El titular del Jutjat d'Instrucció número 15 de València ha acordat el sobreseïment provisional de la causa oberta a Mónica Oltra, exconsellera d'Igualtat i exportaveu de l'anterior govern del Botànic, i els seus exalts càrrecs en la Conselleria que dirigia. L'auto del jutge publicat este dimarts assenyala que no s'han trobat proves d'un possible encobriment dels abusos sexuals comeses per l'exmarit d'Oltra a una menor tutelada.
En la sentència, el magistrat exposa que no existixen "indicis de la comissió de cap delicte i, això tot, que en la denúncia i querella inicials es feren de manera merament provisional qualificacions jurídic-penals que resulten insostenibles conformement a l'actuat".
En el mateix document, el jutge considera que no hi ha un sol indici que es dictara ordre o instrucció alguna emanada dels càrrecs directius de la Conselleria dirigides a ocultar els fets ni a desacreditar a la menor", per la qual cosa el magistrat ha acordat arxivar provisionalment la causa en la qual apareixien Oltra i els seus llavors alts càrrecs en el departament autonòmic d'Igualtat. Així i tot, esta resolució judicial no és ferma i es poden presentar recursos contra ella.
Mónica Oltra va presentar la seua dimissió al juny de 2022 i va deixar el seu càrrec de vicepresidenta, diputada, portaveu del Consell i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives a causa de la seua imputació per presumpte encobriment del cas d'abusos sexuals de la seua exparella a una menor tutelada. Uns fets pels quals el seu exmarit, anteriorment educador social d'un centre de menors, es troba a la presó complint una condemna de 5 anys.
Reaccions polítiques a la decisió judicial a favor d'Oltra
Les reaccions polítiques no han tardat a succeir pocs minuts després de que es fera pública la sentència del titular del Jutjat número 15 de València sobre l'arxivament de la causa contra Mónica Oltra. Compromís, ha sigut un dels primers partits a pronunciar-se sobre el sobreseïment de la causa. Ho ha fet Àgueda Micó, la portaveu de la formació taronja en el Congrés, qui ha expressat la "gran alegria" amb la qual s'ha rebut la notícia en la seua organització.
Al seu judici, amb esta decisió queda demostrat que la seua companya va ser víctima d'un "cas clar de 'lawfare'" i per això, l'ha convidada a tornar a la primera línia política si així ho desitja. Micó ha defensat que en el moment de la dimissió, Oltra "va fer el que havia de fer" perquè sempre va tindre clar que "per damunt de la seua persona estava el projecte polític de Compromís". "És una gran política, un referent per a totes i serà sempre el que vulga ser dins de la nostra organització, si vol tornar a primera línia política, l'esperem amb els braços oberts", ha assegurat.
Per part seua, José Muñoz, síndic del PSPV en les Corts Valencianes, s'ha mostrat "satisfet" per la decisió del magistrat i ha expressat que "hui es fa justícia amb una persona que, ha quedat acreditat, va fer les coses bé". "Des del PSPV-PSOE estem satisfets amb l'arxivament de la causa i ara esperem que tots aquells que han fet declaracions públiques molt dures isquen i demanen disculpes, el primer el president, Carlos Mazón", ha agregat.
En el bloc de la dreta, el president de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón ha mostrat el seu "total respecte a les decisions judicials". Així ha respost a preguntes dels mitjans de comunicació durant la roda de premsa de presentació del Pla d'Habitatge 'Viu Comunitat Valenciana'. El cap del Consell ha explicat que s'han assabentat este matí de l'arxivament de la causa i que "com sempre", respecten les decisions judicials. "Total respecte a les decisions judicials, com sempre fem i com sempre faig", ha subratllat.
Les reaccions també han vingut des de la política a escala nacional i la portaveu del Govern i ministra d'Educació, Formació Professional i Esports, Pilar Alegría, ha assenyalat que s'alegren de l'arxivament de la causa contra Mónica Oltra. De la mateixa manera, Íñigo Errejón, portaveu parlamentari de Sumar, ha mostrat el seu suport a Mónica Oltra i ha lamentat que "el mal ja està fet" i que l'"objectiu no era penal, sinó polític", ha afegit.