La Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública ha adjudicat a l'UTE formada per Foment de Construccions i Contractes (FCC) i Edifesa Obras y Proyectos les obres per a la rehabilitació integral de la seu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) per un import de 25.472.920 euros, (IVA inclòs). Després de l'adjudicació, es preveu que les obres s'inicien a la fi del pròxim mes de juliol o principis d'agost.
Segons ha explicat la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, la rehabilitació "és la major inversió en edificis judicials de província de València", seguida dels nous palaus de Justícia d'Alzira (19,9 milions), Torrent, (17,2), Gandia (16,8), Llíria (15,6), Xàtiva (15) i Sagunt (12,2). Bravo ha assegurat que en el disseny del projecte "s'han tingut en compte les sol·licituds i suggeriments dels jutges i fiscals que allí exerceixen la seua labor perquè volem que aquesta siga una rehabilitació duradora ateses les necessitats reals del miler de persones que allí treballen".
El projecte de rehabilitació contempla la recuperació del volum original del Palau, per al que s'eliminaran els elements afegits des de fa anys que són impropis i no tenen valor històric ni arquitectònic ni tampoc funció actual. També es revaloritzaran els elements patrimonials més importants com els patis interiors, les escales, les voltes, la Cambra, els salons i els elements ornamentals. A més, es consolidarà l'estructura de l'immoble, el sistema de cobertes, el seu aïllament mitjançant la substitució de fusteries i soleres en contacte amb el terreny i es procedirà a una redistribució interior per a adequar-la a les necessitats actuals de l'Alt Tribunal Valencià.
El projecte també inclou la renovació integral de la instal·lació elèctrica, de sanejament i distribució d'aigua, de les instal·lacions de seguretat, detecció i protecció contra incendis i dels sistemes de ventilació i climatització. En aquest últim punt, l'edifici serà el primer en la Comunitat Valenciana a comptar amb un sistema de calefacció geotèrmica sostenible. En total, s'actuarà sobre una superfície útil de 9.257 metres quadrats.
Nova distribució interior
Després de la rehabilitació, en la planta baixa de l'immoble se situaran quatre sales de vista (dues per a la jurisdicció del Contenciós-Administratiu, una per a la social i una altra més per a la civil i Penal), la zona de serveis generals i detinguts i la sala de premsa. L'entresol allotjarà les dependències de la Fiscalia i les oficines per a la secció del Contenciós-Administratiu.
En la primera planta s'habilitaran dues grans sales de vistes, una de plens, el despatx de la Presidència del TSJ i el de la Secretaria de Govern, així com les sales socials, el Contenciós i la civil i Penal. En la segona planta es localitzaran el gruix d'oficines i despatxos de totes les jurisdiccions i, sota la coberta de l'edifici, en el tercer pis, els arxius, la biblioteca i les zones d'instal·lacions.
La consellera Bravo ha detallat que l'edifici "tenia problemes estructurals causats per la humitat que havia afectat, sobretot, a les bigues de fusta i també d'instal·lacions de subministrament d'energia, aigua i climatització el que afectava les condicions de treball i als usuaris".
"D'altra banda" -ha afegit-, la singularitat de l'edifici ha obligat a ser especialment escrupolosos amb tot el projecte i, a més, hi ha hagut que considerar que l'activitat de l'Alt Tribunal no podia parar-se. D'aquí ve que el primer fora trobar i habilitar una seu provisional adequada per al TSJ. L'immoble triat va ser l'edifici que un dia va albergar la conselleria de Governació, al carrer Historiador Chabás de València, on el TSJ es va traslladar entre el 8 i el 19 de juliol de 2019".
La seu del Tribunal Superior ocupa l'antiga Real Casa de la Duana de València, que és un edifici de 263 anys d'antiguitat. Ha servit, -a més de per al que va ser concebut en temps de Carles III- com a fàbrica de Tabacs des de 1828 i, des de fa més d'un segle (1914), com Palau de Justícia. Està catalogat com a Monument Historicoartístic Nacional i Bé d'Interés Cultural.