a raons polítiques, sinó personals.Del seu pas valora “la posada en marxa del portal de transparència, l'enfortiment de la inspecció de serveis”, així com la renovació de les ajudes directes que eliminen el copagament farmacèutic i ortoprotètic per a aquells pensionistes amb rendes baixes, persones amb diversitat funcional, persones menors d'edat, persones en situació de desocupació i famílies monoparentals.
Uns altres volen continuar
La consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Maria José Salvador, així com la consellera d'Agricultura, Medi Ambient i Canvi Climàtic, Elena Cebrián, han manifestat la seua intenció de seguir al capdavant, encara que es mostren cautes i es posen “a la disposició del partit”.Per part seua, el President de les Corts, Enric Morera, ha sigut més contundent en confirmar que li agradaria continuar “contribuint en el projecte col·lectiu de renaixement del poble valencià en la nova etapa”. Això sí, també ha volgut deixar clar que “estaré on em toque estar. Som un equip en el qual cadascun assumirà la seua responsabilitat”.
Vicent Marzà, conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, ha sigut un dels quals més vegades ha estat en el punt de mira. La seua batalla per defensar el plurilingüisme li ha costat més d'un maldecap. Així, preguntat per si té intenció de revalidar càrrec, ha contestat que no té “eixa ambició personal. El que vull és que seguisquen les polítiques del Botànic”.
Marzà ha defensat no solament les importants millores que s'han dut a terme en el sistema educatiu públic amb 6.000 professors més, menys estudiants per aula, i un sistema de formació del professorat multiplicat per dos, sinó també el suport del Govern als centres concertats que, ara, “compten amb un banc de llibres i se'ls ha pagat els retards que es devien als professors. Nosaltres hem volgut fer valdre l'ensenyament públic perquè la gent vulga portar als seus fills. És un servei essencial amb grans professionals als quals havien degradat”.
Quant a les garrotades judicials contra el primer decret de plurilingüisme o la no renovació d'alguns concerts de batxillerat, Marzà no els ha volguts valorar com a fracassos en la gestió, ja que apunta que “amb el temps, els tribunals, com el Suprem, ens van dient que el nostre posicionament té sentit o, com a mínim, és digne de ser escoltat”. Així i tot, en aquest particular balanç, sí que ha admés moments complicats, derivats de resolucions judicials que ha qualificat d'“incomprensibles”, com l'anul·lació de l'ordre que rebaixava la ràtio de 25 a 23 en Infantil. “No s'entén que algú vulga que els xiquets s'amunteguen a les aules”.
Quatre anys demostrant que l'esquerra també pot gestionar de manera eficient, i quatre anys intentant desfer-se de l'estigma de ‘catalanistes’ que des de l'oposició han repetit una vegada i una altra. La legislatura del Govern del Botànic està arribant a la seua fi, i tan sols depén de la decisió de la ciutadania si aquesta coalició segueix al capdavant de la Comunitat Valenciana o un nou canvi irromp a Les Corts.