La Liquidació del Pressupost de la Generalitat Valenciana de l'any 2021 ha tret a la llum l'increment continuat des de 2016 de la despesa real del Consell en polítiques socials o que afecten directament la ciutadania. En 2021 aquesta despesa s'ha elevat a la xifra rècord de 19.525,40 milions d'euros, un increment també rècord del 9,5% respecte a 2020, quan es va situar en 17.831,5 milions d'euros.
Així, durant el passat exercici el Consell va incrementar en un total de 1.693,85 milions d'euros els recursos destinats especialment a la reactivació de l'economia després de la crisi, a garantir la solvència i liquiditat del teixit productiu i, sobretot, a reforçar els serveis fonamentals en les àrees de Sanitat, l'Educació o els Serveis Socials. Una inversió destinada a incrementar el personal, els recursos per a una atenció més àgil i eficient, així com les infraestructures.
Des de l'arribada del Botànic aquesta despesa real s'ha incrementat en prop de 6.000 milions d'euros en passar de 13.632 milions en 2016 a 19.525 milions en 2021, un increment del 43,2% més en els últims sis anys. Aquest increment al llarg dels últims exercicis ha sigut més pronunciat en termes relatius en la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, amb un increment de 94,5%, en passar de 946,49 milions en 2016 a 1.840,59 en 2021.
Una economia "que no contamina"
La consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives i vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, convidava a reflexionar, fa unes setmanes, "quina economia volem", després de la gran recessió de 2008 i de la crisi provocada per la pandèmia, sent "l'únic camí" aquell que passe per "la transició ecològica, la cultura com a generadora d'economia, la I+D+i i l'economia de les tres 'c' (criar, cuidar i curar)".
En aquest sentit, Oltra incidia sobre l'economia que generen les cures els serveis socials, "una economia que no contamina i que, a més, genera llocs de treball estables, no deslocalitzables i ben remunerats", perquè, per a la titular d'Igualtat i Polítiques Inclusives, "sempre es parla en termes de despesa quan en realitat és un motor econòmic molt potent de generació i distribució de riquesa".
Per part seua, el conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ressaltava, quan es coneixia la liquidació del pressupost autonòmic de 2021, que s'evidencia "el compromís del Consell tant amb la recuperació econòmica, com amb la protecció de l'escut social dels valencians i valencianes; de la lluita contra la crisi sanitària i en defensa d'un estat del benestar fort que situe a les persones per davant de tot, que protegisca els més vulnerables i garantisca el principi d'igualtat constitucional".
Segons Soler, el Consell ha aconseguit el seu objectiu "invertint decididament en els nostres serveis fonamentals i enfortint-los, com demostra el fet que hem incrementat el nivell de despesa d'operacions no financeres, és a dir, realment invertim en els ciutadans, en quasi 6.000 milions d'euros". "Aquest govern sempre ha tingut clar que entre un deute legítim o la discriminació sempre optarà per la primera opció", assegurava.
Prop de 1.000 milions més en ajudes
La Generalitat tancava 2021 amb una execució total de despesa financera i no financera de 27.773,55 milions d'euros, un 6,66% més que en 2020, sent especialment destacable en el segon any de pandèmia, en el qual s'ha iniciat la recuperació econòmica, l'augment d'un 46,88% de les inversions directes i indirectes, fins a aconseguir els 1.503,56 milions d'euros, 480 milions més que en 2020.
En termes absoluts destaca el major volum concedit d'ajudes i subvencions a persones, entitats i empreses per a fer front als efectes econòmics i socials de la pandèmia, però també per a la millora de l'ocupació o la gestió de les polítiques socials. En el segon any de pandèmia les ajudes, entre les quals es troben els plans Resistir i Resistir Plus, s'han incrementat en quasi 1.000 milions d'euros (15,88%) fins als 6.529,13 milions d'euros, amb un grau d'execució del 92,24%.
També és significatiu l'augment de les despeses de personal, que durant el segon any de la pandèmia s'ha incrementat en 360 milions d'euros, un 5,45% més que en 2020, principalment per Sanitat; Educació i Serveis Socials que han motivat que la despesa en personal se situe en la xifra rècord de 6.962,27 milions d'euros.