Justícia publica en el seu web l'estudi d'Antonio Ariño sobre la prostitució en la Comunitat Valenciana

La Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública ha publicat en la seua pàgina web --en format PDF i de descàrrega lliure-- l'estudi del catedràtic de Sociologia de la Universitat de València Antonio Ariño 'La prostitució en la Comunitat Valenciana. Una mirada sociològica'.

Aquest informe va ser presentat el passat 21 de desembre per la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, en el Fòrum Valencià per a l'Abolició de la Prostitució, i forma part de l'estratègia valenciana per a l'erradicació de la prostitució, ha indicat la Generalitat en un comunicat.

Fruit d'aquesta iniciativa, a més dels estudis, s'estan duent a terme projectes com les reformes de les lleis d'Espectacles i Carreteres de la Comunitat Valenciana per a sancionar als clients i proxenetes, al mateix temps que s'ha elaborat un model d'ordenança abolicionista que s'ha posat a la disposició dels ajuntaments.

El llibre, encarregat per la Direcció General de Reformes Democràtiques i publicat per l'editorial Tirant Humanitats, revela que l'11% dels anuncis per a la compra de sexe a Espanya estan geolocalizados en la Comunitat Valenciana, convertida en un "corredor mediterrani de la prostitució 2.0" només per darrere de Madrid i Balears.

Dels 443.151 anuncis publicats en sis dels principals portals web, un total de 52.071 remeten a ubicacions en la costa valenciana i, especialment, a la província d'Alacant. Aquests sis portals web referencien més de 1.700 pisos que se sumen als 164 prostíbuls que les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat tenen identificats com a tals entre les tres províncies.

PERFIL DEL CONSUMIDOR DE PROSTITUCIÓ

En la investigació es va traçar també un perfil del consumidor de prostitució que correspon a un home, consumidor habitual de pornografia, que entén que pot comprar sexe perquè "ho necessita", la qual cosa dona a la prostitució "un caràcter coactiu i coercitiu".

L'estudi posa de manifest que la immensa majoria de les persones demandants són homes i la immensa majoria de les persones prostituïdes són dones, la qual cosa implica que la prostitució "expressa la desigualtat de gènere imperant en la societat".

La immensa majoria de les dones en situació de prostitució pertanyen a estrats socials més baixos que els dels demandants, tant en el nivell socioeconòmic com en el cultural-educatiu, la qual cosa expressa una desigualtat de classe i fins i tot ètnica.

En aquest sentit, la investigació observa que s'ha produït un desplaçament i substitució de les dones natives (procedents de migracions internes des del món rural a les ciutats) per les migrants de tercers països, que pertanyen a zones i famílies en clara posició social de desavantatge, però que, a més, pateixen l'estigma de la diferència ètnic-cultural.